Intubació als pacients amb més opcions de viure
Els tractaments intensius es reserven per a les persones amb més garanties d’èxit en cas de falta de recursos i saturació del sistema sanitari
Intubació als pacients amb més garanties
La crisi del coranavirus exigeix el màxim del personal sanitari i no només a nivell físic i mental, sinó també pel que afecta l’aplicació dels criteris terapèutics. És per aquest motiu que la direcció del SAAS va consultar el Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra per disposar d’unes recomanacions de com actuar en el cas de limitació extrema dels recursos a la unitat de cures intensives i de saturació del sistema per la pandèmia de la Covid-19. Un informe del 23 de març estableix un seguit de criteris de priorització si la situació arriba al límit del col·lapse. Una conjuntura en què no es troba el nostre país, ja que l’UCI encara té marge per acollir més pacients. Si s’hi arribés, els tractaments més intensius (intubació, ventilació mecànica i altres mesures de suport vital) s’han de reservar “als pacients amb més garanties d’èxit terapèutic” i ha de “ponderar-se en l’assignació de recursos a les persones més joves i amb més etapes vitals per viure”, recomana el Comitè. L’edat, però, no és l’únic element determinant, ja que en tots els supòsits “cal valorar l’estat global de la persona”. El criteri entre pacients en circumstàncies similars és “prioritzar aquell que se’n pugui beneficiar més”. De la mateixa manera que la decisió ha d’anar lligada a la “qualitat de vida de la persona prèvia al seu ingrés”.
Els treballadors de la salut, per raons òbvies, es regeixen per altres criteris davant l’escassetat de recursos perquè és clau, com a primera línia de defensa que són davant la pandèmia, protegir-los perquè puguin seguir desenvolupant la seva feina. Per la qual cosa la primera obligació del SAAS és disposar d’un pla de contingència i optimització dels recursos. El comitè també fa èmfasi en el fet que s’ha de garantir la protecció del pacients ingressats a l’hospital per patologies no relacionades amb la Covid-19 i, per tant, evitar que el centre sigui “un focus d’expansió de la malaltia”.
Drets del malalt
El tracte no terapèutic que ha de rebre la persona ingressada també és motiu de recomanacions dels experts consultats. Des del primer moment, tant el malalt com la seva família han d’estar informats de quines són les prioritats i per què s’actua de determinada forma en un context d’excepcionalitat “amb honestedat i transparència”. De la mateixa manera que s’han de respectar les “voluntats anticipades de la persona pel que fa a la limitació de tractaments”, a l’empara de l’article 15 de la llei que regula aquests aspectes.
L’informe del CNBA també incideix en la situació de la família d’un malalt que afronta “un procés immediat de final de vida” confinat sol a l’hospital. Una conseqüència doblement dramàtica que es pot donar, ja que la lluita és contra una malaltia molt contagiosa. En aquest context de màxima duresa vital es planteja una mesura per alleugerir el patiment. Des del Comitè s’apunta a la possibilitat de contemplar “que un sol familiar pogués acompanyar el pacient fins al darrer moment” sempre que es prenguin totes les mesures de protecció establertes en el protocol sanitari.
I paral·lelament, la persona que estigués al costat del malalt fins al final hauria de firmar “un compromís de responsabilitat” si es contagiés i confinar-se catorze dies a comptar des de la mort del familiar.
Preàmbul
El redactat de les recomanacions està basat a determinar els principis ètics a aplicar davant les situacions de limitació extrema de recursos i a qui i a qui no es destinen. En primer lloc protegir la persona, la no-maleficiència, la solidaritat i la justícia distributiva. Pel que fa a la pauta a seguir per als familiars d’un malalt infectat prima el principi de solidaritat, que ha de prevaldre per sobre del d’autonomia de la persona.
CIENTÍFICS I HUMANISTES
El Comitè Nacional de Bioètica està format per deu membres del món científic i humanista amb majoria per als primers. Govern va aprovar recentment el canvi de la meitat dels seus membres en expirar el mandat dels seus components. La infemera Ester Argilès, el metge Guillem de Celis, la psicòloga Montserrat Gil, la també psicòloga Celine Mandicó i el físic i biòleg Pere Puigdomènech són els nous membres des de finals del febrer passat. Joan Massa, Jacques Montagut, David Pérez, Núria Terribas i Neus Vives es mantenen en el càrrec que es renova en part cada dos anys.