Els ERTO costen uns 12 milions mensuals

El Govern estima que els ERTO li costaran menys del que inicialment havia previst, ja que les sol·licituds presentades per part de les empreses han estat menys importants del que esperava. En concret, el cap de Govern, Xavier Espot, va avançar a mitjan abril que hi havia una partida d’entre 90 i 120 milions euros per fer front al pagament del percentatge que correspon a l’executiu en el cas de les suspensions temporals de contractes. Vistes les peticions de les empreses que ha rebut fins ara, però, l’executiu calcula que la quantitat que s’hi destinarà estarà a la part baixa de la forquilla, és a dir, entre 90 i 100 milions d’euros aproximadament, xifra que representa que el Govern destinarà uns 12 milions d’euros mensuals a sous de treballadors que s’han vist afectats per la suspensió o la reducció de la jornada. Cal recordar que l’executiu es fa càrrec del 75% del sou que li queda al treballador afectat per un ERTO.

Les xifres són aproximades, ja que no hi ha data límit per presentar una petició d’ERTO, de manera que n’hi poden haver de nous des d’ara fins a final d’any. Amb tot, s’entén que el gros més important de sol·licituds es presentarà durant aquest mes de maig i especialment els primers dies per totes aquelles empreses que tenien fins ara tancat. En aquest sentit, i a excepció d’algun cas concret, la previsió és que a mesura que passin els mesos els ERTO es vagin aixecant de manera total o parcial a mesura que l’activitat econòmica es reprengui, fet que comportarà que la partida pressupostària que s’hi destina es vagi reduint. Les darreres xifres registrades per l’executiu i fetes públiques ahir pel ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, indiquen que ja s’han presentat 1.220 sol·licituds d’empreses, que en total sumen 12.475 treballadors. D’aquests, hi ha un total de 9.544 afectats, dels quals 7.447 tenen suspensió de contracte i 2.097, reducció de jornada.

Notificació als deutors

La Llei òmnibus que regula els ERTO deixa clar que el silenci administratiu d’una sol·licitud de suspensió o reducció de jornada s’entén com a aprovada. L’executiu va afegir aquest mètode al text legislatiu preveient que hi hauria una allau inicial de demandes i amb la voluntat que la burocràcia no frenés l’acceptació de les sol·licituds. Amb tot, el Govern disposa d’una llista de les empreses que tenen deutes amb l’administració que es creuen amb la informació dels sol·licitants i en cas de coincidència s’informa del problema al patró. En cas de petits deutes que es puguin regularitzar es permet a l’empresa fer-ho abans d’analitzar la sol·licitud. Així mateix, també s’ha informat les empreses que havien de modificar o afegir documentació per complir correctament les condicions de l’ERTO. En cas de no haver obtingut cap notificació es dona la sol·licitud per acceptada.

L’estratègia de treball serà similar quan una empresa que ja té aplicat un ERTO en demani una modificació. En aquest cas, es prioritzaran aquells canvis que impliquin més reduccions o suspensions. És a dir, que es revisaran primer aquells casos en què l’empresa vulgui afegir més personal a la llista de suspensió per revisar-ne bé els motius i, en canvi, es donarà més facilitat a aquelles entitats que vagin reincorporant els treballadors a la feina, sigui a mitja jornada o a jornada completa.

EN ESPERA DEL TURISME I DE L'EVOLUCIÓ DE LA CORBA

El Govern considera que una possible explicació al menor nombre de demandes d’ERTO de les esperades és la bona evolució dels casos de coronavirus al Principat. El fet que la corba estigui estable i que els casos vagin a la baixa ha propiciat que el país pugui seguir el calendari previst fins ara per a la reobertura progressiva de l’activitat econòmica. El fet, per exemple, que la construcció tornés a la feina el 4 de maig va evitar que el sector s’afegís a la mesura de reducció o suspensió de contracte i és possible que la perspectiva de més activitats per a dilluns vinent hagi frenat també l’allau de sol·licituds que s’esperaven al principi. En tot cas, és evident que els sectors més afectats són el comerç, la restauració i l’hoteleria, que seran els últims a poder obrir i que tenen una gran i directa dependència del turisme. Les darreres dades aportades per l’executiu mostraven que el 60% de les demandes d’ERTO corresponien a aquests sectors, que miren impacients cap als països veïns amb l’esperança que a l’estiu la mobilitat entre estats es reactivi. En aquest cas, segons ja va avançar la Unió Hotelera, s’intentarà anar aixecant els ERTO per tal de reincorporar el màxim de personal possible.