Finances

La Uifand vol que la persona jurídica tingui responsabilitat penal

L’organisme reclama la seva introducció en el Codi Penal

La Uifand vol que la persona jurídica tingui responsabilitat penalFernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand) vol que el legislador valori introduir la responsabilitat penal de les persones jurídiques en el Codi Penal andorrà. Actualment, el codi determina que la responsabilitat penal és personal i que només poden ser responsables les persones físiques. Tot i això, matisa que el qui actua com a administrador de fet o de dret d’una persona jurídica, o en nom o representació legal o voluntària d’aquesta o d’una persona física, respon personalment, malgrat no poder ser considerat un subjecte actiu, si realitza un fet delictiu personalment, conjuntament amb un altre o uns altres, o per mitjà d’algú de qui se serveix com a instrument o si de manera directa i conscient indueix un altre o uns altres a executar-lo.

La introducció de la responsabilitat penal de les persones jurídiques en el Codi Penal és una de les trenta-una accions de millora respecte al sector financer que l’ens recomana per reduir la vulnerabilitat arran de les deficiències detectades en l’anàlisi del risc nacional de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme que l’organisme va elaborar el 2020 i que va fer públic dijous.

També en el capítol de sancions, tot i que en aquest cas en les administratives, la Uifand demana revisar el règim sancionador per millorar la seva efectivitat en l’aplicació de les multes, especialment pel que fa a la graduació d’aquestes.

Millores en diversos marcs

La Uifand, respecte al marc legal, recomana implementar una regulació de l’activitat de proveïdors de serveis d’actius virtuals que inclogui una definició acurada, el requeriment d’entrada en el mercat o el seu règim jurídic.

També demana regular l’activitat de mediació en assegurances i reassegurances, determinant, entre d’altres, els serveis que ofereixen els corredors d’assegurances per poder delimitar els riscos de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. En aquest cas posa com exemple que els corredors només puguin oferir assegurances de les companyies andorranes o només determinats productes. Per últim, recomana promoure una regulació enfocada a definir els diferents productes d’assegurances oferts per les entitats que operen en el territori andorrà.

Respecte a la supervisió, l’ens demana, principalment en el sector assegurador, dur a terme accions conjuntes entre les autoritats i el sector per millorar la comprensió i valoració dels riscos de blanqueig vinculats al mateix. I també vol que es valori introduir una tramesa d’informació periòdica amb la finalitat d’efectuar un seguiment dels indicadors de risc analitzats.

La Uifand fa tres recomanacions específiques per a les entitats bancàries. L’ens considera que s’han de donar directrius o indicacions a les entitats bancàries perquè implementin mesures per detectar potencials vincles o relacions de negoci entre els clients i els gestors. A més, en l’àmbit de la supervisió, revisar els procediments de gestió de conflictes d’interès per assegurar que els gestors estan obligats a reportar qualsevol relació de negoci a títol personal amb els clients que pugui afectar les instàncies de control.

Reclama que els plans de formació de les entitats bancàries que compten amb presència internacional han d’incorporar alguna mesura que garanteixi el coneixement per part de l’alta direcció, i en especial dels membres del consell d’administració de les entitats bancàries, dels riscos i de la legislació vigent en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme en aquelles jurisdiccions on desenvolupen activitat.

Quant als sistemes de detecció i declaració d’operacions sospitoses, la Uifand considera que les entitats bancàries han de millorar el sistema d’alertes definit per fer-lo més eficaç i eficient i dedicar els recursos en la revisió d’aquella operativa on hi ha més risc, així com en la generació d’una visió global del client.

Requeriments d’informació

Entre les trenta-una accions, la Unitat d’Intel·ligència Financera reclama introduir al marc legal andorrà, de manera explícita, la capacitat de les autoritats a establir terminis als requeriments d’informació del beneficiari efectiu. També reclama desenvolupar accions de manera immediata per garantir que els fideïcomisos o instruments anàlegs que operin al Principat estiguin degudament identificats i enregistrats al corresponent registre públic.

tracking