La despesa sanitària creix fins als 1.409 euros per càpita l'any 2019

La despesa sanitària de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ha experimentat en els darrers anys un creixement constant, una evolució que la crisi del coronavirus no farà més que confirmar. Però quant li costa a la CASS cadascun dels seus assegurats? La memòria de la parapública del 2019 especifica que la despesa per persona se situa en els 1.409 euros anuals.

El repartiment és molt desigual i està directament relacionat amb l’edat dels assegurats. Així, els beneficiaris, majorment menors de 25 anys, fan una despesa anual de 879 euros i els segueixen els assalariats (1.098 euros) i els autònoms (1.122 euros). En l’altre extrem i amb una despesa tres vegades superior a la mitjana trobem els assegurats de règims especials (4.350 euros), seguits dels pensionistes (4.080 euros) i dels pensionistes que continuen treballant (2.284 euros).

L’augment ha estat sostingut en els darrers quatre anys passant dels 1.295 euros als 1.409 euros, cosa que representa un increment mitjà del 8 per cent. El creixement és diferent en cada tipologia d’assegurat. Mentre que s’incrementa en el cas dels assalariats (+7%), dels autònoms (+2,5%), dels beneficiaris (+6,8), dels pensionistes assalariats (+2,2%) i dels pensionistes (+8,8%), cau en canvi la despesa mitjana dels assegurats de règims especials (-4,4%).

Què són règims especials

Cal recordar que sota la denominació règims especials s’inclou una àmplia varietat de casuístiques com són: orfes i altres persones sota la tutela de l’Estat, reclusos, persones amb discapacitats, assegurats voluntaris, prejubilats, autònoms durant els primers 24 mesos d’activitat o aturats que no reben la prestació per desocupació.

La despesa sanitària forma part de la branca general de la CASS, que va tancar l’exercici amb unes despeses de 167,7 milions d’euros, un 6,5% per sobre del 2018, que va finalitzar amb 157,5 milions d’euros.

Aquesta xifra és fruit principalment dels 101 milions de reemborsament de despeses sanitàries i els 60,1 que corresponen a les prestacions econòmiques, capítol on s’inclouen les baixes, les pensions d’invalidesa, orfenesa o capital de defunció. En tot cas, la despesa va a tornar a ser superior als ingressos per cotitzacions de la branca general. El dèficit sanitari, de 33,9 milions d’euros, el va cobrir el Govern a través de transferències pressupostàries. La xifra és mig milió superior a la registrada el 2018 però inferior al dèficit previst en el pressupost de 39 milions d’euros.

Del centenar de milions de despesa sanitària, el 32% es dedica a hospitalitzacions, mentre que les altres partides importants corresponen a farmàcia (12,3%), consulta dels prestadors de salut (7,7%) i analítiques (7,3%), centres especials i residències sociosanitàries (6,5%), auxiliars mèdics (5,7%), diagnòstic (5,6%) ortopèdia (5%), radiologia (4,6%) i odontologia (4%).

Els ingressos de la seguretat social també experimenten un increment del 4,3% en gran part gràcies a les cotitzacions dels assalariats (+3%) i dels autònoms (+6,8%). Les prestacions recuperades experimenten un comportament invers amb una caiguda del 16%.

LES XIFRES

1 Finances públiques

El Govern aporta 33 milions el 2019

El Govern cobreix anualment el dèficit de la branca general. El 2019 la diferència entre els ingressos i les despeses se situa en els 33,9 milions d’euros, mig milió per sobre dels números vermells del 2018.

2 Salut

167 milions de despesa total

La branca general o de salut va tancar l’any amb unes despeses de 167 milions d’euros. La xifra representa un increment del 6,5% respecte a l’exercici 2018, en què la xifra final va ser de 157 milions.

3 Despesa

Assalariats i autònoms per sota

Tres col·lectius tenen una despresa inferior a la mitjana anual de 1.409 euros. Es tracta dels beneficiaris, majoritàriament parelles i fills d’assegurats, amb 879 euros, assalariats (1.098 euros) i autònoms (1.122 €).

4 Ingressos

Més cotitzacions d’assegurats

Els ingressos de la branca general augmenten un 4,3%. L’increment és fruit del bon comportament de les cotitzacions d’assalariats (+3%) i autònoms (6,8%) gràcies a la creació de nova ocupació.

5 Auxiliars

Menys ingressos per fisioterapeuta

El creixement de la partida en fisioteràpia ha augmentat en quatre anys i ho ha fet per sota del creixement del nombre de professionals en aquesta especialització. Així, segon­s les dades de la CASS, la despesa per cap ha passat de 29.908 euros el 2016 a 25.338 euros durant l’any passat.

TOC D'ALERTA PER L'INCREMENT CONSTANT DEL NOMBRE DE FISIOTERAPEUTES

La memòria de la CASS posa èmfasi en la situació dels fisioterapeutes, englobats juntament amb logopedes, llevadores i podòlegs i el lloguer de l’oxigen per a malalts amb patologies respiratòries en la categoria auxiliars mèdics. I ho fa remarcant que un total de 16 nous professionals han estat convencionats fins a situar-se en els 159 coberts per la CASS. Aquest creixement ha estat constant des del 2016 quan hi havia un total de 108 professionals. En aquests quatre anys l’increment acumulat ha estat del 47%. La CASS reitera l’avís realitzat el 2018 que el volum de fisioterapeutes és 2,46 vegades superior a la ràtio de població recomanada per l’Organització Mundial de la Salut d’un professional per cada 1.200 habitants. La despesa generada per actes de fisioteràpia es va situar en els 4 milions d’euros el passat exercici. El creixement respecte al 2018 va ser del 2,3%, certament inferior als augments experimentats en els anys precedents i que van ser del 7,8% i del 13%. L’increment de la despesa la facturació mitjà per fisioterapeuta ha caigut des del 2016 un 15% fins a situar-se en 25.338 euros.