“El repte és sobreviure per estar com abans de la pandèmia”

En un any atípic, el director general explica els reptes que els ha suposat la Covid-19 i la dificultat de gestionar un any ple d’incerteses i lluites en el qual s’ha decidit treure el forfet natura. Marticella també mira el futur de l’estació i afirma que estan treballant amb el comú una entrada de capital.

Quins reptes planteja el virus?

És una temporada de pur darwinisme, els únics que sobreviuran són els que sabran adaptar-se. Hem de fer una lectura de la situació, que moltes vegades ve condicionada pels països de l’entorn, i adaptar-nos de la millor de les maneres. S’està fent des de tot el teixit econòmic del país i espero que aviat puguem veure la llum al final del túnel perquè haurem sumat una temporada que haurà acabat abans i una que començarà més tard. El repte és sobreviure per tornar a estar com abans de la pandèmia.

Quines pors tenia el sector?

Hi havia pors que la temporada s’interrompés en algun moment o que s’acabés abans. Començar més tard és un escenari que sempre es preveu perquè de vegades ve condicionat per la neu. Aquest any és el primer que tenim neu però no podem obrir. Sabíem que podia passar i per això hem estat tan curosos i responsables, també amb els nostres col·laboradors. Ens hem de fer responsables dels nostres treballadors temporers, tant residents com no residents, i de tot el teixit empresarial que depèn de nosaltres. Tan aviat com puguem, hem d’obrir per generar activitat econòmica.

Quina és la situació dels temporers de l’estació?

Aquest estiu vam decidir fer entre un 20 i un 30% menys de contractació de comunitaris i extracomunitaris. A més, si abans hi havia un 60% de no comunitaris i un 40% de comunitaris, ara s’ha invertit per evitar al màxim els desplaçaments llunyans i promoure l’economia més propera a casa nostra, com França i Espanya. Tot i això, no volíem trencar els vincles amb els no comunitaris perquè hi ha gent que fa molts anys que treballa a casa nostra. Són dues temporades difícils, però en volem fer més i el factor humà és bàsic en la nostra estratègia, no els podíem donar l’esquena. Estem sent molt prudents amb totes les incorporacions sabent que l’escenari encara és molt incert.

Quines són les demandes que estan fent a Govern?

Estem treballant l’obertura perquè els federats i els tecnificats puguin entrenar-se, que puguem fer els cursets de monitors, ja que els necessitarem de cara a l’hivern i així es poden seguir formant, i també una formació per a pisters. Aquesta és la primera fase, però en la segona hi ha sobre la taula els esquí clubs i l’esquí recreatiu, és a dir, un esquí infantil per als joves del país que estaran per aquí durant les vacances escolars. Volem generar alguna activitat per a ells, els anirà molt bé per a la seva salut física i mental, i la de les seves famílies. També tenim sobre la taula el tema de l’esquí local, que la gent del país o residents puguin accedir a les estacions per practicar una mica d’esport.

Una obertura per fases.

Cap proposta tirarà endavant sense l’autorització i l’aval de Govern, i tampoc sense una correcta certificació de les mesures Covid. Aquests elements són imprescindibles per una possible evolució de l’esquí a Andorra. A més, si es tira endavant es necessitarà l’ajuda de Govern perquè les estacions no podem fer front a una obertura d’aquest tipus, seria molt deficitària.

Hi ha més unió que mai en el món de la neu?

Hi ha més escolta. Després, al final, cadascú acaba fent el millor per la seva estació perquè totes tenen casuístiques diferents. L’única 100% pública és la nostra i les altres tenen una part de capital privat, això fa que tinguin situacions diferents encara que la problemàtica sigui la mateixa.

Quines vendes de forfets han tingut respecte a l’any passat?

Avui dia no hi ha res que sigui comparable, el balanç del forfet de temporada el tindrem un cop hagi arrencat, perquè tothom està a l’expectativa i tot està parat.

Part de l’evolució passa pel forfet natura?

En la llei de l’esquí del 2000 es parlava d’esquí de muntanya fora dels dominis esquiables i fins al 2018 hi ha hagut una tolerància per part de les estacions amb projectes per anar incorporant cada vegada més aquesta disciplina, però s’ha fet d’una manera desendreçada. Teníem dues opcions, integrar-lo o prohibir-lo com ja passa a moltes estacions de fora del Principat, i l’hem volgut integrar, però amb ordre. I això implica la creació d’un forfet. Nosaltres fem neu de cultiu, trepitgem les pistes...

És una inversió molt gran.

Ens implica moltíssim. Estem ubicant cada esport en diferents sectors perquè hi ha zones compartides, i s’han de posar normes com circular d’un en un i prohibir l’accés d’animals domèstics. També hi haurà un pister de 7 a 22 hores als sectors oberts per a l’esquí de muntanya que estarà controlant que no passi res i en cas d’accident donarà l’avís i de 9 a 17 podran ser atesos al centre mèdic de l’estació. A més, el forfet servirà per utilitzar ginys a l’estiu.

Quina serà l’estratègia quan no existeixi Vallnord?

Encara ens queda fins a la temporada que ve, però la nostra voluntat és treballar d’una manera independent al que era el nucli Vallnord fins ara. Hem tingut la capacitat de crear Ski & Bike i generar activitat durant 10 mesos.

Quins són els reptes de futur?

Estem treballant amb el comú de la Massana una entrada de capital per fer front als nous projectes de modernització de l’estació i aquí és on es veurà cap a on evoluciona la nostra marca, si serà la mateixa o una altra. Tenim tres escenaris molt clars i molt treballats que no et desvetllaré ara, però volem que sigui una estació cada cop més sostenible i més integrada amb el seu entorn. Tenim ganes de créixer i ser un model referent i, per això, cal que ens modernitzem.