Obertura agredolça

Les intenses negociacions del Govern i de l’alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, van donar ahir el seu fruit amb l’anunci per part de la la portaveu de l’executiu català, Meritxell Budó, que “s’ha definit” que l’obertura perimetral de l’Alt Urgell pugui incloure Andorra per “tenir en compte la realitat transfronterera”. Era la notícia tan esperada que permetrà la mobilitat per tot Catalunya de dilluns a dijous, mentre que divendres i el cap de setmana queda reduïda a l’àmbit comarcal. El mateix passa, a l’inrevés, amb els catalans, que podran venir a Andorra durant la setmana.

I sorprenentment la decisió es va fer pública en un mal dia pel que fa a les dades de la Covid. La velocitat de propagació a Catalunya, l’Rt, es va disparar ahir i va passar del 0,94 notificat dilluns a l’1,11. El risc de rebrot també puja considerablement, ho fa 38 punts, fins a 219, i la incidència a 14 dies s’eleva de 206,22 a 211,77, segons les últimes dades del departament de Salut. Les dades són molt dolentes, probablement pels efectes del pont de la Puríssima, i Fàbrega, que es va felicitar per la mesura , va voler rebaixar l’euforia perquè “és probable que la Generalitat hagi d’endurir les restriccions pel que fa a les reunions familiars i esperem que no la mobilitat”. Però el canvi de fase és bastant improbable i ara els polítics catalans s’emmirallen més amb la mà dura d’Alemanya que en països més permissius.

Decret

En tot cas, divendres un decret informarà que els andorrans poden anar a la Seu i dilluns moure’s per tot Catalunya. I a l’inrevés. L’ambaixador espanyol, Àngel Ros, va precisar que no cal el vistiplau explícit de Madrid, “sols fa falta que es comuniqui la decisió” perquè afecta una frontera exterior, que no està tancada per a aquells que tenen com a destí un territori no confinat.

El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va exposar que era optimista amb la resolució de Catalunya, que la decisió catalana significa una assimilació i que per tant “que Catalunya estigui en una fase o una altra donarà més o menys llibertat a la circulació de persones entre el que seria Alt Urgell-Andorra i la resta de Catalunya”. El ministre va ser més optimista i no està preocupat pel repunt de la rho a l’Alt Urgell perquè en poblacions petites “quan pugen uns quants casos aquesta taxa puja, però a la comarca hi ha bona traçabilitat dels casos”. Fàbrega va mantenir la mateixa tesi i va apuntar que el gran problema és l’àrea metropolitana de Barcelona, no els petits nuclis rurals del Pirineu.

Tot i que les reunions familiars de deu persones estaven garantides al territori veí, la situació epidemiològica actual obliga a ser molts cauts. Res és segur i si Alemanya és l’exemple a seguir les futures decisions es poden convertir en unes restriccions molt exigents per evitar un fort repunt.

L'OBLIGADA COMUNICACIÓ AL GOVERN ESPANYOL NO HAVIA ARRIBAT AHIR

La Generalitat està obligada a comunicar amb una antelació de 48 hores a Madrid la seva decisió. Ahir no s’havia fet aquest pas administratiu i fonts de l’executiu espanyol es van mossegar la llengua “perquè es tracta de complir amb la legalitat, tot i que és segur que el govern de Pedro Sánchez no boicotejarà res”. El temor és que sense un decret oficial els policies de la frontera poden seguir fent controls i divendres les cues per sortir poden indignar uns ciutadans convençuts que tot està pactat. I de fet no és ni necessari que Madrid contesti, el silenci administratiu s’interpretarà com una resposta positiva. Per què s’ha trigat tant a decidir? Era necessari encabir jurídicament un país tercer en una comarca espanyola, i que Interior informi els policies. D’altra banda, segons Fàbrega, només es tenia en compte l’evolució de l’Rt, sense observar altres paràmetres. Finalment s’ha vist que “Andorra no és un problema i sí les gran urbs i hem aconseguit que obrin els ulls pel que fa als lligams entre banda i banda de la frontera”. Si no hi ha un empitjorament, els desplaçaments per Nadal estan assegurats per a celebracions familiars i en cas contrari es reduirà el nombre de persones per taula i possiblement la mobilitat.