Compte enrere per a l'acord o la pèrdua del Palau de Gel

Compte enrere per al Palau de Gel. Els canillencs no saben encara si es menjaran el raïm de Cap d’Any amb o sense aquest equipament ludicoesportiu que identifica la parròquia. Les posicions estan molt allunyades i el silenci de la majoria comunal, més que tranquil·litzar els veïns, provoca més nervis i especulacions sobre què acabarà passant. L’oposició, que ja s’havia manifestat en la darrera sessió de comú, va fer ahir un salt qualitatiu en demanar la compra del Palau.

En un comunicat, els consellers d’Objectiu Comú demanen a la corporació que plantegi la compra del terreny en el marc de les negociacions que es mantenen amb la propietat de la parcel·la per renovar el lloguer. L’oposició afirma que l’operació “ha estat analitzada i estudiada”, i remarca que “és del tot viable”. A més, reclama a la majoria que avaluï la proposta perquè “garantiria el futur” de l’equipament.

Recursos

Objectiu Comú assenyala que el comú s’hauria de garantir en els propers anys “les inversions i els canvis necessaris al Palau de Gel i entenem que això només podrà ser així si es disposa de la propietat del terreny”.

Albert Torres, conseller de l’oposició, va declarar que han estudiat la situació i que el comú té recursos per afrontar la compra sense haver de renunciar a altres inversions. Font, que ve del món financer, va apuntar que la fórmula “és tan senzilla com demanar un crèdit bancari a un termini que seria inferior a la mitjana de les hipoteques per un habitatge”. Torres va preferir no parlar de xifres, tot i assegurar que han fet simulacions sobre el cost de l’operació i que és “totalment viable”. Alhora va criticar la indefinició del comú, que no s’ha pronunciat encara sobre si té la intenció de renovar el lloguer o n’està estudiant l’adquisició.

Segons ha pogut saber el Diari, hi ha certes desavinences a la majoria i alguns consellers reclamen al cònsol que acabi ja amb aquest conflicte. Torres va entendre que sigui quina sigui la resolució no afectarà el projecte de pont tibetà, que ja està adjudicat i, per tant, “no es pot fer marxa enrere”.

En aquest sentit, va pronunciar-se a favor de la compra perquè serà propietat de la parròquia, és una inversió en un terreny que té valor perquè és cèntric, al mig del poble, “mentre que el lloguer mai serà del poble”.

El representant de l’oposició no va estalviar crítiques cap a la majoria per haver deixat aquesta negociació tot just quan està a punt d’extingir-se el contracte d’arrendament, que tenia una durada de 30 anys. En aquest s’estipula que si no hi ha acord l’edifici –que va ser construït pel Govern– també passa a mans de la propietat, però a més aquest és un terreny de sol consolidat i és possible construir-hi habitatges. Torres va avisar que no es pot posar la crisi sanitària com a excusa i va dubtar de l’habilitat negociadora dels membres de la majoria per aconseguir tancar un acord amb els propietaris, que actualment reben 1.900 euros mensuals.

DIVERGÈNCIES EN EL COST DEL LLOGUER

Les diferències econòmiques entre les dues parts són enormes. Ara la corporació paga una xifra que no arriba als 1.900 euros mensuals i la propietat, òbviament, considera que els preus actuals del mercat no tenen res a veure amb aquesta quantitat, que pràcticament no s’ha actualitzat des de fa 30 anys. Els propietaris reclamen 300.000 euros anuals perquè la instal·lació segueixi sent comunal, mentre que el cònsol, Francesc Camp, al·lega la falta de recursos i afirma que no es poden pagar més de 100.000 euros l’any. Poca cosa més s’ha revelat de les converses.