x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Infraestructures

El plec de bases del Carroi fa dubtar les empreses que s'hi han interessat

Hi ha reticències amb el fet de dipositar una fiança del 15% del cost total de l’obra durant tot el període de la concessió
Conxita Marsol i Olga Molné davant una imatge del pic de Carroi.

El telefèric al pic de Carroi s'encalla

Conxita Marsol i Olga Molné davant una imatge del pic de Carroi.

COMÚ D'ALV
Actualitzada 16/06/2021 a les 11:06
Algunes de les empreses que van retirar el plec de bases per optar al concurs públic per a la concessió del telefèric del pic de Carroi han demanat que s’allargui el termini per obrir els plecs –el 13 de juliol–, davant la complexitat del projecte i alguns punts del concurs que a priori veuen com una dificultat que resten interès a l’explotació d’aquest giny, que hauria d’arribar fins a l’estació d’esquí de Pal si s’acaba executant la segona fase.

Des del comú d’Andorra la Vella ja s’ha respost que és una demanda que s’ha de valorar i no es descarta satisfer-la. També s’ha mantingut alguna reunió per aclarir punts del plec de bases i unificar les interpretacions.

Hi ha diversos apartats que les empreses estan estudiant minuciosament per no agafar-se els dits. Alguns fan referència a les fiances que han de dipositar, però la que fa més mal és la que obliga a satisfer una fiança del 15% del valor de la construcció durant tot el període d’explotació del giny, de 45 anys si es fa el tram fins a Pal, o 35 si només arriba fins a Carroi. El cost se situarà en 40 milions d’euros i la fiança serà de sis milions sense interessos, que es veu com una penalització.

SENSE DINERS PÚBLICS
El plec de bases preveu un dipòsit temporal del 2% del valor provisional del contracte, que suposaria una xifra de 5.000 euros. Després, un altre del 10% durant l’obra, però el que més empipa és la fiança del 15% per tota la durada de la concessió d’uns treballs que pagarà la mateixa empresa, ja que com van explicar els dos comuns involucrats –Andorra la Vella i la Massana– es vol evitar destinar-hi diners públics.


Tampoc agrada gens l’exigència que quan acabi la concessió, si aquesta no continua o per qualsevol altre motiu s’ha de deixar d’utilitzar el giny, l’empresa tindrà l’obligació de retornar al seu estat original els terrenys afectats. Aquests supòsit, si es dona el cas, és vist con una despesa que serà inassumible pel seu elevat cost. I finalment, la preferència que els Pouets sigui el punt de sortida representarà un encariment, segons comenten, i recorden que es tracta d’un edifici que fa dècades que no dona servei perquè no és capaç de suportar el pes dels ascensors, l’edifici té vibracions i fa un soroll que molesta els veïns.


Per això, si el telefèric inicia el viatge des del que havia de ser un aparcament intel·ligent, aquest haurà de ser enderrocat i fer-ne un de nou adaptat a les necessitat d’un transport per cable. També hi ha reticències que els esquiadors amb forfet de Pal viatgin gratis, tot i que hi ha la possibilitat d’una compensació. Això fa que les empreses vegin més interessant i rendible, en l’àmbit econòmic, els viatgers que només arribin a Carroi, ja que hauran d’abonar el tiquet.


El projecte consta de dues fases, una que va d’Andorra la Vella al pic de Carroi i una altra del pic a Pal, la qual està supeditada a la realització d’una consulta popular als residents a la Massana. El giny tindrà dues cabines amb capacitat per a 50 persones, que permetran transportar els passatgers en 12 minuts fins a l’estació massanenca. El trajecte fins a Carroi és de sis minuts i del pic fins a Pal, de sis minuts més, segons va explicar el comú.


NEGUITS


1. Fiança del 15% sobre el cost total de l’obra
El fet d’haver de deixar una fiança sobre el preu global de l’obra (40 milions) durant tota la concessió no agrada gens a les empreses.

2. Sortida des de l’aparcament dels Pouets
La sortida del telefèric del que havia de ser el pàrquing intel·ligent dels Pouets encareix l’obra, ja que les empreses mantenen que l’edifici s’haurà d’enderrocar perquè mai s’ha pogut fer servir per les greus deficiències que té.

