Clam dels científics a favor de les vacunes

La imminent arribada de la vacuna al país ha instaurat en la societat un debat públic, de dimensió global, al tomb de les certeses del vaccí que ha de neutralitzar, nou mesos després, els greus efectes de la pandèmia. Tenint en compte que l’elecció d’administrar-se la vacuna resideix en darrera instància a la voluntat de cada individu, la comunitat científica està unint esforços per divulgar sòlids arguments que contrarestin l’impacte dels corrents escèptics que infonen la por a través dels seus posicionaments.

“La vacuna és l’únic instrument específic que avui tenim per lluitar contra el virus. El fet que s’hagi anat tan ràpid és simplement per una voluntat política de reduir les traves burocràtiques, però això no comporta que la vacuna sigui de pitjor qualitat”, sosté el metge i exdirector general del SAAS, Lluís Burgués. En aquest sentit, creu que si la població no es deixa guiar pels arguments científics ho acabarà fent per raons socioculturals. “Tard o d’hora el que vulgui anar a esdeveniments on no es pugui garantir la distància de seguretat haurà de ser conscient que les institucions estaran en el seu dret de restringir el seu accés si no ha desenvolupat anticossos”, valora.

El contingut de la vacuna

Una de les novetats de la vacuna que ha suscitat més neguit és l’ARN, “un àcid nucleic que actua com a intermediari entre l’ADN i la proteïna i que permet fabricar l’espícula del virus”, tal com exposa el bioinformàtic David Vilanova. “L’ARN certament és la primera vegada que s’aplica de manera directa com a vacuna, però prové d’un estudi clínic amb una evidència científica amb més de 20 anys de recerca”, manifesta Vilanova, que demana un vot de confiança a la ciència. “Totes les vacunes que s’han validat sempre han demostrat tenir una eficàcia més que sobrada en la disminució de la mortalitat i les seqüeles”, afirma el bioinformàtic amb exemples com la malaltia de la pòlio, la verola o el xarampió.

En consonància amb aquest discurs, la presidenta del Col·legi de Metges, Meritxell Cosan, assevera que, des d’una perspectiva biològica, el vaccí és segur. “L’únic que fan les vacunes és ensinistrar el sistema immunitari perquè quan entri en contacte amb el focus infecciós pugui respondre”, declara Cosan, que assenyala que “una vacuna és de les coses més inòcues de tot el que fem servir en el nostre dia a dia”. A tall d’exemple, com a cap de ginecologia de l’hospital, explica que en el seu equip de vuit professionals ha rebut la conformitat de cinc persones, un s’ha mostrat reticent i dues no caldrà que es vacunin perquè ja han passat el virus.

Al seu torn, la presidenta del Col·legi d’Infermeria, Isabel Vallejo, apunta que l’administració de la vacuna “és molt recomanable” per al col·lectiu que representa, ja que “no només es tracta de no emmalaltir, sinó de no contagiar altres persones”. Per aquest motiu, edueix a “l’ètica professional” dels sanitaris que treballen a primera línia davant el virus. “La gent ens té com a referència i els criteris personals de cadascú no han de condicionar la decisió final dels nostres pacients”, explica Vallejo, que assegura que “molta de la medicació que ens prenem sense recepta té més efectes secundaris que una vacuna”.

Per la seva banda, el bioinformàtic Joel López esgrimeix que “no hi ha comparació possible” quan es ponderen els efectes negatius de la Covid-19 respecte als efectes adversos del vaccí. “Ens hem de qüestionar les coses però amb caràcter científic. La vacunació no ha de ser un acte de fe, sinó un acte de responsabilitat. Per això no m’entra al cap que no ens vulguem vacunar després de l’any que hem tingut”, expressa López, que posa de relleu la importància “de començar a assolir una immunitat en grups de risc que redueixi la mortalitat i descongestioni els centres sociosanitaris”.

En darrer lloc, l’exministra de Salut, Sílvia Bonet, alça la veu per desacreditar els rumors infundats que alimenten les teories negacionistes. “El vaccí és voluntari i cadascú ha de ser conseqüent amb la seva decisió. El que no estic d’acord és que les teves pors les vulguis transmetre als altres quan no tens la formació ni l’aval científic que fonamentin la teva postura”, reflexiona. Per tot plegat, conclou que “com a defensora de la salut pública jo em posaré la vacuna perquè vull formar part de la solució i no del problema”.