Controlar la població de coloms a través del fàrmac nicarbazina

Fa temps que Andorra la Vella conviu amb el problema de l’excés de coloms al nucli urbà. Tot i que no es té constància de cap recompte, la degradació del patrimoni històric, arquitectònic i la vegetació, juntament amb el conflicte de salubritat no s’ha abordat encara d’una manera prou efectiva. És per aquest motiu que s’ha presentat una demanda de preus d’higiene pública al comú d’Andorra la Vella amb relació al tractament per al control i la gestió de coloms de la parròquia a base de nicarbazina, un fàrmac anticonceptiu.

La demanda de preus, doncs, reclama per dur-ho a terme una contractació d’una empresa especialitzada que es pugui encarregar d’aquest tractament.

“S’havien posat algunes gàbies per intentar fer recompte però era una mica inviable. Hi havia hagut reaccions violentes. Hem optat per descartar aquesta solució i anar a vies més segures”, comenta Gerard Estrella, conseller de Sostenibilitat, que explica que s’ha arribat a aquesta conclusió després d’haver-ho comentat amb diversos experts. De fet, la via proposada, el fàrmac nicarbanzina, que actualment és utilitzat per molts ajuntaments, es tracta del mètode més humà que s’ha trobat d’abordar la problemàtica, ja que de moment és l’únic que respecta els animals i la població. Quant a temes legals està registrat a Itàlia i també està homologat per l’Agència de Medicaments Italiana. “És la manera més suau de poder controlar la població a llarg termini. Si altra gent té altres propostes estem oberts a estudiar-les”, afegeix Estrella.

De fet, la nicarbazina és un fàrmac que actua com un anticonceptiu. Se subministra als coloms a través d’un pinso (blat de moro recobert d’aquest fàrmac) que han d’ingerir de manera freqüent perquè el resultat sigui efectiu, ja que si no els coloms es poden tornar a reproduir. De fet, aquest compost provoca un desequilibri hormonal que causa la disminució de la posta i afecta la qualitat dels ous. La idea que es proposa per a Andorra la Vella, doncs, és la mateixa que s’ha dut a terme a altres ciutats, com per exemple a Barcelona, i consisteix a col·locar diverses menjadores en diferents punts elevats i aïllats del nucli urbà perquè hi puguin accedir els coloms però quedi fora de l’abast dels vianants. “Tenim quatre llocs pensats. Llocs amb força concentració de coloms. Llocs elevats on no hi puguin accedir les persones. Zones elevades i centralitzades”, assenyala Estrella. Ara, una vegada obtinguda la resolució de preus de la demanda es procedirà a decidir si es tira endavant la proposta. Una decisió que aniria seguida de la contractació de les empreses adjudicatàries.