x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Cas BPA

Miquel admet que va fer intercanvis d'efectiu amb l'empresari Pallardó

L’ex-conseller delegat diu que estava convençut que era “un diner B totalment lícit”
La seu de la Justícia va acollir ahir el setè dia de judici del 'cas Gao Ping'.

Miquel admet haver fet intercanvis amb Pallardó

La seu de la Justícia va acollir ahir el setè dia de judici del 'cas Gao Ping'.

Fernando Galindo
Actualitzada 24/06/2021 a les 12:04
L’ex-conseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel va admetre ahir, en el setè dia de declaració del judici per la causa primera de l’entitat intervinguda, que durant els anys 2008 i 2009 va dur a terme intercanvis d’efectiu a Barcelona amb l’empresari valencià Rafael Pallardó, un dels principals testimonis de càrrec del cas Gao Ping.
Miquel, que va insistir a diferenciar entre intercanvis, “una operació coneguda i controlada”, i compensacions, tal com va fer en la seva declaració de dimarts, va recordar que fins al setembre del 2011 BPA no havia vetat una activitat que no estava prohibida.


L’alt directiu va esgrimir dos arguments que, segons ell, justificaven aquesta pràctica i fer-ho amb l’empresari valencià. “No hi havia cap interès econòmic, perquè cap dels dos es lucrava amb els intercanvis”, va assenyalar, per afegir que si va triar Pallardó va ser “perquè estava convençut que era un diner B totalment lícit”. El banquer va insistir a defensar haver escollit l’empresari valencià per fer els intercanvis. “[Com a conseller delegat], si tinc tota la disponibilitat per anar a buscar diner legítim, per què aniré a buscar el que puc sospitar que és il·legítim?”, va indicar, per sentenciar que “si faig els intercanvis amb el senyor Pallardó és perquè tinc la íntima convicció que els diners són bons”.


Miquel ho va explicar després de ser preguntat pel fiscal general, Alfons Alberca, per si havia participat personalment en algun intercanvi. La resposta positiva del principal processat en el cas Gao Ping va tenir sempre el matís de diferenciar entre intercanvi i compensació.


El banquer va seguir amb la classe de finances que va iniciar dimarts i va posar en relleu el que l’aute de processament considera una compensació. “Posar en contacte un client estranger que vol reintegrar els seus diners amb un altre client que també es troba a l’estranger i disposa de líquid concertant una cita entre els dos al seu país. Un cop es notifica que l’intercanvi físic s’ha produït, el banc anota un reintegrament en efectiu en el compte del client”, està escrit a l’aute, en què s’afegeix que “caldria ampliar el supòsit al fet que no fossin els clients qui intercanviessin l’efectiu a l’estranger, sinó que fos un gestor o empleat de l’entitat qui es desplacés a l’estranger, recollís l’efectiu a un client, el lliurés a un o més clients de l’entitat que es troben en el mateix país, fent-se càrrec del transport d’efectiu, si bé sense passar mai la frontera amb els diners”.


Llegit aquesta part del sumari, Miquel, com havia fet dimarts, va insistir en el fet que “tot i que l’aute de processament els equipari, un intercanvi no és una compensació”, i que la definició que fa la batlle de l’operativa de BPA “no són compensacions, sinó que són intercanvis”.


El banquer, abans d’arribar aquest punt, va tornar a assenyalar que els intercanvis es van deixar de fer a partir del setembre del 2011, quan l’entitat els va restringir voluntàriament. I ho va fer instat pel Banc d’Espanya i quan BPA estava en ple procés d’adquisició de la llicència de Banco Madrid. L’estiu del 2011, va explicar Miquel, el director general d’intervenció del Banc d’Espanya al final d’una reunió i quan s’estaven donant la mà li va dir que “no volem tenir problemes amb clients espanyols a Andorra”. L’ex-conseller delegat del banc va emmarcar el suggeriment del Banc d’Espanya dins d’una “recomanació cordial” de l’alt directiu del regulador veí del sud. “Al setembre vam introduir la restricció en els intercanvis d’efectiu entre clients, unes operacions que “estaven sota el control del banc” per evitar blanqueig de capitals i que eren “eficients” per als clients que “no han d’intentar passar 150.000 euros per la Farga de Moles”.


Respecte a Pallardó, qui presumptament enviava diners de l’empresari xinès Gao Ping a altres empresaris d’aquell mateix país a través de compensacions que efectuava amb clients de BPA, Joan Pau Miquel va defensar la legalitat de les operacions que realitzava a través de l’entitat. “Hi ha 5.000 folis justificatius de les 339 transferències fetes per Pallardó a la Xina”, va explicar, per afegir que “eren clarament intercanvis. No hi ha factures duplicades, era una operativa coneguda i controlada de la que estava acreditada la seva activitat comercial real”.


Miquel, que va explicar que “la decisió de tallar l’operativa de Pallardó la treballàvem abans del setembre del 2011”, va assegurar que “era un client premium” per a BPA. “Volíem que deixés l’operativa perquè era delicada per Banco Madrid, però volíem seguir fent la gestió d’1,5 milions d’euros del seu compte”.


PROTAGONISTES

El tribunal té la sensació de “donar voltes al mateix”
Enric Anglada.
El president del tribunal va demanar a Miquel si volia donar per reproduïts els informes “perquè tinc la sensació que donem voltes al mateix”.

Miquel continua amb la classe de finances
Joan Pau Miquel.
l’ex-conseller delegat va continuar amb la classe magistral de finances que va començar dimarts per tal de diferenciar intercanvis i compensacions.

Testimoni de càrrec del cas, el protagonista
Rafael Pallardó.
l’empresari vAlencià va ser el protagonista de part de la declaració de Miquel, malgrat que encara no ha trepitjat la sala de vistes com a testimoni.

Qui va ser el primer a parlar de compensacions?
Jesús Jiménez
l’advocat defensor de Miquel va assegurar que el primer a parlar de compensacions al sumari del cas Gao Ping va ser el fiscal general, Alfons Alberca.
 
EL TC REBUTJA UN RECURS DE SÚPLICA DELS CIERCO
El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs de súplica presentat per Higini i Ramon Cierco contra el rebuig del recurs d’empara que havien plantejat el 18 de maig passat. Els ex-màxims accionistes del banc van denunciar una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, per obtenir una decisió fonamentada en dret i a un procés degut arran de la demanda de responsabilitat formulada des de BPA, ara sota gestió de l’AREB, contra els antics membres del consell d’administració de l’entitat a qui reclamen 479 milions d’euros.

Les defenses dels afectats van demanar la suspensió d’aquestes actuacions civils fins a la resolució dels diferents procediments penals i administratius en curs sobre BPA.
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts