x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
justícia

Corts valida les proves de càrrec de BPA que va posar en dubte Silvestre

Els magistrats afirmen que en cap moment es va trencar la cadena de custòdia de les actes de blanqueig de l’entitat i que en cinc anys no les va qüestionar
La sala de vistes de Prada Casadet abans d'iniciar una jornada de qüestions prèvies.

Corts valida les proves de càrrec de BPA que va posar en dubte Silvestre

La sala de vistes de Prada Casadet abans d'iniciar una jornada de qüestions prèvies.

Fernando Galindo
Actualitzada 23/06/2020 a les 06:38
El Tribunal de Corts ha desestimat totes les qüestions prèvies presentades pels advocats defensors dels 24 processats en la causa primera de Banca Privada d’Andorra (BPA), la coneguda com a cas Gao Ping, inclosa la que pretenia eliminar una de les principals proves de càrrec de l’acusació: les actes del consell d’administració, del comitè de prevenció de blanqueig i del comitè d’ètica. Uns documents clau per encausar els extreballadors de BPA, entre els quals l’ex-conseller delegat Joan Pau Miquel.
La validesa de les proves havia estat posada en dubte per l’advocat Josep Antoni Silvestre, defensor de cinc processats, quan el 28 de gener passat, en una de les jornades de qüestions prèvies celebrada a la sala de Prada Casadet, va afirmar que era possible que s’haguessin manipulat, que faltés documentació, que s’haguessin extret coses de les actes i posat d’altres que no hi eren. Va afegir que s’hauria d’investigar i prendre declaració a les persones que tenien coneixement de les actes.
El lletrat va afegir en la seva intervenció que l’únic que feia era transmetre el que li havien dit les persones que pertanyien al comitè de blanqueig de l’entitat bancària i que s’hauria de comprovar si s’havia realitzat aquesta manipulació, per qui, com i quan, ja que en realitat hi faltaven documents. Per tot això, Silvestre va afirmar que dubtava de la integritat d’aquest mitjà probatori i, per tant, no podia ser utilitzat com a prova de càrrec. Sobre la base de tot això, considerava que s’havia vulnerat el dret al procés degut dels seus representats.

Aute del tribunal de corts
En l’aute, que el Tribunal de Corts va notificar ahir a les parts, es desestima aquesta qüestió prèvia en afirmar que en cap moment es va trencar la cadena de custòdia de les actes. Els magistrats es mostren sorpresos per la pretensió de l’advocat Silvestre, ja que en l’acte de la vista celebrada el 18 de gener del 2018, el lletrat va admetre que les actes eren totes les originals. “Sorprèn, doncs, que es denunciï la ruptura de la cadena de custòdia si, en aquell moment, no es discutia l’autenticitat de les peces de convicció integrades per les actes”, assenyala el tribunal.
Quant al trencament de la cadena de custòdia, els magistrats recorden que sols hi ha vulneració del dret a la defensa quan les peces de convicció es perden o són manipulades. “La sola custòdia temporal no compromet en res la cadena de custòdia, ni pot ocasionar, en conseqüència, la nul·litat de la diligència realitzada amb tal finalitat.” I afegeixen que en el present cas, a part que no es pot obviar, ni desconèixer el gran volum de documentació existent, “el cert és que totes les peces de convicció segrestades van ser precintades i desprecintades amb intervenció i/o autorització de la batlle instructora”.
El tribunal recorda a Silvestre que no n’hi ha prou d’al·legar una possible manipulació per apreciar la nul·litat de la prova interessada i que cal concretar i acreditar l’existència de la suposada manipulació. Afegeixen, pel que fa a la integritat de les referides actes, “qüestionada ara per primera vegada pel lletrat”, que només s’ha de manifestar que no sols no hi ha cap prova de la desaparició o alteració de cap de les actes que foren al seu dia segrestades per la batlle instructora i que consten degudament adjuntades, sinó que mai s’havia realitzat aquesta afirmació en els cinc anys que fa que es va portar a terme el segrest mencionat, ni durant la fase instructora, ni tampoc en la fase intermèdia davant del tribunal.
Ans al contrari, en cap moment, fins al 28 de gener passat, no s’havia ni tan sols fet referència a la qüestió de la integritat de dites actes. Però és més, s’ha de ressaltar que “en el present cas ens trobem davant d’una simple asseveració del lletrat, sense cap tipus de prova, o ni tan sols d’indicis, que puguin avalar la mateixa”.

Causa general contra BPA
Entre la vintena de qüestions prèvies analitzades i desestimades, el tribunal també descarta la que denunciava que el judici era una inquisitio generalis contra BPA i no una vista per determinar si els extreballadors de l’entitat han comès els delictes de blanqueig de diners en grup orgamitzat, en establiment bancari i de manera habitual. “El tribunal considera que el procediment no és una causa general contra BPA, sinó que el que s’ha de jutjar són uns fets concrets i determinats, és a dir, si l’operativa de les compensacions fetes entre el 2008 i 2011 poden integrar o no el delicte”.
 
POSSIBILITAT DE RECÓRRER AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
L’escrit de Tribunal de Corts, de 198 pàgines, finalitza recordant a les parts que contra la resolució que ha desestimat la totalitat de les qüestions prèvies es poden interposar els recursos extraordinaris previstos per la llei. És a dir, des d’ahir s’obre el termini per recórrer al Tribunal Constitucional, un fet que amb tota probabilitat endarrerirà l’inici del judici amb les declaracions dels acusats fins l’any que ve. El tribunal, que presideix Enric Anglada i que completen Concepció Baron i Jacques Richiardi, va deixar clar el dia que es van tancar les qüestions prèvies que el judici no s’iniciaria fins que s’esgotessin totes les vies de recurs de la justícia andorrana. Cal recordar que la causa, que es va obrir el 2016, s’ha intentat jutjar en la seva integritat fins a tres vegades.
  • #1 Magistrats
    (23/06/20 10:20)

    Els magistats haurien d'accedir als seus càrrecs per mitjà d'exàmens. Així queda clar que la teva plaça no la deus a ningú i tothom seria més lliure.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts