'Raspant' la història

No tinc cap dubte que la crisi deixarà seqüeles a l’arqueologia, més de les que ja tenia”, diu Gerard Remolins, arqueòleg i director de ReGiraRocs. Ell, juntament amb el seu equip i el conjunt de professionals del país, treballen aquests dies des de les seves llars per continuar amb la recerca i les investigacions. De fet, assegura que estan treballant més que mai, encara que sigui assegut davant d’una pantalla i no amb un martell geològic i una regla graduada com és de costum en aquesta professió.

La recerca és un procés llarg i moltes vegades, a mesura que s’avança amb els treballs, apareixen noves troballes que poden canviar fins i tot la línia d’investigació iniciada. Treballs que poden durar anys, que queden aparcats temporalment, que es reprenen i fins i tot que no s’acaben de redactar en un informe concloent. Ara, amb el confinament, Remolins assegura que els està servint per poder escriure i perfilar treballs que podrien veure la llum en revistes i publicacions científiques que, segurament, en una situació normal no es podrien divulgar fins al cap d’un temps. “Des de ReGiraRocs, empresa que dirigeixo, estem treballant amb una desena d’articles que fins ara teníem aparcats perquè no trobàvem el moment oportú de posar-nos tots d’acord per treballar i arribar a una conclusió”, explica Remolins.

Tots aquests esforços, però, tem que no donin els seus fruits, és a dir, assegura que l’arqueologia fa temps que viu una situació complicada que els impedeix continuar amb algunes recerques i es referma que després de la crisi generada pel coronavirus encara tindrà més impacte. A més, informa que desconeix els treballs i projectes que tenen pensats des del ministeri. L’Associació Professional d'Arqueòlegs i Historiadors d'Andorra (Apaha), de la qual Remolins forma part, no és coneixedora de les investigacions que es duen a terme al Principat més enllà de tornar a aixecar el campanar de Sant Vicenç d’Enclar i unes prospeccions a Canillo i Ordino. “No sabem ara mateix què està en funcionament i què no. Sabem que s’estan fent diversos projectes, alguns des de fa quatre o cinc anys, i intentem vetllar perquè tinguin garanties i la qualitat tècnica que exigeix l’arqueologia, però mai hem pogut veure un informe concloent d’aquestes investigacions ni tampoc acabar de treure’n l’aigua clara”, manifesta l’arqueòleg.

Si bé és cert que aquests treballs els duen a terme uns equips de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i que ell està treballant en altres investigacions impulsades pel govern espanyol, lamenta que des del ministeri de Cultura “sempre hem trobat certa dificultat com a científics per accedir a la informació”. Assegura que des de sempre hi ha hagut una manca de dinamisme i transparència que els ha portat algunes vegades a tenir dubtes de quina manera haurien de seguir les investigacions en què treballen. Fins i tot diu que un projecte que se li havia encarregat verbalment des del Principat, amb la crisi generada per la Covid-19, se li va demanar si un cop retornada la normalitat podia fer els treballs amb un pressupost inferior a l’indicat. “Estem parlant d’una feina, que ha de ser remunerada, i que suposa un cost elevat per les hores implicades i l’ús del material necessari”, al·lega. “Entenc que hi hagi bona voluntat per part de tots, però no se’m pot demanar que faci una feina o el meu equip treballi en unes condicions inferiors”. I amb tot això, assegura que tot el pes no recau en el ministeri, sinó que Cultura també ha estat apartada de l’escena política i ara, després de la crisi sanitària i socioeconòmica, “encara n’estarà més”. A més, creu que el sector de l’arqueologia patirà les conseqüències directes i que es podrien fer extensives a tota la cultura en general, i que s’haurà de fer front a nous camins sense comptar amb assignacions pressupostàries directes ni les garanties per part de Cultura de poder tirar endavant nous projectes.

Malgrat tot, Remolins, amb ReGiraRocs, continua redactant els informes corresponents i traduint-los en diversos idiomes, confiant que aviat es pugui tornar a la normalitat, i esperant er tornar agafar “la caixa d’eines”.