Miquel admet que BPA es nodria d'evasors fiscals

L’ex-conseller delegat defensa l’honorabilitat dels empleats a qui va “protegir” quan es van veure afectats judicialment

Miquel admet que BPA es nodria d'evasors fiscalsFernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Joan Pau Miquel el tercer dia de declaració va admetre que durant molts anys l’entitat es nodria de clients que feien frau fiscal al seu país d’origen. “La font d’ingressos principal del banc era de clients que havien comès frau fiscal i venien a Andorra pel secret bancari”, va indicar l’ex-conseller delegat de BPA, en un moment de la declaració en què va sortir en defensa dels directius i treballadors del banc.

Primer ho va fer amb l’ex-alt directiu del banc Santiago de Rosselló. Miquel va aprofitar l’inici de la vista per defensar “l’honorabilitat professional” de De Rosselló, després que el fiscal general, Alfons Alberca, hagués insinuat dimarts que mantenir-lo en el càrrec que ocupava –era el representant del banc davant l’INAF– després d’haver estat declarat com a investigat a Espanya en el cas Petrov l’any 2013 posava en dubte les bones pràctiques de prevenció del blanqueig.

Miquel va recordar que es van demanar dos informes, un a un advocat andorrà i un altre a un catedràtic de dret espanyol, sobre si la condició d’investigat de De Rosselló posava en dubte la seva honorabilitat professional. Els dos documents concloïen que no i que es podia mantenir l’ex-alt directiu al càrrec. Els informes van ser enviats a l’INAF, que no va posar cap objecció que De Rosselló seguís sent el seu contacte al banc. L’ex-alt directiu va ser processat el 2015 pel cas Petrov i posteriorment absolt per l’Audiència Nacional espanyola.

Vista la resolució del cas, Miquel es va preguntar: “Què hauria d’haver fet? Acomiadar-lo per estar investigat en un país tercer i destrossar-li la vida professional a Andorra en un sector tan petit?”

El principal processat en el cas Gao Ping va ampliar la defensa de De Rosselló a la resta de treballadors de BPA. “Hem protegit tots els empleats del banc que s’han vist immersos en causes judicials o investigacions provocades per la seva feina a BPA, ja que treballaven amb clients que havien fet frau fiscal en origen”, va dir, per afegir que “sempre hem defensat la presumpció d’innocència dels nostres treballadors, ja que no els podíem deixar desemparats perquè desenvolupaven una tasca sensible”.

Malgrat que Miquel continuava explicant fil per randa diversos informes relacionats amb els controls del blanqueig de BPA, la monotonia del primers dos dies es va trencar poc temps després d’iniciar-se la vista. El seu advocat, Jesús Jiménez, va acusar el fiscal general de “demanar coses que no estan a l’aute de processament” i de “portar-nos per camins nous”. El lletrat, que va parlar d’“una acusació difusa” per part d’Alberca, va deixar clar que “vull que consti la protesta”.

Jiménez va protestar després que el ministeri públic es queixés al president del tribunal, Enric Anglada, del fet que l’informe sobre De Rosselló que pretenia llegir Miquel fos una documentació que actualment no té BPA. Alberca va fer diversos retrets a l’ex-conseller delegat, qui poc després de la intervenció del seu lletrat i quan estava defensant els seus exdirectius i exempleats va acusar el fiscal general de “segurament tenir més costum de violentar la presumpció d’innocència de les persones”. Una frase que va fer reaccionar Anglada, que va tallar en sec Miquel. “No li permetré a vostè ni a ningú que actuï de manera incorrecta. Li prego que no tingui cap enfrontament amb ningú”, va sentenciar.

Retrobada la normalitat, l’ex-conseller delegat de l’entitat va seguir defensant el sistema de control de blanqueig de BPA i va explicar com, amb l’objectiu que el regulador espanyol autoritzés BPA a operar amb Banco Madrid, el 2013 es va decidir no permetre a no residents obrir comptes a l’entitat per dipositar diners provinents del frau fiscal. “Hi va haver una hipocresia interna per no acceptar comptes nous però sí mantenir els que s’havien obert anys enrere”, va dir, per recordar que a aquests clients “se’ls va convidar a regularitzar aquests diners aprofitant les amnisties fiscals en el seu país d’origen”.

Respecte als sistemes per controlar si el client que obria un compte n’era el beneficiari final i no el feia servir, per exemple, per blanquejar diners d’altres persones que es podrien dedicar al narcotràfic o a altres delictes més enllà del frau fiscal, Miquel va explicar que no es podia qüestionar sistemàticament les declaracions dels clients.

Es va referir directament a l’empresari Rafael Pallardó, de qui el presumpte blanqueig a través del seu compte a BPA de 70 milions d’euros de l’empresari xinès Gao Ping és l’origen de la causa. L’ex-conseller delegat va dir que quan Pallardó va obrir el compte no hi havia cap indici per suposar que ell no era el beneficiari final. “El que feia en el seu compte era estalviar. La pauta de comportament era nítida. Feia ingressos i pagava mercaderies i el diferencial es quedava al compte d’estalvi i d’inversió.”

tracking