Striptease administratiu

La Covid-19 i les conseqüències sanitàries, econòmiques i socials de la crisi han engolit l’impacte públic de projectes transcendents. És el cas de la proposició de llei de transparència i accés a la informació pública, presentada ara fa un any al Consell per les forces de la majoria. El Parlament la va prendre en consideració en la sessió desenvolupada el 13 de maig amb el criteri favorable del Govern i ara el debat s’hauria de reprendre amb la finalització del termini de presentació d’esmenes a final d’any i el seu pas a comissió.

Els tot just 24 articles i les disposicions transitòries i finals de la llei obligaran les administracions a despullar-se i mostrar part de les seves entranyes. Salaris i currículums dels càrrecs i assessors, pressupostos, contractes, subvencions i ajuts, inversions i quadres d’amortització... Gran part de la informació econòmica del Govern, els comuns i les institucions haurà d’estar penjada a la pàgina web, si prospera la proposició en els seus actuals termes. La Llei no baixa tant al detall com la de països amb molta més tradició en matèria de transparència, però representa un salt qualitatiu per a l’administració andorrana, poc generosa amb la informació que genera.

La proposició de llei va més enllà de les institucions i també posa la lupa sobre les persones amb càrrecs públics. Els síndics, consellers generals, el cap de govern, ministres, secretaris d’estats i ambaixadors, cònsols i consellers de comú, càrrecs directius d’organismes i societats públiques, els membres del Consell Superior de Justícia, els magistrats, els batlles, fiscals membres del TC i el raonador del ciutadà hauran de formular en el moment d’accedir al càrrec i en finalitzar-lo una declaració de patrimoni jurat davant de notari i dipositar-la al Tribunal de Comptes. El contingut tindrà caràcter confidencial i només podrà ser consultat pels afectats, el Tribunal de Comptes o per l’autoritat competent en el marc d’un procediment judicial. I aquesta obligatorietat s’aplicarà a les persones que ja ocupen aquests llocs de responsabilitat i que disposaran de sis mesos a partir de l’aprovació de llei per formular la declaració amb la relació de béns.

La proposició regula també l’obtenció de la informació no publicada a la web a través d’una sol·licitud d’accés que ha de ser resposta en un termini de dos mesos ampliable a un mes extra si és molt complexa o voluminosa. En cas de denegació, el ciutadà podrà recórrer als tribunals o a la Comissió d’Accés i Avaluació de la Documentació (CAAD), un organisme de nova creació presidit pel secretari general del Govern.

La llei preveu igualment que l’executiu pugui declarar d’ofici informació reservada d’Estat, i per tant vetar-ne l’accés, en supòsits específics (vegeu l’apartat Denegació del gràfic) a través d’una acta formal i informar el Consell General. L’administració, les autoritats i els funcionaris hauran d’assegurar la protecció i custòdia de la documentació, durant els 20 anys màxims de classificació de la informació, i s’aplicaran responsabilitats penals, civils i disciplinàries en cas d’incompliment. Podran accedir-hi els parlamentaris pel compliment de la seva activitat seguint el procediment previst en el reglament del Consell. La conducta i bones pràctiques del Consell i els comuns s’hauran de regular en codis interns amb les incompatibilitats i els conflictes d’interessos aplicables als consellers generals, als cònsols i als consellers de comú.