Confinament i estímuls

El confinament és una situació excepcional que pot afectar el desenvolupament dels més menuts pel fet d’estar tancats a casa, no rebre gaires estímuls de l’exterior o no estar en contacte amb altres infants. En aquest sentit, la neuropediatra Cristina Serra explicava que “els humans no naixem amb totes les capacitats cerebrals a punt. El neurodesenvolupament és un procés lent, dura uns 20 anys, que és l’expressió d’un procés de maduració ordenat i implica un increment de les habilitats funcionals”. Així doncs, exposava que a “la multiplicació de les neurones, la connexió entre elles i la posterior mielinització, juntament amb els estímuls externs, l’intercanvi d’experiències i les relacions psicoafectives, transformen el nadó en un subjecte amb autonomia psicomotriu i amb capacitat representativa-simbòlica-lingüística, al mateix temps que s’estructura la seva personalitat”.

És per això que indicava que, mentre que “en condicions normals és fàcil preveure”, ara és més complicat perquè mai s’ha viscut un escenari similar a l’actual. Tot i això, assegurava que “el nostre sistema nerviós està preparat per adaptar-se a qualsevol situació”, especialment quan parlem de “nens sans”, és a dir, “infants sense carències econòmiques ni afectives, que viuen en cases amb finestres, que reben temps, atenció i afecte per part dels seus pares. Si els adults gestionen bé aquesta crisi sanitària i no converteixen casa seva en un pou infinit d’ansietat i estrès, els nens i nenes sortiran d’aquest moment amb poc o cap dany”. “El nen aprèn de la interacció amb l’entorn”, afegia, i “per això és important oferir vivències i compartir estones de qualitat”. “És molt recomanable jugar en família per fomentar el desenvolupament motriu i lingüístic així com l’aprenentatge de tasques adaptades al nen per millorar la seva autoestima i autonomia”. “És important dedicar temps exclusiu a aquestes activitats, establir uns horaris i limitar el temps que passen en activitats sedentàries i el temps davant la pantalla”, remarcava.

D’altra banda, la vocal del col·legi de psicòlegs, Marta Albert, va destacar que també “afecta veure que la figura cuidadora, és a dir, la que dona seguretat i confiança, està desbordada. Si no s’han consolidat aspectes anteriors, això pot suposar inseguretats, replegaments, excitació, inquietud o regressions, perquè un infant, per ell mateix, encara depèn d’un adult per assolir moltes coses, i si detecta que aquest adult no és prou sòlid, l’afecta”.