Aval a l'ús dels dipòsits de cinc exdirectius per recapitalitzar BPA

La sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TS) considera ajustat a dret que cinc ex-alts directius de Banca Privada d’Andorra (BPA) hagin d’assumir amb els dipòsits que tenien a l’entitat part dels 39 milions d’euros de pèrdues calculades pel consell d’administració de l’Agència Estatal de Resolucions Bancàries (AREB) quan va dictar la resolució de l’entitat. Es tracta de l’ex-conseller delegat del banc Joan Pau Miquel i dels exdirectius de l’entitat Santiago de Rosselló, Ricard Climent, Frederic Borràs i Francisco Javier Campos.

Tots cinc van interposar una demanda jurisdiccional contra la resolució dictada per l’AREB el 21 d’abril del 2016 per la qual es van adoptar diferents instruments de resolució relatius a BPA i, en particular, l’acord tercer sobre la recapitalització interna que asse­nyalava que les pèrdues de l’entitat “han de ser absorbides en primer lloc pels instruments de capital regulatori i que les mateixes han de ser assignades als accionistes per, d’aquesta manera, procedir a la seva cancel·lació”. L’acord tercer afegia que entre els que havien d’assumir les pèrdues “s’han inclòs aquells que eren els administradors de dret o de fet i els membres de l’alta direcció de l’entitat en resolució en la data de la intervenció administrativa (10 de març del 2015)”.

La Batllia va desestimar l’any passat la demanda jurisdiccional i la representació legal dels cinc ex-alts directius va decidir presentar un recurs a la sala administrativa del TS. En l’escrit d’apel·lació criticaven que l’acord impugnat destina els saldos bancaris dels agents –tots directius de BPA fins a l’11 de març del 2015– a recapitalitzar internament l’esmentada entitat, tot i que consideren que era “financerament impecable” en el moment de la intervenció per l’INAF.

Afegien que havien rebut un tracte discriminatori en relació amb la resta de creditors o clients de BPA sense que existís una justificació i que no es podia aplicar a l’entitat la directiva del 2014 de la UE que té com a objectiu regular les situacions de crisi viscudes pel sistema financer europeu, ja que només es podia fer per raons purament financeres, ja que BPA “era una entitat sanejada”.

Igualment al·legaven que no existeix cap relació o causa-efecte entre el comportament dels exdirectius i la nota de la FinCEN i la posterior intervenció bancària per part de l’Estat, i que la motivació de l’acord impugnat “és errònia, incongruent, injustificada i desproporcionada”.

Finalitzaven assenyalant que la informació coneguda pels exdirectius sempre ha estat la coneguda per la resta de creditors i pel regulador INAF, sense que existeixi discrepància entre la realitat dels estats financers i la comptabilitat de BPA real i la informada als clients i a l’INAF; que la Llei de resolucions d’entitats bancàries se’ls havia aplicat retroactivament i que l’instrument de recapitalització interna que va introduir la mateixa llei com a incentiu per assegurar la bona administració i direcció de l’empresa, no era vigent en el moment que els agents ostentaven els càr­recs de direcció i administració de BPA, la qual cosa comporta l’aplicació retroactiva prohibida constitucionalment.

En la sentència, els magistrats del Superior rebaten una per una les al·legacions dels cinc ex-alts directius i consideren ajustada a dret la resolució de l’AREB.