500 milions en tres hores

Eric Jover va qualificar la primera emissió de deute públic internacional d’“extremament exitosa” el 28 d’abril passat, quan es va presentar el resultat de l’operació. I què ha de dir el ministre de Finances, pot pensar més d’un. Amb raó. La mateixa raó amb què els expert consultats pel Diari, coneixedors del funcionament del mercat de deute públic, no dubten a avalar l’operació i qualificar-la d’importantíssima. Oferta de 500 milions d’euros, una demanda de 2.500 a tornar en deu anys a l’1,25% d’interès, col·locada íntegrament en tres hores a inversors de 20 països diferents. Encara no s’és plenament conscient de l’abast del resultat de la iniciativa, considera Santi Mora, director general adjunt d’Andbank, que assegura que “la credibilitat com a país ha rebut un impuls definitiu”. El fet de ser un emissor força desconegut als mercats internacionals, afegeix, implica que “una documentació econòmica completíssima –finances públiques, evolució del PIB, fiscalitat...– que es presenta a cada potencial inversor ha estat sotmesa a un control exhaustiu que comença pel director d’inversions, continua al comitè de risc i acaba al consell d’administració” abans d’aprovar-se la compra. “És una excel·lent notícia que demostra que les principals magnituds macroeconòmiques d’Andorra són sòlides”, segons Toni Bisbal, soci de Crowe Andorra. “El deute sobre el PIB és dels més baixos d’Europa (del 50%), les finances públiques solvents i el país, que té capacitat de modificar les polítiques fiscals”, són les raons que expliquen l’èxit de l’emissió, per Bisbal. “Finançar 500 milions amb la flexibilitat que això dona a les finances públiques i la tranquil·litat de poder anar als mercats internacionals per obtenir recursos econòmics per fer front a la crisi de la Covid és interessantíssim i una bona estratègia”, per Eduard Jordi Bober, soci director del Grup OCPS i vocal del Col·legi d’Economistes. “Tens una capacitat de despesa pública que no teníem fins ara, a retornar a deu anys, que dona molt de marge per fer un pla d’estabilitat financera”, insisteix Santi Mora.

Els tres especialistes coincideixen que la rendibilitat de l’emissió amb interès de l’1,25% en un entorn de tipus negatius ha estat una variable clau per a l’èxit de l’operació. “Per tenir rendiments positius has de comprar actius de molt risc” i aquest no és el cas de l’emissió dels bons verds d’Andorra, remarca Santi Mora. Es tracta “d’un tipus raonable per sobre del que s’està oferint”, assegura Toni Bisbal, i per Eduard Jordi Bober és “molt competitiu si ho comparem amb el mercat”. Un tipus d’interès que segons els experts hauria d’anar a la baixa sempre que no canviïn de forma dràstica les condicions del mercat; una possibilitat que hores d’ara sembla molt llunyana. Andorra ha hagut d’oferir un plus en tractar-se de la primera emissió internacional.

Estan de moda

Els bons verds, socials i sostenibles estan de moda i són pràcticament imprescindibles per garantir l’èxit de l’emissió. Cada cop són més els inversors que “restringeixen la capacitat inversora a aquesta tipologia de bons i per tant s’incrementa la base inversora”, explica Santi Mora. “Els mercats comencen a posar com a obligació que hi hagi un mínim d’inversió en fons verds”, diu Eduard Jordi Bober. Això provocarà a la llarga que “hi hagi més demanda que oferta”, afegeix. Fet que beneficia l’emissió que ha fet el Govern i les que es puguin plantejar en un futur, que presumiblement seguiran el mateix paràmetre per donar resposta als més de 2.000 d’inversors que s’han quedat fora. “Hi ha voluntat d’alinear la gestió que fem del deute amb les polítiques de sostenibilitat a nivell de Govern i a l’Horitzó 23”, explica Eric Jover. Dos bancs directors: Banc Santader i Crédit Agricole, qüestió d’equilibri veïnal, inversors institucionals entre els quals hi ha els bancs del país per a una operació d’èxit. No tan sols ho diu Jover.

1.350 deue públic. La part majoritària dels 500 milions anirà a refinançar el deute que venç en dos anys. Uns 150 milions restants serviran per cobrir el dèficit d’aquest exercici, que per la Covid doblarà les previsions. El deute de l’Estat s’enfilarà als 1.350 milions a final d’any, això sí, força més diversificat.