Nascuda a Ordino, amb 32 anys la seva trajectòria professional com a escultura està centrada sobretot a Barcelona i les Balears. La tardor de l’any passat va presentar el projecte Preludi al seu lloc natal. De fet, va ser la primera projecció al Principat. Ara, arriba a l’ajuntament vell de Formentera fins al 13 de setembre.
Com va decidir estudiar Belles Arts i Dansa Contemporània?
El meu avi era enginyer però li agradava fer violins i tocava molts instruments. Sempre passava estones amb ell al taller quan era petita. Sempre vaig tenir un gust pels materials, que en trobava de diferents, que em fascinaven i volia fer-ne ús.
És difícil estudiar-ho tenint en compte que hi ha molta gent que no entén aquests estudis?
Soc del parer que si fas el que t’agrada, has de seguir fent-ho. Llavors sempre he anat fent i he escoltat opinions de molt tipus amb tòpics de l’artista. Hi ha gent que no entén que és una feina. Requereix documentació, investigació i tècniques. A la carrera em vaig trobar bé però la creativitat és una cosa molt oberta i és estrany que et diguin “bé” o “malament”.
Amb el projecte ‘Preludi’ et vas estrenar a Andorra. Com va sorgir la idea?
En aquest cas l’Elena Sánchez, que treballa al comú d’Ordino i que té un projecte personal amb contenidors d’art que tenen una durada curta, va tenir interès a conèixer la meva obra després que em conegués en el mercat de Nadal venent joies i veure que podíem fer alguna cosa.
Com és el Principat?
Hi ha molt propietari d’art i consumidor però com a societat encara hi ha molt per fer. El turisme d’art és molt interessant, el que hi ha. Aquí hi ha molt potencial i segons el meu parer, encara no està desenvolupat.
I què vol expressar amb el treball ‘Preludi’?
Va sorgir d’una línia d’art que treballo amb els nius, tenint en compte l’equilibri, la fragilitat i la composició de materials. Se’m va proposar l’espai de Santa Bàrbara i aquest va ser el punt de partida. Vaig fer un conjunt escultòric de vint obres que vam repartir a Casa Masover, també a Ordino.
Com és exposar a Formentera?
Em sento molt còmoda a les Balears. Amb el temps m’hi he anat sentint com a casa. És molt interessant perquè és una illa, no té res a veure amb Andorra, però també és un lloc aïllat, que manté unes tradicions molt arrelades i amb uns materials que tenen la seva singularitat. Em resulta familiar. Hi conviu la tradició amb la modernitat.
