Prop de 140.000 euros per la lentitud judicial

El Ple del Tribunal Superior ha donat parcialment la raó al comú d'Andorra la Vella que va iniciar un plet per reclamar al Govern una compensació pel perjudici que li havia suposat un anormal funcionament de la justícia, que va derivar en la impossibilitat de cobrar múltiples taxes i multes impagades. Una qüestió que no és el primer cop que ha de dirimir la Justícia i que ve donada perquè abans del canvi legislatiu que permet a les administracions executar els seus propis deutes i embargar els deutors (o usar el saig amb aquesta finalitat) l’única sortida era acudir a la Batllia. I l’acumulació de feina provocava caducitat de les accions i que les administracions no recuperessin els diners. El comú demandant pretenia recuperar 2,3 milions d’euros. El Ple del Tribunal Superior li ha rebaixat notablement les pretensions i la indemnització del Govern serà de 139.208 euros.

La corporació va demanar per carta a la Batllia el novembre del 2018 l’estat de més de 8.000 expedients per impagaments, que suposaven 2,46 milions. La resposta de la Batllia va ser que s’havien liquidat part dels expedients però que encara en quedaven per valor de 2,34 milions. El comú va concloure que eren prescrits i va fer la demanda que tot just s’acaba de resoldre. Demanda a la qual s’oposaven tant la fiscalia com el Govern. L’executiu, a més, posava en qüestió que l’administració comunal estigués legitimada per reclamar una indemnització, a banda d’assenyalar que tenia també responsabilitat en la prescripció del deute.

Els nou magistrats del Ple del Tribunal Superior resolen en primer lloc que el comú pot reclamar aquesta compensació al Govern, en tant que l’administració de justícia es nodreix dels pressupostos de l’Estat. Quant al fons de la qüestió, la sentència recorda que ja hi ha jurisprudència que avala que el retard en l’execució d’actes administratius com són els expedients per impagaments es poden considerar funcionament anormals de la Justícia i que donen lloc al dret a rebre una indemnització a qui en resulti perjudicat. Però, tot seguit, la resolució indica que “en aquest cas no concorren les mateixes circumstàncies que en els antecedents”. I és que anteriors demandes es basaven en resolucions de la Batllia que havien declarat conclosos els procediments d’execució i “existia en aquells casos una constància fidedigna de la prescripció dels crèdits”. En aquest cas, però, la sentència al·lega que una gran part dels diners reclamats no estan provats i que el comú “es basa en la mera presumpció derivada del fet que el comú ha demanat informació al respecte”.

Així que la sentència només reconeix la indemnització sobre els 278.416 euros que sí que han estat declarats específicament i prescrits per la Batlllia. I, finalment, la indemnització queda reduïda a la meitat d’aquest import perquè els magistrats entenen que el comú té part de responsabilitat en la caducitat d’aquests expedients perquè també podria haver estat més àgil a reclamar els diners i perquè recorda que el cobrament és una “expectativa” i que no està acreditat que s’acabessin recuperant.