3. Dipòsit del 10% durant el temps de construcció
Mentre durin les obres de construcció la guanyadora del concurs haurà de satisfer una altra fiança del 10% com a garantia que s’arribarà al final del projecte.

4. Viatge gratuït per als clients de Pal
La futura explotadora del giny s’atendrà al concurs, que diu que amb el forfet es podrà viatjar fins a Pal de manera gratuïta, un avantatge que les empreses veuen com un fre a la rendibilitat.
 
POSSIBILITAT DE NEGOCIAR I FER CANVIS
Si no s’hi presenta cap empresa els comuns tindran la possibilitat de negociar amb una i fins i tots fer canvis, segons es preveu a la Llei de contractació pública. El que tenen clar les empreses del sector és que la cònsol, Conxita Marsol, no deixarà morir el projecte i que el tirarà endavant. És necessària una companyia constructora forta i un grup financer solvent.
En el plec de bases fins i tot es podria interpretar que s’obre la possibilitat que la concessionària rebi diners públics cada any per evitar pèrdues milionàries. Tampoc la sortida dels Pouets és condició sine qua non, encara que es dona per fet que el comú ho valorarà. Les empreses poden preveure a les propostes altres emplaçaments que considerin més adequats.
Etiquetes
  • #15 Agusti
    (16/06/21 21:16)

    Pere lo transparent va dir..
    Estan plenes de telecabines!!! De teleferics tan llarg no n hi ha… son deficitaris, impopulars, incomodos e ineficients… es un error de la talla dels tunels dels dos valires

    Respondre
  • #14 Pere lo transparent
    (16/06/21 21:11)

    S' ha de fer si o si. És un projecte de país. Als alps està ple de telefèrics i ningú s' asusta ( els que ho critiquen son gent que no han viatjat gaire ...)

    Respondre
  • #13 Jordi
    (16/06/21 16:05)

    LES MUNTANYES ANDORRANES NO ES TOQUEN!

    Respondre
  • #12 Eva
    (16/06/21 14:24)

    Per fi una bona noticia!!!! Ni que sigui una mica d'esperança ,  s.u.p.

    Respondre
  • #11 Increïble
    (16/06/21 12:52)

    No és que s'hagi encallat, és que la idea inicial ja era irreal, no el següent. I no si s'hagués d'haver perdut un minut de temps de ningú.
    Diners de tots tirats a les escombraries, obriu el calaix on guardeu les ruqueries i tanqueu-lo bé.

    Prou de malgastar!! Que paguem entre tots.

    Respondre
  • #10 Eduard
    (16/06/21 12:42)

    Que pleguin va dir..
    Totalment d´acord. Seguir destruint la poca natura que queda, no és cap sol.lució. Ans el contrari. És augmentar el problema mediambiental que creix al país. A més, recordar que el carroi es cau a trossos cap Andorra. No cal ajudar-lo més.

    Respondre
  • #9 Pop
    (16/06/21 12:17)

    Tant de bo no s'arribi a fer aquesta bestiesa.
    Espero que mica en mica ens anem adonant que el que ens cal es anar canviant de un model basat en quantitat de turistes a un mes diversificat. Els anys 50-60-70….. ja fa molt temps que van passar i no podem seguir ancorats en un model obsolet i caduc.

    Respondre
  • #8 Oli
    (16/06/21 12:12)

    Quin despropòsit de projecte...

    Respondre
  • #7 Que pleguin
    (16/06/21 10:58)

    toni va dir..
    Argument fàcil i ja molt sobat, no donis lliçons de patriotisme i progrés a qui està al peu del canó atent a les bestieses que se li ocurreix al gestor de torn. La crítica és constructiva, hi ha estudis que la recolzen i es fa amb visió de futur, si vols estar callat, obeïr i deixar fer als polítics ves a viure a una república bananera o fes-te d'alguna secta, veuras que bé et senta el dogma i que facin per tu. Ja canseu.

    Respondre
  • #6 toni
    (16/06/21 10:09)

    la qüestió és criticar... si fos per molts de vosaltres estariem encara amb les cases de pedra seca.

    Respondre
Veure’n més
15
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts