Els concursos públics premiaran la sostenibilitat i l'acció social

La llei de contractació pública té un elevat impacte en l’economia en regular la major part de les transaccions que es fan des de l’administració. L’actual normativa s’ha mantingut sense grans modificacions des del 2000, quan es va aprovar una llei que ha regit les compres de productes i serveis del Govern, els comuns, parapúbliques i altres institucions durant dues dècades.

El Govern té ara sobre la taula una reforma a fons de la legislació i ha començat a compartir les línies mestres amb altres administracions i les patronals. La responsabilitat de liderar-la ha recaigut en la ministra de Medi Ambient i Sostenibilitat, tot i que s’hi treballa des de diversos departamennts de l’administració.

La ministra descriu el projecte com a “innovador” ja que permetrà incorporar en l’àmbit de la contractació pública criteris mediambientals o bones pràctiques socials. “Recollirem els principis de l’agenda 2030 a través dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)”. La futura llei reconeixerà, a l’hora d’actuar de proveïdor de béns i serveis o de concessionari, les empreses responsables amb el medi ambient o amb polítiques d’inclusió laboral, com la contractació de persones amb discapacitat.

La percepció és que l’actual legislació ha quedat obsoleta i s’han de preveure noves situacions i necessitats. El primer eix de la reforma és adaptar la llei a les directives europees. “No és una transposició –assenyala la ministra– sinó que s’incorporen els elements bàsics de la normativa comunitària”. Aquest treball, que ja es fa en bona part de la legislació que genera Andorra, ha de fer més fàcil una eventual assumpció del cabal comunitari si es tanca l’acord d’associació amb la Unió Europea.

El text tindrà també un caràcter més general que l’anterior legislació, ja que serà d’aplicació també per a les fundacions o les societats públiques. Ara bé, no totes les activitats de les empreses públiques estaran regides per la llei de contractació pública. Calvó explica que hi ha empreses que per la seva activitat “amb condicions de competència de mercat n’han d’estar exemptes. I cita de manera explícita “Ramaders d’Andorra o les estacions d’esquí de titularitat pública”. També tindran un règim diferent els sectors estratègics de l’energia o les telecomunicacions que requereixen acords amb operadors estrangers o la compra de drets televisius.

També s’hi introdueixen noves modalitats de concurs com el procediment negociat amb la voluntat de flexibilitzar el procés de contractació. “Són procediments que se surten de les fórmules tradicionals i que incorporen la negociació però amb totes les garanties de transparència i rigor”. Un altre canvi destacat és la supressió en la majoria de licitacions de les garanties provisionals. “Els avals i xecs acabaven sent un fre per als més petits. S’eliminaran de manera general i només se sol·licitaran en concursos que ho requereixin”, apunta la ministra.

El projecte de llei regularà també les concessions per part de les administracions de serveis i obres. En tot cas no s’hi inclouen els béns de domini públic, com els terrenys de les estacions d’esquí, regulades a través del Codi de l’administració.

La intenció dels promotors de la reforma és que tot el procés de contractació pública es pugui fer telemàticament i que això sigui un impuls per a la digitalització de les empreses. La llei inclourà un termini perquè les empreses es puguin adaptar a uns processos de lictació totalment online.

La voluntat del Govern és de presentar el projecte de llei al Consell General abans de final d’any, tot i que la ministra considera que més enllà dels terminis l’important és que la llei “s’hagi treballat amb tots els sectors”.

PLECS DE BASES NACIONALS PER REGLAMENT I NOVA CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES

La llei marc és molt important però no s’ha de menystenir la normativa que en penja. En els concursos públics els plecs de bases adquireixen un pes determinant. El Govern treballa de manera simultània en els models de plecs de bases nacionals, una demanda que havia estat plantejada per la Confederació Empresarial d’Andorra. La intenció és publicar-los en forma de reglament en un termini màxim de tres mesos a partir de l’aprovació de la llei per part del Consell. El departament d’Ordenament del Territori, amb àmplia experiència en la contractació d’obra pública, s’ha fet càrrec de la preparació dels models. El Govern és conscient del canvi de paradigma que pot representar l’obertura del mercat andorrà a empreses internacionals derivada de l’acord d’associació amb la Unió Europa. Calvó assegura que la llei “no ha de ser proteccionista” però que “ha de posar en valor el contractista d’aquí”. I això es farà de maneres diverses: canviant els criteris de la classificació pública d’empreses i partint els concursos en diversos lots i afavorint la constitució de les Unions Temporals d’Empreses (UTEs). Més divisió dels projectes permetrà que “empreses petites” puguin participar en projectes que sinó estarien fora del seu abast.