x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Michelle Relayze

“És molt fort el que hem de viure només per ser qui volem ser”

La Miss Transsexual Espanya 2019 és la padrina de l'orgull LGTBIQ+ d'enguany i oferirà un discurs en la concentració que es farà a la plaça del poble avui a les 12 del migdia
La padrina de l'orgull d'enguany, Michelle Relayze, a la Pizzeria Primavera, ahir.

“És molt fort el que hem de viure només per ser qui volem ser”

La padrina de l'orgull d'enguany, Michelle Relayze, a la Pizzeria Primavera, ahir.

M. P.
Actualitzada 28/06/2020 a les 06:36
La segona edició de l’Orgull LGBTIQ+ al país compta amb la visita d’una convidada molt especial. La Miss Trans Espanya 2019, Michelle Relayze, serà la padrina de la celebració organitzada per Diversand, que consta en una concentració a la plaça del Poble a les 12 hores. També ahir la showgirl va dur a terme un espectacle a la Pizzeria Primavera de la capital.

Serà la padrina de l’orgull a Andorra. Com se sent?
És el somni de qualsevol persona que està lluitant, i soc conscient que aquest fet està generant molts comentaris.


Com veu la situació de les persones transsexuals a Andorra?

Ja m’havien avisat que, com que és un país petit, la mentalitat és diferent però m’encanta ser jo qui estigui donant a parlar. Vull mostrar la quotidianitat de la situació: soc una dona normal i corrent que ve a lluitar pels drets de tothom. Hi ha gent que es demana per què no hi ha un dia de l’orgull heterosexual i crec que, a banda de la lluita personal de cadascú, cal tenir en compte que el col·lectiu LGBTI+ ho passa pitjor perquè en moltes ocasions sents que la teva vida no val res. Moltes persones han mort per donar una veu, per lluitar per un objectiu i per donar visibilitat. I per això se celebra.

Quin serà el seu paper en l’acte d’aquest migdia?
Faré un discurs des d’un pla personal, amb el cor. No tinc res redactat, normalment m’inspiro quan estic davant de la gent. La meva reivindicació és la igualtat, és el que m’interessa. Mai em poso en el paper de víctima, que podria fer-ho. El que vull és que la gent vegi en mi que tot és possible: que podem lluitar, treballar i ser algú. Andorra és un país petit, però pot esdevenir un gran exemple per a altres territoris si la lluita es fa entre tots.


Què és el que més s’ha de reivindicar en ple segle XXI?

La llista és llarga i en els drets de les persones, siguin gais, lesbianes, asexuals, bisexuals o transsexuals no avancem com sí que es fa en altres aspectes. Només volem igualtat, tenir els mateixos drets que la resta de la població. Crec que queda molta feina a fer.

En quin moment es va adonar que era transsexual?
Des que vaig tenir ús de raó he tingut clar qui era i el que jo podia veure al mirall a través dels meus ulls, amb set anys ja sentia que m’estaven disfressant. Soc afortunada perquè vaig rebre el suport de la meva família en el que era el meu desig i la meva sensació. Evidentment vaig haver de passar per molts tractaments, també psiquiàtrics, perquè antigament es considerava una malaltia i et sotmetien a aquest tipus de tractaments, per sort ara ja no. És dur fer aquest pas i ser vista com una persona diferent davant de la societat. Tens una doble lluita, primer per acceptar-te a tu mateixa i després per aconseguir que la gent et vegi de la mateixa manera que et veus tu. És una lluita diària.


La transsexualitat es considerava un trastorn mental.
En aquell moment es considerava una malaltia mental i vaig haver d’anar a psiquiatres. En aquell moment el meu diagnòstic era disfòria de gènere i vaig haver de passar per un tractament de molts anys perquè em consideraven una persona malalta. Vaig aprendre a respondre el que volien escoltar, perquè jo tenia molt clar el meu cap i els meus sentiments.

Quin moment recorda com el més complicat en tota la transició?
Al llarg de la meva vida hi ha hagut molts moments durs. La gent es pensa que té el dret a ofendre’t o agredir-te. Pateixes la discriminació des de la teva família, en un inici el meu pare no em va acceptar i va marxar de casa. En aquell moment vaig entendre que estava sola, tot i que més tard vaig aconseguir que se sentís orgullós de mi. Si les persones que no entenen aquesta situació es poguessin posar al nostre lloc i sentissin el que els diuen o pel que els fan passar... De vegades les paraules fan més mal que un cop i pots marcar la vida d’una persona. És molt fort el que ens toca viure només per ser qui volem ser i ser feliços. I vinc a Andorra a treballar de manera gratuïta, ser la padrina és un honor.

Què li diria a algú que sentís que l’estan disfressant?
El més important és escoltar el cor i el cap, i ignorar els altres. S’ha de pensar i reflexionar bé perquè implica un pas molt important a la vida d’una persona. I sobretot cal ser conscient que no estàs sola perquè hi ha molts organismes que poden ajudar a descobrir quins són els teus gustos. La diversitat sexual és molt àmplia i has de saber on encaixes i qui ets, i sentir-te empoderada i orgullosa de qui ets. Ningú t’ha de fer sentir el contrari.
Etiquetes
9
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts