Paternitat de la zona franca

El L'UPA que va encapçalar l'advocat Alfons Clavera com a candidat a cap de Govern va ser una candidatura feta amb poc temps. No se n’amaguen d'aquest primer round en què va revalidar el triomf de Demòcrates i admeten que els va faltar temps per donar-se a conèixer i exposar el seu projecte. Però hi ha un tema que per als candidats de l'UPA és intocable i defensaran aferrissadament. Va ser la seva proposta estrella, la creació d'una zona franca a Andorra, una idea enginyosa per regenerar l'economia i buscar alternatives a un sistema que grinyola mentre no arriben diners de fora per invertir.

La zona franca està patentada, té autoria. Per això ha estat un cop baix que el Govern encarregui un informe d'assessorament per a la implementació d'una zona franca fora del Principat a l'empresa ICIL per un import de 23.500 euros. El ministre de Finances va destacar que la zona franca “es tracta d’un projecte prioritari per a l’Executiu, que l’ha inclòs al nou full de ruta conegut com a Horitzó 23” i que l'objectiu de la seva implementació és augmentar la competitivitat del sector comercial i atraure noves formes de negoci d’alt valor afegit.

Paraules buides, segons Clavera, per a qui DA va incloure en el seu programa electoral la proposta de zona franca després de veure-la a l’UPA però sense haver fet cap valoració o estudi. “Paper mullat”, postil·la. L’excandidat assegura que va oferir al cap de Govern l'estudi d’UPA sobre zones franques, “que està molt detallat i elaborat, però no hem rebut cap resposta i han optat per gastar diner públic”. L'excandidat afegeix que “no hem demanat res a canvi, però a DA tenen tan ego que si accepten el nostre projecte és admetre que no tenien res i per tant quedaria clar que es van apropiar de la nostra idea”.

En el programa d’UPA estava el projecte “clarament definit i desenvolupat”, afegeix el polític, que dona per segur que en els tres anys de legislatura que queden no es materialitzarà el projecte i tot seguirà igual. Resumint molt, el partit de Clavera proposava una delimitació geogràfica en què s'instal·laria una tributació de l’1 al 5% de l’Impost de Societats. Els productes que entressin no pagarien aranzels, es manufacturarien a la zona franca i s’exportarien. Cada empresa, per llei, hauria de contractar un mínim de 15 persones i d’invertir un mínim d’1 milió. I la zona franca hauria de ser estatal i ubicada en dos terrenys al més a prop possible de les dues fronteres.

La iniciativa pretén substituir el tabac i la davallada dels bancs perquè la zona econòmica especial representés el 30% del PIB, i equilibrar la balança fiscal. Passar de ser un país importador i exportar. Fins i tot exonerar les empreses del pagament d’impostos durant els dos primers anys, ja que segons l'UPA es compensaria a través dels ingressos a la CASS. L'objectiu és captar empreses que es dedicarien a la fabricació de material tecnològic, de comerç internacional i d’investigació i desenvolupament. Clavera és membre de l’Associació Mundial de Zones Franques.