x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Reportatge

Les veus de Cal Rafeló

Un recull de més de cent testimonis, entre els quals treballadors de la fàbrica, pagesos i, fins i tot, contrabandistes, deixen immortalitzat el record de joventut al llibre ‘Cal Rafeló, l’antiga fàbrica Reig. Una aproximació etnogràfica de la indústria del tabac a Andorra’.
Portada del llibre 'Cal Rafeló, l'antiga fàbrica Reig'.

Les veus de Cal Rafeló

Portada del llibre 'Cal Rafeló, l'antiga fàbrica Reig'.

FUNDACIÓ JULIÀ REIG
Actualitzada 22/04/2021 a les 12:10
La intenció inicial no era publicar cap llibre. De fet, estàvem fent només un estudi amb esperit museogràfic”, va comentar ahir Déborah Ribas, presidenta de la Fundació Julià Reig. El gran volum d’informació i la qualitat dels testimonis obtinguts, però, els van fer canviar molt aviat d’opinió. “Vam pensar que era una pena no compartir-ho!”, va argumentar Ribas. D’aquesta manera, es va acabar plasmant tot en paper i va acabar sorgint el llibre Cal Rafeló, l’antiga fàbrica Reig. Una aproximació etnogràfica a la indústria del tabac a Andorra, un volum que es publica ara a les portes de Sant Jordi.

Ahir, doncs, era el dia que es duia a terme formalment la presentació del llibre en format telemàtic a càr­rec de Déborah Ribas i Maria Martí, directora del Museu del Tabac. “Hem intentat reproduir amb gran fidelitat els testimonis de tothom. Hem mirat de respectar la manera de parlar de la gent”, va detallar Martí, que feia especial incís en la riquesa oral dels testimonis recollits. De fet, Ribas i Martí explicaven que, al llarg del procés, s’havia fet una recopilació de més de cent testimonis que s’havien enregistrat en 29 cassets. Un treball d’investigació i documentació encapçalat pels antropòlegs Isabel de la Parte i Albert Moncusí. “Jo tenia el record del que m’explicava la meva àvia, però ells hi van incloure altres veus”, va relatar Ribas. Així, De la Parte i Moncusí van dur a terme una recerca per trobar diverses persones que van tenir contacte amb la fàbrica, entre ells treballadors del taller, pagesos o, fins i tot, contrabandistes. D’aquesta manera van acabar creant el que es podria considerar la memòria col·lectiva de la fàbrica.

“No podíem limitar-nos a una simple exposició d’eines, maquinària i paqueteria. Es tractava d’explicar un món que, des de feia segles, anava de la mà amb Andorra. Un món molt viu, encara, en moltes persones”, va deixar escrit Ribas al pròleg del llibre. Així doncs, deixant de banda la repercussió econòmica de la indústria del tabac i centrant-se en el punt de vista etnogràfic, ha sorgit aquesta crònica amb la voluntat de dur a terme un homenatge a totes les persones de Sant Julià de Lòria o, com bé se cita a la dedicatòria del llibre, “a totes les dones i homes que van treballar a la fàbrica vella de Cal Rafeló i a les altres fàbriques de tabac andorranes”.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts