Les guarderies privades reclamen ajut públic

L’esclat de la pandèmia per la Covid-19 ha posat en una situació molt complicada les escoles bressol privades. Com en tants altres negocis, sí, però el col·lectiu reivindica que es tingui en compte la funció “social”, el seu paper en l’atenció a mig miler d’infants i la problemàtica que suposaria que els problemes de viabilitat econòmica els impedissin obrir quan el Govern ho decreti. “Les escoles bressol públiques no podrien assumir aquests nens”, manifesten. El col·lectiu, a més, s’ha vist immers en una polèmica després que el Raonador del ciutadà, Marc Vila, afirmés que les famílies no tenien cap obligació d’abonar la quota mensual d’un servei que no se’ls havia prestat. Això ha provocat que els acords inicials als quals havien arribat amb els pares, d’abonar part de la quota per garantir la viabilitat de l’escola bressol, es trastoqués. Les guarderies consultades repliquen que en cap cas els ha mogut l’afany de lucre i que són conscients del greuge que suposa per als pares haver de pagar quan a les guarderies comunals no han girat el rebut. Per això reclamen l’ajut públic, alhora que lamenten que ara per ara el Govern els doni com a única solució el crèdit tou. Un préstec, auguren, que difícilment podran tornar.

Vanessa Giadas, propietària de la guarderia El Xumet, defensa que són un servei essencial perquè, a més, complementen l’oferta de les escoles bressol públiques amb horaris més amplis i, fins i tot, atenció els caps de setmana. I que a pagar una quota de manteniment de plaça hi van estar d’acord la immensa majoria de pares, fins que van arribar les declaracions del Raonador. Giadas lamenta que hagi quedat la sensació que els movia l’afany de lucre. “Cobrem el que necessitem per cobrir salaris, per poder subsistir”, va manifestar, amb reduccions que han anat del 25% al 55%. Assenyala ser conscient del greuge que suposa per als pares, quan les escoles bressol comunals no els giren la quota. Per això, demana una ajuda directa perquè els pares puguin recuperar aquests diners. La darrera resposta del Govern, una carta de dijous passat dirigida al col·lectiu (que abans de la pandèmia ja havia endegat els tràmits per esdevenir associació) va ser molt decebedora. El ministre d’Economia, Jordi Gallardo, els indicava que en la relació contractual amb les famílies s’hauria d’haver previst la casuística econòmica derivada de la no prestació del servei per evitar els desacords que s’estan produint ara. Una afirmació que els va sorprendre enormement perquè “igual que l’estat d’alarma no estava previst a la legislació andorrana, tampoc en els contractes de les guarderies hi ha cap clàusula per una situació com la que estem vivint”.

Un cop més, Gallardo instava a fer ús dels crèdits tous. Però “no tenim capacitat de retorn”, va asseverar Clara Pintat, de l’escola bressol Kids. Pintat va destacar que no se’ls pot comparar a qualsevol altre negoci: “Hem de complir requisits molt exigents” de part de l’administració, sanitaris, higiènics o educatius, que comporten uns costos fixos que hauran de continuar assumint des del primer dia que reobrin. D’aquí que es demanés a les famílies una quota de manteniment. Lamenta que el Raonador “s’ha extralimitat i això ens ha fet molt de mal”. En el seu cas ha optat per no girar cap rebut, per fer marxa enrere després d’aquestes declaracions. Però insisteix que necessiten solucions per no veure’s abocats a la suspensió de pagaments i “les escoles privades tenim 525 nens, les guarderies públiques no tenen capacitat d’absorció d’aquests nens i l’administració no ens ha fet costat”. Pintat advoca per una actuació conjunta de la part privada i pública, i proposa que “el comú hauria d’ajudar les guarderies de la seva parròquia”.

“Som uns servei social, estem sotmesos a inspeccions molt bèsties però a l’hora de la veritat...”, lamenta Montserrat Espinosa, de l’escola bressol La Mainada, que va insistir en el missatge de les companyes de sector, els crèdits tous no són una solució per a elles i necessiten mesures que s’adiguin a la seva situació.