Els metges se senten “infraremunerats”

La demanda d’apujar les tarifes sanitàries no és exclusiva dels metges. Els professionals del règim liberal es queixen que treballen amb uns preus obsolets i que la pandèmia ha aguditzat la problemàtica perquè per contra han hagut d’enfrontar-se a l’increment de despeses derivades, per exemple, de la compra de més equips de protecció. En el cas dels metges de capçalera, a la queixa per les tarifes “obsoletes” s’afegeix que s’ha implantat el referent sense que encara s’hagin establert uns incentius econòmics que contempla tant la normativa com el conveni dels metges amb la CASS. El president del Col·legi, Josep Anton Touceda, lamenta que “els professionals continuen estant en una situació d’infraremuneració quan treballen amb tarifes de l’any 2008 i això s’ha de corregir”.

Touceda agraeix el compromís dels professionals durant la crisi sanitària i “el sentiment de comunitat perquè en cap moment s’ha fet d’això, amb la situació que tenim damunt la taula, el cavall de batalla amb la relació que nosaltres tenim amb les institucions”. Els facultatius, ressalta, que “han demostrat una paciència realment difícil d’entendre” perquè, a més, el col·lectiu ha patit el retard en el cobrament de les visites telemàtiques, que “han estat durant tres mesos la immensa majoria, i s’han demorat durant molts mesos per diferents motius, ja sigui per la sobrecàrrega de feina de la CASS o per altres, i els professionals mèdics han continuat fent la seva tasca de manera òptima i ni tan sols hi ha hagut un plantejament de tornar a parlar de l’actualització de les tarifes”.

La “desídia”

Però Touceda creu que “toca” ja abordar aquesta qüestió malgrat que “algú pot pensar que ara no toca” per la difícil situació sanitària, econòmica i social que deixa la pandèmia. Entén que és raonable perquè “tothom té el dret de ser valorat i justament remunerat. I en el cas que conec i que em toca representar, penso que hi ha hagut una desídia per part de l’administració, però no d’ara, des de fa massa anys”.

Poques setmanes abans que esclatés la pandèmia hi va haver una trobada per abordar la qüestió dels incentius per als referents però la Covid ho va aturar tot “i allà es va quedar”. És un altre tema pendent “i valdria la pena potser de cara a aquesta tardor intentar corregir tot el que es pugui corregir perquè penso que els professionals ho mereixen a bastament”. “La seva activitat té un valor i aquest valor s’ha de posar sobre la taula i s’ha d’ajustar al que val perquè, si no, la resposta potser emocionalment no seria la que ha estat fins ara”, remarca. Una feina que, afegeix, “ha estat a l’altura” en aquesta crisi sanitària. Però igualment reconeix la de tots els professionals dels serveis essencials que han seguit treballant durant el confinament, des de treballadors de supermercat a cossos especials. I també té paraules per a la ciutadania, que va respectar massivament el confinament sense que calgués activar mesures legals per garantir-lo: “Ens han facilitat molt les coses a nosaltres. Agraïm la seva paciència, constància, el seu comportament”, va asseverar.

La reforma sanitària

Amb l’arrencada del 2020 ja era operatiu el metge referent i una nova manera de treballar que per al president del Col·legi ha ajudat en la gestió de la pandèmia perquè la població sabia a quin professional mèdic adreçar-se i hi havia una eina per compartir informació dels pacients, la història clínica. “Si no n’haguéssim disposat, la situació hauria estat molt més difícil i molt més complexa”, argumenta. Però la posada en marxa no va estar exempta de problemes. Disfuncions que per a Touceda s’expliquen per un programa informàtic que va passar a ser el de referència de l’hospital a ampliar-se a totes les consultes com a puntal de la història clínica compartida. Però “la seva estabilitat no era l’òptima i de vegades generava errors”. A banda hi havia l’adaptació dels professionals a una nova manera de treballar, amb tràmits afegits per receptar una analítica o fer una derivació a un altre professional que ha suposat una “sobrecàrrega” de feina. Per a Touceda s’han introduït millores però encara se’n necessiten més i “l’objectiu seria que la càrrega administrativa del professional mèdic fos la mínima possible”. “Crec que la voluntat per part de l’administració va en aquest sentit”, va afegir.

I precisament, sobre la relació amb l’actual ministre, admet que el fet que sigui metge també i que hagi ocupat funcions directives al SAAS “ha permès que potser el diàleg sigui una mica més fluid”. No obstant, assegura que amb els set ministres que ha conegut des que té funcions directives al Col·legi (abans de president en va ser secretari) “més o menys m’he entès amb tots”.