El TC analitzarà si cal reobrir el cas del crim de Fiter i Rossell

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit part del recurs d’empara presentat per l’advocat de Montserrat Gimeno, la dona condemnada a vint anys de presó per haver assassinat el marit l’agost del 2010. L’home va morir després de rebre múltiples cops produïts amb una pesa i fins a 33 ganivetades per diferents punts del cos quan estava semiinconscient al pis que compartia amb la seva dona a l’avinguda Fiter i Rossell. El lletrat va acudir al TC després de presentar un incident de nul·litat contra l’aute de Corts que el juny passat va denegar la petició d’un recurs de revisió contra la sentència que demanava que s’assenyalés la celebració d’un judici oral amb la pràctica de noves proves.

L’advocat considera que s’han vulnerat els drets constitucionals a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei, a la defensa, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d’un mateix, al recurs en matèria penal i a la presumpció d’innocència, i diversos drets reconeguts al conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals.

El lletrat, en l’escrit presentat a l’Alt Tribunal, assenyala tres motius pels quals considera que s’han vulnerat els drets fonamentals de la clienta. Dels tres, el Constitucional només n’accepta un per estudiar el recurs d’empara. Concretament, l’admet a tràmit per estudiar si s’ha infringit el dret de Gimeno a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei pel fet de no procedir a l’obertura del judici de revisió. El lletrat considera que el fet que la ponent de l’aute del Tribunal de Corts del juny del 2020 hagués format part del tribunal que la va condemnar a la pena de 20 anys de presó estaria infringint els drets fonamentals de la dona.

El Constitucional ho estudiarà perquè Corts va afirmar a l’hora de no acceptar la petició de Gimeno que no concorria cap vulneració del dret a un tribunal imparcial, perquè l’article 254 del Codi de procediment penal estableix que “és el mateix tribunal que va dictar sentència aquell que ha de declarar la procedència o no del judici de revisió”.

Per l’Alt Tribunal, l’admissió a tràmit d’aquesta part del recurs d’empara es fa per estudiar si en el fet que la ponent de l’aute de Corts del juny hagués format part del tribunal que va condemnar Gimeno per assassinat hi pot haver “una eventual vulneració” del dret a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.

LA QUERELLA PER TORTURES, TANCADA

El Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit el recurs d’empara que l’exgestor de Banca Privada d’Andorra Sergi Fernández va presentar contra l’aute dictat pel Tribunal Superior de Justícia que desestimava la querella que havia posat al fiscal general, Alfons Alberca, i al cap de la unitat d’investigació criminal del servei de policia, Jaume Antich, per presumptes delictes de tortura, coaccions i amenaces condicionals a l’empresari valencià Rafael Pallardó.

ELS CIERCO, SENSE LES DADES DE BPA

El Constitucional ha desestimat el recurs de súplica que els germans Higini i Ramon Cierco havien interposat el 7 de setembre després de l’aute dictat per aquest tribunal en què es rebutjava la sol·licitud de tenir accés a la informació lliurada en el marc de la comissió rogatòria de la Fiscalia anticorrupció de Madrid amb relació a BPA i Banco Madrid. Els germans al·legaven que la denegació vulnerava el dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució.

LA FISCALIA VOL UN ANY CONDICIONAL PER ROBAR 2.911 EUROS

El ministeri fiscal sol·licita una pena d’un any de presó condicional per a un home per robar 2.911 euros del compte bancari d’un tercer i el pagament de l’import en concepte de responsabilitat civil. L’acusat creia que havia trobat feina en una empresa de Dinamarca, però ben lluny dels seus pensaments estava exercint d’intermediari en un delicte major d’estafa informàtica, concretament de phishing. Durant la vista oral celebrava ahir a la seu de la Justícia, en la qual no van comparèixer ni la víctima ni els acusats, es va posar de manifest que el processat havia rebut una transferència bancària d’un tercer a qui li havien robat els diners, s’havia apoderat del 10% de l’import i havia redirigit els diners a un altre compte, suposadament el del segon acusat. Tanmateix, ni un ni l’altre eren conscients del que estava passant. El segon, que viu en un país de l’est d’Europa, va afirmar rotundament durant una primera declaració a la Batllia que mai havia rebut una transferència del primer i, a més, va indicar que té antecedents penals pel mateix delicte a Espanya, quan “jo no he fet res”. Segons van exposar els testimonis davant del Tribunal de Corts, la víctima i denunciant va detectar el 2011 un moviment inusual de quasi 3.000 euros al seu compte que, tal com van exposar els agents, s’hauria realitzat a través d’internet des de Barcelona. La defensa de l’intermediari va al·legar que el seu client no té relació amb l’adreça IP de la capital catalana i que ell és una víctima més de l’estafa informàtica.