x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA

El metge cubà fugit és un militar

El doctor anestesista, Dariel Romero, i una infermera han fugit d’Andorra i els situen amb tota seguretat a Espanya a la recerca d’asil polític

Agraïment als professionals de Cuba

Raúl Cerro agraeix la contribució dels sanitaris cubans a Andorra durant la pandèmia

El metge anestesista Dariel Romero portava la bandera al moment de sortir de Cuba

El metge anestesista Dariel Romero portava la bandera al moment de sortir de Cuba

El metge anestesista Dariel Romero portava la bandera al moment de sortir de Cuba

Twitter Ministeri Exteriors Cuba
Els sanitaris cubans

Arribada dels metges cubans

Els sanitaris cubans, en un acte.

ARXIU
Actualitzada 25/06/2020 a les 20:53
El doctor anestesista i militar, Dariel Romero, i una infermera a la que ha conegut al país on s'han fet parella són els professionals cubans desapareguts des de dissabte. El facultatiu procedent de l'Havana era qui portava la bandera en les fotos l'acte de comiat del grup abans de sortir de Cuba que va difondre el ministeri d'Exteriors de l'illa. El metge està considerat un dels caps de la missió que s'ha desplaçat al Principat, que ha estat supervisada pel cònsol general de Cuba en Barcelona, Alain González, que s'ha traslladat avui a Andorra arran de la marxa dels dos sanitaris.
La tasca desenvolupada pel doctor Dariel Romero era destacada fa dues setmanes en un vídeo del coordinador del bloc quirúrgic de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Raül Cerro, que van publicar mitjans cubans on relatava la feina conjunta que han desenvolupat els professionals sanitaris caribenys i els andorrans i l'intercanvi d'experiències que ha suposat aquesta col·laboració.

Una "anècdota" per a Espot
El cap de Govern, Xavier Espot, ha manifestat que el que ha succeït amb els dos sanitaris cubans "és una anècdota" en una entrevista a RTVA i ha afirmat que l'executiu desconeix si han marxat del país o no i si han anat a Espanya a demanar asil polític però que en tot cas "no ha de suposar cap conflicte diplomàtic per Govern perquè no té cap compromís". Espot ha remarcat que portar la delegació cubana va ser una decisió "sanitària no política" i que els professionals havien vingut al Principat a treballar i "no seran perseguits" ni han comès cap delicte aquí.
Xavier Espot ha destacat que s'ha d'analitzar el context de l'arribada del grup de sanitaris de Cuba perquè es va produir quan semblava que no faltaria personal mèdic per donar resposta a l'epidèmia. I ha exposat que es va fer una petició a través de les xarxes diplomàtiques per veure quin país estava disposat a cedir a Andorra personal sanitari per cobrir les baixes de professionals contagiats "i va ser Cuba qui va respondre" a la demanda. El cap de Govern ha subratllat que s'ha demostrat que la decisió va ser encertada i que aquests professionals ben preparats han donat un bon servei "i han ajudat a salvar vides" i ha insistit que "s'ha de destriar el gra de la palla" respecte la tasca que han fet i el que hagi passat amb aquests dos professionals cubans.

Comiat dissabte
La delegació sanitària cubana que ha estat a Andorra per ajudar en la lluita contra la Covid-19 està a punt de marxar i la seva estada ha generat tota mena de comentaris, en què s’han barrejat les disputes polítiques amb les estrictament de solidaritat, però el cap de setmana van saltar totes les alarmes quan es va detectar que faltaven els dos professionals. Es dona per segur que els dos sanitaris van desertar i que van fugir en direcció Espanya amb el probable objectiu de buscar un refugi des d’on demanar asil polític, i segurament no hi ha millor lloc que l’ambaixada dels Estats Units, que podrà fer ús propagandístic d’aquest cas després dels continus atacs als països que han acceptat l’ajuda de Cuba. En el cas del doctor Dariel Romero la fugida està considerada legalment una deserció al seu país en tractar-se d'un membre de l'exèrcit que ha abandonat la missió que se li havia encomanat.  
El 29 de març la delegació de l’illa caribenya va aterrar a Barajas amb destinació Andorra. Alguns ja han marxat i la resta tenen les maletes a punt. Dissabte vinent està previst el comiat final de relaxació i festa després de dies de fatiga i de tensió. Tot es pot veure truncat des que els responsables es van adonar que falten dos professionals, un dels sanitaris que ha estat al capdavant de la missió i una infermera. No són a Andorra i és quasi segur que van agafar camí en direcció Espanya per evitar tornar al seu país. Dissabte vinent hi havia prevista una visita turística al Principat com a programa de comiat, després de dies intensos de treball contra el virus, i després una festa, de caràcter més íntim, al mateix hotel on han viscut durant la seva estada al país.

