x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Seguretat social

El dèficit de la CASS frega els 40 milions

La despesa sanitària baixa un 5% per la davallada de l’activitat ‘habitual’ a causa de la Covid
Usuaris a les portes de la CASS l'estiu passat.

El dèficit de la CASS frega els 40 milions d'euros

Usuaris a les portes de la CASS l'estiu passat.

Fernando Galindo
Actualitzada 16/04/2021 a les 12:09
L’any de la pandèmia ha comportat a la branca general de la CASS un dèficit de 39,7 milions, un 16,6% superior al del 2019. Un saldo negatiu en un any que de manera “artificial”, va puntualitzar el president de la parapública, Albert Font, s’ha trencat la tendència recollida els cinc exercicis anteriors de creixement de la despesa sanitària prop del 5% anual. Les prestacions sanitàries han suposat 96,1 milions d’euros, una xifra un 4,9% inferior a la del 2019. Una davallada motivada per la paralització de l’activitat sanitària habitual degut a la pandèmia. Per contra, les despeses de prestacions econòmiques que pengen de la branca general –baixes i pensions d’invalidesa i orfenesa– han crescut fins als 71,9 milions, un 19,6% més que l’any 2019. I el motiu és l’augment dels diners destinats a baixes laborals i essencialment per l’eclosió del virus de la Covid. L’any passat, la Seguretat Social va abonar 50,1 milions per baixes laborals, quan el 2019 havien estat prop de 39.

La Covid ha suposat 9.217 aturs de treball. Els majoritaris (un 54%) han estat motivats pel confinament preventiu de contactes de positius. La resta han estat afiliats contagiats. I el gros d’aquestes baixes (un 62%) han estat d’entre 7 i 14 dies. Les de més durada són 152, que superen els dos mesos.

Quin serà l’impacte de la Covid és encara difícil de determinar. Font va puntualitzar que en un futur també caldrà tenir en compte la despesa “indirecta” motivada, per exemple, “per patologies que es diagnosticaran desgraciadament massa tard i que necessitaran tractaments més costosos”.

Però l’impacte de la pandèmia per a la Seguretat Social no és només el derivat de les despeses associades a la salut. La parapública també ha patit el descens de l’11,4% dels assalariats i, per tant, de cotitzants. El desembre es va tancar amb 39.805. Per contra, els autònoms van créixer fins als 6.780 (un 3,7% més que l’any anterior). Els ingressos per les cotitzacions, però, s’han mantingut estables amb 121,1 milions. I s’hi han de sumar 12,2 milions més fruit de les cotitzacions per pensions i baixes.

Quant a la branca de jubilació, el 2020 es va tancar amb un excedent de 31,7 milions que ha ingressat al fons de reserva. Però Font, com ja va fer Jordi Cinca, va alertar dels riscos futurs. “Hi ha 3,14 assegurats actius per pensionista i baixant”, així que va recordar el perill de no implantar canvis i que és “una cosa necessària” que ja es comenci a abordar un pacte d’Estat al Consell General.

Però l’any de la pandèmia també ha suposat per a la CASS noves tasques relacionades amb els ERTO i tràmits derivats, i haver d’adaptar nous mecanismes d’atenció a l’usuari a causa de les restriccions sanitàries. Les gestions on-line han tingut un creixement destacat i també s’ha insistit en la cita prèvia per evitar acumulacions d’usuaris. “No s’han pogut evitar cues, fet que lamentem, però gairebé podem dir que era inevitable”, va indicar el president de la CASS. Sigui com sigui són un 70% els usuaris enquestats el 2020 que valoren o molt bé o prou bé la feina de la Seguretat Social, en línia amb anys anteriors.
 
UNES 110.000 VISITES NO PRESENCIALS
La crisi sanitària també ha suposat l’eclosió de les visites telemàtiques. Era inevitable però la CASS també va reclamar una regulació. I el president de la Seguretat Social va celebrar que s’ha avançat en aquest sentit. “Ens sentim més còmodes ara que ja hi ha una regulació en gestació”, va manifestar. I hi va afegir que “més ho estarem [de còmodes] quan ja estigui al carrer”. Font va assenyalar que defensen la “justa regulació” dels recursos sanitaris. Durant l’any passat es van reemborsar unes 110.000, la majoria (aproximadament 84.000) de metges d’atenció primària. Els especialistes en van generar unes 23.800 i 2.900 van ser de neuropsiquiatria.


El 2020 també va ser l’any de la implantació de la via preferent. I les dades facilitades constaten l’elevada adscripció dels afiliats, ja que un 90% tenen metge referent. Des del juliol passat qui no segueixi el circuit d’acudir abans al metge de capçalera referent està penalitzat en el copagament.
Etiquetes
  • #9 Party
    (16/04/21 12:27)

    No passa res, hem estat rescatats per l'FMI, la festa dels 7 Comus i les administracions continúa...

    Respondre
  • #8 josep
    (16/04/21 09:50)

    Tranquils pagaran al factura Feda i AndorraTelecom

    Respondre
  • #7 Hola....?
    (16/04/21 09:27)

    Perquè perillen les nostres pensions i no perillen els sous dels funcionaris ni els pressupostos de l'obra pública ...?

    Respondre
  • #6 Renovar la CASS!
    (16/04/21 09:25)

    Convé gent capacitada, fora 100% indiscriminats, fira xanxullos a costa dels diners de tots. La CASS te una asimetria patològica!

    Respondre
  • #5 El dissident incòmode
    (16/04/21 08:56)

    I el de l'Estat 1.000.000.000€, amb un pressupost anual de 500.000.000€ ha repartir entre els de sempre.

    Respondre
  • #4 Assalt a el tren dels diners
    (16/04/21 08:53)

    Si no hi ha diners per a pensions tampoc ha d'haver per TOT la resta, perquè els diners públics tot surt de al mateix lloc: les aportacions de la societat en forma d'impostos.

    Respondre
  • #3 Neocons
    (16/04/21 08:50)

    Una campanya encoberta de persecució implacable a les pensions públiques per procedir a la privatització de les mateixes, el nostre nou amo, l'FMI així ho desitja, és part de les polítiques d'austeritat.

    Respondre
  • #2 Ford
    (16/04/21 08:15)

    Cap problema q els treguin dels impostos camuflats q paguem tots com es Andorra Telecom

    Respondre
  • #1 Josep
    (16/04/21 07:41)

    Tan aviat va bé, com va malament. No sé si tabta xifra tenen clars els números. Disquisicions comptables cada setmana. I res clar ni mesures durant anys.

    Respondre
9
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts