El Superior troba “inqüestionable” la fallida d'Assegurances Generals

La sala civil del Tribunal Superior considera “inqüestionable” la petició de l’administrador judicial d’Assegurances Generals que va ser acceptada per la Batllia de decretar la fallida de l’empresa el 26 de novembre de l’any 2019. Ho assenyala en l’aute del 8 de març passat, en què desestima el recurs dels propietaris de la societat, Amadeu Calvó i Núria Boronat, contra la decisió de la Batllia de decretar la cessació de pagaments d’Assegurances Generals.

Després d’estudiar l’informe presentat pels propietaris que defensava la viabilitat de l’empresa i comparar-lo amb el que va efectuar l’administrador especial que gestionava l’empresa des de l’agost del 2019 a càrrec de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), els magistrats arriben a la conclusió que la fallida era l’únic camí per salvaguardar els interessos dels clients de l’asseguradora.

Aute de la sala civil

A l’aute s’indica que el passiu exigible a la data en què es va presentar la petició de cessació de pagaments ascendia a 6,6 milions d’euros, una quantitat “substancialment superior” al seu actiu disponible, que en el millor dels casos se situava en 3,2 milions d’euros. “Aquesta realitat econòmica no pot considerar-se una dificultat derivada d’una problemàtica de tresoreria transitòria”, indiquen els magistrats, que assenyalen que Assegurances Generals tenia “uns problemes estructurals” i que “malgrat els esforços esmerçats pels seus administradors per a obtenir finançament per a fer front a les obligacions econòmiques que anaven vencent, aquests resultaren infructuosos”.

Afegeixen que tampoc “considerem que els elements que concorren en les actuacions avalin que l’empresa es trobava en disposició d’obtenir finançament a curt termini per atendre els pagaments deguts, atès que la majoria del seu patrimoni es trobava gravat amb garanties prop d’entitats de crèdit i limitava seriosament aquesta probabilitat”.

Quant a la possibilitat de negociar amb els creditors moratòries en el pagament, la sala considera que “al marge que no se n’ha justificat cap per part dels recurrents, l’exercici d’aquesta facultat no faria més que certificar encara més l’estat de cessació de pagaments si es té en compte el sector d’activitat en què es desenvolupava que passa per cobrir puntualment els riscos assegurats ateses les incidències econòmiques que comporta per als clients”.

Per últim, recorden que el fet que s’instaurés un programa de subvencions i garanties a les entitats asseguradores que participen en el pla de contingència del ram de no vida i vida d’Assegurances Generals que poden ascendir fins a la suma de tres milions d’euros, demostra que la societat no tenia liquiditat per fer front als efectes de la situació de dificultat financera en el negoci de no vida i vida risc.

Redreçament de l’empresa

El recurs dels propietaris també defensava que la situació financera de la societat es podria redreçar. La sala civil indica que si bé el balanç de la societat de final del 2018 sembla presentar uns actius importants, si s’examina amb deteniment la seva estructuració i es valora amb els restants elements de prova obrant en les actuacions, “les seves previsions resulten discutibles sense que es pugui obviar que aquestes no han estat validades per l’òrgan supervisor”.

L’actiu essencial de què Assegurances Generals gaudia, segons els magistrats, el constituïa un crèdit que ostentava front als seus socis de 26,7 milions d’euros i unes immobilitzacions materials valorades en 41,6 milions. Uns terrenys, però, que han estat valorats per un perit judicial nomenat per la batlle ponent en 15,6 milions. Uns diners als quals s’han d’afegir tres milions d’altres béns, que donaria el resultat de 19,4 milions, “import que no tan sols resulta inferior en més del 50% del que reflecteix el seu balanç, sinó que fins i tot no cobreix el deute dels socis”.

Els propietaris també integraven un immobilitzat financer d’una altra empresa per import de 7,3 milions que no es pot comptabilitzar en trobar-se dita societat en liquidació d’ençà l’any 2010. També consideraven un actiu rellevant uns immobles que valoren en 14,8 milions, però que els magistrats alerten que s’ignora si actualment els continuen tenint. I afegien uns productes financers valorats en 14,7 milions.

La sala civil indica que els deutes de la societat eren superiors a 50 milions i que a aquesta situació econòmica clarament deficitària s’ha d’afegir que a partir del moment en què la companyia asseguradora va resultar intervinguda i va experimentar una crisi reputacional que es traduïa en peticions immediates de rescat per part dels clients per recuperar la inversió que havien realitzat (branca no vida), les seves perspectives de futur a mitjà termini es trobaven clarament compromeses.

“Les expectatives que tenia Assegurances Generals per a redreçar-se s’han de considerar nul·les i la sola solució raonable apareixia ser la fallida de la societat per a procedir a la seva posterior liquidació tal com es va declarar”, sentencien.

CRONOLOGIA

-14/08/2019

L’AFA decideix substituir l’òrgan administrador de la societat designant un administrador especial per una situació de risc en els drets dels seus prenedors, assegurats i beneficiaris.

-06/09/2019

L’administrador especial emet un primer informe en què destaca diferents incidències de caràcter tècnic, administratiu, comptable i financer de la companyia.

-15/09/2019

El segon informe de l’administrador especial posa en relleu que la companyia no pot fer front als seus compromisos de pagament per manca de liquiditat.

-26/09/2019

Un tercer informe alerta de la necessitat d’establir un pla d’acció urgent per la companyia per controlar el risc i salvaguardar els interessos dels assegurats.

-17/10/2019

L’administrador especial formula la petició de declaració de cessació de pagaments i de fallida.

-26/11/2019

La Batllia declara per aute la fallida i nomena una administradora judicial.