El cost
El Govern va acceptar l’oferta cubana davant el temor de falta de recursos humans en un moment en què tot el que envoltava el coronavirus era una incertesa. No se’n coneixen més detalls, simplement es va informar que l’estada era sufragada per un particular i que el viatge és a càrrec del Govern. Després, a instància de l’oposició, es va mantenir que les dades sobre el cost de la delegació són confidencials i que no es poden fer públiques.
Deixant de banda la professionalitat que, segons el ministeri de Salut, han demostrat els sanitaris caribenys, aquesta fugida suposa un problema per a Andorra perquè és segur que serà aprofitada pels Estats Units i la dissidència cubana per insistir en la seva tesi que les delegacions mèdiques que Cuba envia a diferents països serveixen al règim castrista com a mitjà propagandístic publicitari i de fonts d’ingressos, mentre que els metges i infermeres, segons els crítics, perceben un miserable sou i són traslladats fora del seu país en “règim d’esclavitud”.
La deserció d’aquests dos professionals cubans situa Andorra enmig d’una disputa política que dura dècades entre els opositors al règim comunista i els que acusen els Estats Units d’escanyar l’economia de l’illa amb el bloqueig econòmic i sancions a tothom que hi tingui relacions.

Penalització
El que les autoritats cubanes consideren una deserció d'un professional sanitari que forma part d'una brigada internacional, tot i que no es tracti de militars, suposa que pot ser penalitzat amb un període de 8 anys sense poder tornar a l'illa i que els diners que havia de rebre en moneda nacional a Cuba per la feina feta a l'estranger són intervinguts i no són per als familiars, segons especifiquen els mitjans cubans.
Les brigades internacionals de sanitaris van sorgir quan Fidel Castro va activar un grup de sanitaris per anar a ajudar als Estats Units després del pas de l'huracà Katrina. Els professionals no van arribar a intervenir-hi però es va crear la brigada Henry Reeve que ha anat treballant per tot el món per la gran quantitat d'especialistes que hi ha al país, les dades de l'any passat indiquen que hi ha nou metges per cada miler d'habitants. Els grups estan distribuïts en diferent missions d'emergència o crisis i la petició d'aquests professionals des d'altres països s'ha intensificat durant la pandèmia mundial, que ha canviat la destinació dels cubans. Habitualment el govern de l'illa caribenya els enviava a suplir mancances de països que no tenien suficient personal en determinats indrets o d'algunes especialitats i ara els destinataris han estat també nacions amb sistemes sanitaris plenament avançats que s'han vist saturats pels pics d'infeccions de coronavirus. L'epidèmia ha fet que hi hagi 28.000 sanitaris en 59 països de tots els continents, en 37 dels quals se'ls ha requerit per la Covid-19, i el govern cubà és l'encarregat d'enviar-los ja que els metges no poden treballar per al sector privat a l'illa i depenen tots de l'Estat.
Cuba fa de l'operativa de les brigades mèdiques una exportació de serveis professionals que reporta una quantitat molt important de divises al país. L'Estat rep la remuneració del país que contracta els sanitaris i els professionals cobren entre un 20% i un 30% del total que ingressa el govern caribeny per cadascú d'ells i la resta dels diners serveixen per finançar el sistema públic gratuït de salut cubà, segons diferents fonts. 
 
LA SALUT ES BARREJA AMB LES DISPUTES POLÍTIQUES
L’oposició al règim cubà posa l’accent en les “condicions de treball i de vida que estarien afectant els metges cubans” enviats a les missions, ja que “molts” d’ells “estarien exposats a condicions de treball i de vida explotadores i a pagaments salarials inadequats. A més, molts d’aquests professionals estarien sotmesos a pressions i a seguiment per part del govern de Miguel Díaz-Canel”. A l’altre cantó hi ha els defensors. Alguns d’ells s’han pronunciat per un Nobel de la Pau per a aquests professionals, que s’han desplaçat a països com Itàlia, Mèxic o Brasil. El 24 de maig el ministre de Salut, Joan Martínez; la titular de la cartera d’Afers Estrangers, Maria Ubach, i el director general del SAAS, Josep Maria Piqué, van agrair la feina feta i l’esforç dedicat a 13 sanitaris cubans que van tornar al seu país. Els 39 membres de la brigada sanitària cubana (12 metges i 27 infermers) van arribar fa dos mesos.
 
UN METGE CUBÀ POSA UN MARCAPASSOS A MERITXELL
Un marcapassos és un petit dispositiu amb piles. Percep quan el cor està bategant irregularment o en forma molt lenta; a partir d’aquí envia un senyal al cor per fer-lo bategar al ritme correcte.
Per a un metge, qualsevol tractament quirúrgic per simple o complicat que sigui suposa un risc. Es tracta de la vida d’una persona la que es decideix en un saló d’operacions i qualsevol error pot ser fatal. Yasmil Dieguez Cívic, metge de 34 anys, coneix a la perfecció com posar un marcapassos i a Andorra va tenir una altra prova de foc.
Segons informa Cubadeba­te, un pacient va arribar a l’UCI de l’hospital de Meritxell amb freqüències cardíaques baixes i necessitava un marcapassos amb urgència. “Es va prendre la decisió a la junta mèdica i em van assignar el cas per la meva experiència en aquest tipus de pacients, després es va realitzar el procediment.” Malgrat el domini en la tècnica, el cas va ser una mica difícil, segons explica Dieguez, perquè les tecnologies són diferents a les de Cuba, però, “el metge és metge en qualsevol lloc i circumstància i es va col·locar el marcapassos”.
Veure’n més
38
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts