El blanqueig de les píndoles

El metge espanyol Antonio Miguel Bogas, que va protagonitzar un frau contra la salut pública a l’inici de la dècada dels noranta, es va asseure ahir a la banqueta dels acusats del Tribunal de Corts de la nova seu de Justícia per ser jutjat per un delicte major de blanqueig de capital al país que va tenir lloc fa més d’una vintena d’anys. Segons va exposar el ministeri públic durant el litigi, el processat hauria portat més de 600.000 euros (cent milions de pessetes en aquella època), els quals guanyava de la venda d’unes píndoles per aprimar-se, i que va dipositar en diferents comptes de diverses entitats financeres d’Andorra amb l’objectiu d’evitar-ne la declaració.

En aquest sentit, la Fiscalia va explicar que la causa es va iniciar el 2006, quan la seva exparella el va denunciar per violència en l’àmbit domèstic, però aquest retret va provocar que la dona afirmés durant una declaració que Bogas va venir al Principat a amagar els beneficis que obtenia del seu negoci i per blanquejar-los es van comprar un apartament a Ordino. I va indicar que malgrat que el processat va assegurar en tot moment que els diners provenien de la venda d’una mansió al barri madrileny de la Moraleja, “les xifres no em quadren, és inviable que els ingressos es deguin a la compravenda de la propietat immobiliària”. Amb tot el fet exposat, l’acusació pública va sol·licitar una condemna de tres anys de presó, una part dels quals condicionals, el pagament d’un milió d’euros en concepte de responsabilitat civil i l’expulsió definitiva pel país.

Per la seva banda, el lletrat de la defensa del processat va negar la vinculació del seu client amb un delicte de blanqueig i va demanar l’absolució. L’advocat va indicar que els més de 600.000 euros eren fruit de la seva activitat professional i que no hi ha proves físiques que l’inculpin. La defensa també va posar en relleu que, en el cas que el Tribunal de Corts considerés culpable del delicte Bogas, sol·licita, de forma subsidiària, que la condemna no superi el període d’un any de presó condicional, amb un termini del mateix temps de suspensió de la pena i un import de multa que no superi els 10.000 euros.

Cal recordar que el facultatiu espanyol es va asseure el 2002 a la banqueta dels acusats a l’Audiència de Còrdova per vendre i administrar pastilles que no estaven fetes només amb extractes de plantes i que no comptaven amb l’autorització del ministeri de Sanitat del país veí del sud per comercialitzar-les. Segons van informar mitjans de comunicació espanyols, diversos pacients el van denunciar en sofrir alteracions després de consumir els seus productes, que tal com va afirmar durant la vista oral d’ahir “eren la fórmula magistral per aprimar-se i tot­hom les volia”.

L’Audiència cordovesa va dictar la culpabilitat del processat i el va condemnar a quatre anys i nou mesos de presó pels delictes contra la salut pública, desobediència i per causar lesions per les seqüeles que va patir l’única perjudicada, la qual va haver d’estar més de mil dies de baixa a causa de la insuficiència cardíaca que se li va diagnosticar arran de la ingesta de les pastilles. Borgas va decidir portar el cas al Tribunal Suprem del país veí, el qual va ratificar al cap de dos anys la pena dictada per l’Audiència i tan sols va rebaixar-li la condemna, en sis mesos en considerar que no se li podia imposar un delicte continuat contra la salut pública perquè no hi va haver continuïtat delictiva.