“Et trinxen la vida”

Et trinxen la vida.” Aquesta és la dura afirmació que va fer l’empresari lauredià Joan Besolí durant el reportatge que va emetre TV3 El cas Rosell. Cal recordar que Besolí és amic i soci de l’expresident del Barça, amb qui va compartir un total de 642 dies de presó preventiva, abans de ser jutjats i absolts; la més alta que s’ha imposat mai a la judicatura espanyola. I un dels motius que sempre esgrimia la jutgessa Lamela per tal de denegar la llibertat provisional a l’empresari andorrà era precisament que el seu passaport no era espanyol, que comportava risc de fuga i que Andorra no entrega els seus nacionals.

Malgrat que Besolí va demostrar el seu arrelament a Espanya a causa del tractament que estava rebent el seu fill Genís, que havia patit una lesió medul·lar severa que el va acabar deixant en cadira de rodes, i que va oferir adquirir la nacionalitat espanyola així com demostrar que tenia un domicili a Badalona, una vegada i una altra van ser rebutjades totes les peticions de llibertat condicional. “No he pogut veure el meu fill fins al cap de vuit mesos d’estar a Soto del Real. Fins que els metges l’han deixat viatjar”, va denunciar.

Tot i la desesperada situació, quan a través dels seus lletrats es va oferir un pacte a Rosell i a Besolí, aquests s’hi van negar. Com relata l’advocat de Sandro Rosell, Pau Molins, “el Sandro em va insultar. Va dir que no acceptaria mai un pacte en què s’hagués de declarar culpable”. Un fet que va confirmar el mateix Rosell però amb un matís: “L’única persona que em podia fer canviar d’opinió era el Joan. I li vaig dir, si tu aguantes, jo resisteixo”, i Besolí va contestar que sí: “Jo no vull que els meus fills pensin tota la vida que el seu pare és un criminal i acceptar uns delictes que no he comès.”

Tot i això, el calvari de Besolí no ha acabat i és que la causa continua oberta a Andorra, on té tots els comptes bloquejats i les empreses sense activitat. “Et trinxen la vida social, econòmica... després costa molt poder trobar feina i continues tenint les mateixes despeses, les hipoteques o els fills que estudien.”