Mendoza afirma que les dones violades amb pocs recursos són obligades a parir

La presidenta d’Stop Violències, Vanessa Mendoza, va intervenir ahir en una taula rodona telemàtica impulsada pel Comú de Lleida en la qual va refermar el seu discurs a favor de l’avortament i va denunciar la manca de drets a Andorra.

Precisament, ho va fer amb unes paraules similars per les quals va haver d’anar a declarar a la Batllia recentment. “Hi ha sentències de tribunals internacionals per crims contra cultures que obliguen dones a parir després d’haver estat violades, i això és el que està passant a Andorra si no tens entre 300 i 1.000 euros per pagar-te’l [l’avortament] allà on siguis”, va indicar Mendoza, que va lamentar que a Andorra “no hi ha ni un sol servei especialitzat en violacions” i Govern no dona cap dada ni obre investigacions internes.

Amb relació al cas judicialitzat, Mendoza va exposar que “Govern m’ha criminalitzat com a presidenta, és una estratègia de violència d’estat estructural”. A més, va acceptar que per “tot el que estic dient aquí em poden denunciar per difamacions al Copríncep o al Govern, que és pel que m’han denunciat”, i amb relació al bisbe va assenyalar que “si tiro de la llengua em caurà una altra denúncia”. La intervenció té una durada de més de set minuts en els quals referma que “Andorra no és una democràcia, és una teocràcia encoberta”.

El cas a la Batllia

Cal recordar que Mendoza va haver d’anar a declarar el 17 de febrer passat a la Batllia després que el Govern demanés a la Fiscalia que investigués les seves manifestacions al voltant de l’avortament al comitè per a l’eliminació de la violència envers les dones de les Nacions Unides, la Cedaw, i als mitjans de comunicació, i que el ministeri públic veiés indicis de delicte. Una quinzena de persones es van reunir davant la seu judicial per donar suport a l’acusada amb samarretes i pancartes.

Sobre el contingut de la declaració, Mendoza no va voler donar detalls, però sí que va incidir que el fet d’haver d’anar a la seu de la Justícia per haver defensat els drets humans “és complicat”. Tot i que va dir que “en cap moment he sentit que m’estiguin jutjant a mi ni que el procés vagi en contra meva”. Sí que va apuntar que qualsevol representant d’una entitat que lluiti pels drets internacionals “també es trobaria en aquesta situació a Andorra”.