'Sí' però 'no' de Borrell

Si vostè juga a ser europeu, ha de jugar-hi amb totes les conseqüències”. Aquesta resposta de Josep Borrell va deixar molts sense respiració. Era la visita oficial de qui en aquells moments ostentava els ministeris d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació del Govern espanyol, l’octubre del 2018. El veterà polític socialista va defensar que Andorra hauria de pagar el subsidi d'atur als treballadors espanyols, en cas de signar l'acord d'associació amb la Unió Europea, en una compareixença amb la ministra andorrana homòloga, Maria Ubach. “La ministra sap perfectament quines són les regles de joc de la Unió Europea i dels països que s'associen. Entre aquestes regles hi ha la protecció a l’atur”, va reafirmar el ministre espanyol. “Si vostè juga a ser europeu, ha de jugar-hi amb totes les conseqüències”, va acabar afegint.

Borrell va obrir el meló. A Andorra feia dies que la qüestió estava en boca de tots, amb desmentiments i afirmacions. I Borrell, en dos dies de visita, va afirmar i va desmentir –o matisar. L’endemà, ja a la Seu d’Urgell, va afirmar que Espanya “ajudarà que es tinguin en compte les particularitats d’Andorra”. Unes paraules després de reunir-se amb el Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, i que rebaixaven el to de les primeres declaracions de Borrell. Vist en perspectiva, alguna cosa hi havia, però possiblement no era el moment.