Un informe jurídic avala restringir drets per la crisi

L’informe jurídic elaborat pel catedràtic de Dret Constitucional Enoch Albertí avala les modificacions que es volen fer a les lleis de sanitat i de seguretat pública i que inclouen, per exemple, multes de fins a 20.000 euros per saltar-se el confinament en cas de ser positiu o de 200 euros per no dur la mascareta. L’estudi es va demanar pels dubtes que els canvis van provocar als grups de l’oposició, que consideraven que limitar drets fonamentals com el de reunió o el de manifestació –prohibint, per exemple, les trobades de més de dues persones– sense decretar l’estat d’alarma podia ser inconstitucional.

En un extens informe, Albertí resol els dubtes i defensa la constitucionalitat dels textos legals que haurien d’entrar al Consell General aquest mateix mes. El catedràtic argumenta que no s’ha de confondre la regulació d’un dret amb una limitació. Dit d’una altra manera, l’expert entén que les modificacions no limiten drets fonamentals, sinó que regulen la manera com es poden exercir perquè hi ha un factor de força major que posa en perill un altre dret com és la salut pública. Al seu entendre, doncs, no s’està limitant el dret de reunió, sinó que s’està regulant per evitar que la salut de la ciutadania sigui malmesa. Exemplifica, doncs, que no es prohibeix circular la gent però sí que es regula com ho ha de fer, amb mascareta i distància de seguretat. Passa el mateix amb l’aforament o les manifestacions.

Temporalitat

Precisament davant dels dubtes que generava a l’oposició la modificació de les lleis, el PS va proposar que les restriccions estiguessin limitades en el temps, per tal d’evitar que les mesures que ara s’entenen com a lícites i necessàries per frenar la pandèmia de la Covid-19 no quedin ja marcades per llei de manera indefinida i per tant s’obri la porta que es puguin aplicar limitacions en drets fonamentals en situacions no justificades.

Una proposta que Enoch Albertí també veu amb bons ulls, per tal que la regulació dels drets fonamentals estigui sempre argumentada per una causa de força major com és una pandèmia.

En un inici, es proposa que les restriccions quedin vigents durant un mes que pot ser prorrogable per Govern mitjançant un decret. Comparativament, vindria a ser com el confinament francès o català, també limitats en el temps. De totes maneres, els detalls encara s’han d’acabar d’afinar, ja que un cop obtingut l’informe s’està en espera de les aportacions que facin els grups parlamentaris. L’objectiu és que el treball previ amb totes les forces de l’arc parlamentari faciliti el tràmit legislatiu i permeti aprovar les normes sense esmenes.

Quan cal l’estat d’alarma?

Ara bé, l’argument de regular un dret davant d’un perill major no val sempre. En el cas, per exemple, que fos necessari decretar un nou confinament com el que es va viure a l’inici de la crisi sanitària, es considera que sí que seria necessari decretar l’estat d’alarma, ja que en aquest cas la mesura és més restrictiva i limita clarament la lliure circulació de la ciutadania. L’argument que fa Albertí és que la Constitució marca que els drets fonamentals no poden ser limitats excepte quan es declara l’estat d’alarma. Per tant, al·lega que no s’ha de confondre regular amb limitar i que en el segon cas seria imprescindible la cobertura d’excepcionalitat.

De la mateixa manera, el catedràtic de Dret Constitucional recorda que els únics drets que no poden ser regulats són aquells recollits a la Carta de Drets Humans del Consell d’Europa. Un exemple seria el de llibertat, entenent que no pots, per exemple, regular l’esclavitud sota cap concepte.

ARGUMENTS

1. Concepte

Regular no és el mateix que limitar

El catedràtic Enoch Albertí argumenta que les modificacions de les lleis el que fan és regular com s’han d’exercir alguns drets fonamentals, però que en cap cas es limiten.

2. Crisi sanitària

Restriccions amb temporalitat

Albertí veu amb bons ulls la proposta del PS d’incloure a la llei que les restriccions siguin vigents només durant el període que duri la pandèmia.

3. Període

Mesures per un mes prorrogable

La voluntat inicial és que les restriccions siguin vigents durant un mes a partir de l’aprovació. El Govern podrà prorrogar el període per decret si la situació sanitària ho requereix.

4. Limitacions

Estat d’alarma en cas de confinament

En cas de mesures més estrictes com ara un nou confinament com el de l’inici de la pandèmia, s’entén que sí que caldria decretar l’estat d’alarma.

5. Treball conjunt

Falta la valoració dels grups

L’informe jurídic s’ha fet arribar a tots els grups parlamentaris, també a l’oposició, que després de llegir-lo faran les aportacions que considerin adients per acabar de tancar-lo.

6. Aprovació

Al Consell General aquest mes

L’objectiu és que les modificacions, que inclouen sancions per saltar-se el confinament o no dur la mascareta, entrin al Consell abans que acabi el mes.

COMPARATIVA AMB FRANÇA I ESPANYA

L’informe jurídic del catedràtic de Dret Constitucional Enoch Albertí fa una comparativa de la situació d’Andorra amb la de països de l’entorn com ara Espanya i França per tal de resoldre els dubtes dels consellers generals. L’anàlisi inclou sentències del Tribunal Constitucional dels dos països veïns, com també del Tribunal de Drets Humans, per tal d’aclarir conceptes com la regulació i la limitació de drets. Caldrà veure si els arguments convencen els grups de l’oposició i quin posicionament adopten davant la modificació de la llei de sanitat i de seguretat pública.