França recomana despenalitzar l'avortament

França recomana al Principat despenalitzar l’avortament, aprovar la doble nacionalitat i reduir el nombre d’any de residència per tal de poder aconseguir la nacionalitat andorrana. Així ho va fer el representant del país gal davant el grup de treball de l’examen periòdic universal (EPU) del Consell de Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Per la seva part, Espanya no va fer cap apunt al respecte però sí que van suggerir que s’ampliï el dret de sufragi perquè s’apliquin mesures que augmentin la participació pública així com el dret a sufragi d’un major nombre de residents.

La demanda de la despenalització de l’avortament va ser molt recurrent durant la sessió d’ahir però només França i Islàndia van suggerir al país la despenalització global. Tot i això, van ser molts els territoris que van demanar que es permeti a les dones avortar almenys en els tres supòsits bàsics com, per exemple, Dinamarca, Alemanya, Itàlia o Montenegro. Quant als països llatinoamericans, Mèxic va ser l’únic que va fer esment a la despenalització de l’avortament. També va manifestar la necessitat que es permeti a les dones interrompre l’embaràs el representant dels Països Baixos. Aquest va ser l’únic estat que va fer referència a la presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, i va indicar que “ens segueixen preocupant les vulneracions dels drets” al Principat. I feia especial referència al fet que Cortés “pot complir una pena de presó per l’informe de la Cedaw”. “És preocupant”, afegia. És per això, que demanava “que s’acabi l’assetjament envers ella”.

No anirà a la presó

La ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, va afirmar, però, que la presidenta d’Stop Violències “no corre risc d’anar a la presó”, i va reiterar que el Govern “mai no l’ha amenaçada ni ha intentat intimidar-la”. I destacava que si M. Cortés “tingués indicis es podria dirigir a la justícia”. Tanmateix, va exposar que l’executiu “ha col·laborat amb l’associació des de l’inici donant-li subvencions entre l’any 2016 i el 2018”, i que el ministeri d’Afers Socials té un diàleg constant amb les tres associacions del país. Tanmateix, va posar en relleu que aquestes associacions han participat en les reunions de treball amb el Govern i que s’han permès manifestacions feministes malgrat que el principal objectiu fos demanar la despenalització de l’avortament.

A més, Ubach va subratllar que Stop Violències va presentar a la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (Cedaw) acusacions contra serveis governamentals on denunciava abandonaments de nens i vulneracions dels drets de les dones, fets que són “molt greus” i motiu pel qual el Govern va presentar-les al ministeri públic per si s’havien d’imputar delictes a Mendoza.

Durant la sessió de l’ONU d’ahir tots els països van celebrar els avenços d’Andorra en matèria de drets humans. Així mateix, van animar el Principat a seguir una sèrie de recomanacions en matèria d’igualtat de gènere i d’eliminació de discriminacions, especialment de tipus racial. També van demanar ratificar alguns convenis, tractats internacionals i normatives relatives al matrimoni, tant homosexual com en l’infantil, el tràfic d’éssers humans i la participació ciutadana.

LES ASSOCIACIONS FEMINISES CONSIDEREN UNA "EXCUSA" L'ARGUMENT DEL COPRINCIPAT

Maria Ubach, ministra d’Afers Exteriors, va justificar la penalització de l’avortament amb el Coprincipat. Indicava que la legalització de la interrupció de l’embaràs el “podria fer trontollar o fer-ne perillar la seva existència. Un argument que des de l’Associació de Dones d’Andorra Montse Nazzaro va titllar d’“excusa”, i destacava que el fet “que el Govern no ho vegi com un problema social de primer d’ordre perquè qui vol fer-ho ho fa igualment és molt hipòcrita per part de les institucions. Per la seva part, Antònia Escoda, presidenta d’Acció Feminista, manifestava que la despenalització de l’avortament “va més enllà dels coprínceps, són els caps d’Estat però tenim relacions amb els altres països”. A més, apuntava que “la manera de viure de la societat andorrana i la de la francesa i l’espanyola s’assimila bastant i hauríem de tenir els mateixos drets”. Finalment, va exposar que “les institucions d’un país estan al servei del poble, la sobirania és del poble i penso que hem d’anar avançant i reivindicar els nostres drets; nosaltres seguirem treballant per tenir-los tots”.