Es reprèn la fallida d'Assegurances Generals

La resolució de la fallida d’Assegurances Generals es podrà reprendre un cop el Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d’empara presentat pels propietaris de la societat intervinguda per l’Autoritat Financera Andor­rana contra la sentència del Tribunal Superior, que va desestimar la petició d’apartar la batlle Nàdia Alís del procés de fallida d’aquesta societat i de Carlemany, SA. Van presentar el recurs d’empara en considerar que la decisió del tribunal vulnerava el dret a la jurisdicció, en els vessants dels drets a un tribunal imparcial i a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.

Els advocats havien demanat a la justícia que s’apartés la batlle del cas pel fet que Alís, abans d’esdevenir secretària judicial (més tard va ser fiscal i ara batlle), va desenvolupar una activitat professional al bufet de l’advocat dels propietaris d’Assegurances Generals i Carlemany, SA, durant dos anys, fins al setembre del 1999. Consideren que la batlle s’hauria d’haver abstingut de conèixer la causa pel fet d’haver-hi tingut una relació professional.

El Constitucional considera adequada la decisió del Superior que va sentenciar que a la vista de la jurisprudència europea i constitucional, haver tingut una relació professional d’una durada de dos anys en fa vint no permet justificar una petició de recusació.

Els recurrents també van al·legar que Alís tenia una amistat o enemistat manifesta pel fet que un dels fills del recurrent i la batlle haurien coincidit en la mateixa classe quan eren alumnes del Lycée Comte de Foix. El tribunal ha considerat aquesta al·legació no procedent, no només perquè s’ha plantejat per primera vegada en seu constitucional, i per tant, ni la batlle recusada, ni la sala civil s’hi havien pogut pronunciar, sinó també perquè no han aportat cap prova que acrediti l’amistat o l’enemistat manifesta al·legada.

Nou recurs sobre BPA

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d’empara presentat per sis excàrrecs de BPA el 6 de novembre de l’any passat per demanar que puguin recuperar els fons que tenien en comptes de l’entitat. L’escrit, en representació de Frederic Borràs, Ricard Climent, Francisco Javier Campos Tomas, Joan Pau Miquel, Santiago de Rosselló i Cristina Lozano, considera que en la sentència del juliol passat de la secció administrativa de la Batllia confirmada per la sala administrativa del Superior hi ha una presumpta vulneració dels principis d’igualtat, de legalitat i d’irretroactivitat i del dret a la presumpció d’innocència. Sol·liciten que es reconegui el dret que tenen “a recuperar els havers bancaris”.

AVAL DE LA JUSTÍCIA AL SERVEI DE BICIS ELÈCTRIQUES

El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs de súplica presentat per Etna Serveis, SLU, per l’adjudicació de les bicicletes elèctriques a Cicland i confirma la no admissió a tràmit del recurs d’empara que l’empresa va fer l’octubre passat contra la sentència de la sala administrativa del Superior que ratificava l’adjudicació del servei de bicis de lloguer a la societat Montre, titular de Cicland. La resolució del TS del 24 de setembre de l’any passat va anul·lar el veredicte del Tribunal de Batlles, que atenia els arguments d’Etna on afirmava que l’oferta de l’adjudicatari no complia amb dos dels requisits exigits en el plec de bases. Concretament, que havia canviat els proveïdors de les bicis i el sistema de gestió per un de més econòmic.

NO ES REVISARÀ EL JUDICI PER MATAR EL MARIT

El procediment que va acabar amb la condemna de Montserrat Gimeno a 20 anys de presó per assassinar el marit l’agost del 2010 en un pis de Fiter i Rossell no es reobrirà. És la resposta definitiva del Tribunal Constitucional al recurs de súplica presentant per la dona contra la decisió anterior dels magistrats que rebutjaven admetre a tràmit el recurs d’empara on sol·licitava la revisió del judici l’octubre passat. Gimeno va recór­rer a l’Alt Tribunal perquè assegurava que ella no va ser l’autora de l’assassinat i argumentava que s’ha de reobrir la causa perquè no es va respectar el dret a la presumpció d’innocència, en no “valorar de manera suficient totes les proves, perquè s’ha estat negligent en la pràctica d’aquestes proves i perquè no s’han ponderat suficientment les circumstàncies”.