Operació repatriació des de Bali

Afortunat. Així és com se sent Àlex Riberaygua després d’aconseguir que el seu germà que estava vivint a Bali (Indonèsia) hagi tornat a Andorra en plena crisi del coronavirus. “Potser hem estat una mica egoistes o alarmistes al fer-lo creuar mig món, arriscant la seva salut i la dels del seu voltant un cop a casa” perquè, tal com va explicar, abans d’arribar a Andorra “i poder-li fer la distant rebuda procotol·lària”, va haver de trepitjar diversos aeroports i va compartir avió amb altres persones. “Sabíem el risc que corria, que corríem”, confessava.

Tot i això, ja feia dies que els diferents membres de la família sentien una “veueta interna” que els feia estar intranquils, i finalment van decidir escoltar-la. “En aquest cas i com de costum, va ser el nostre pare qui va anticipar-se als esdeveniments. Només va caldre una trucada en família per posar-nos tots les piles i engegar el que vam nomenar, a través d’un grup telemàtic, l’Operació repatriació”, afirmava el germà mitjà de la família. Una missió que no seria fàcil. “Entraven en joc molts factors per poder prendre la decisió adequada en cada moment. La informació era difusa i canviant. Arreplegàvem informació de tot arreu; de gent coneguda que havia estat a l’estranger i havia pogut tornar a casa abans que tanquessin els espais aeris. Altres que havien retornat a casa mitjançant vols noliejats per la UE, ja sigui a través del Mecanisme Europeu de Protecció Civil o amb la col·laboració directa amb alguna de les aerolínies que es van oferir, com ara Qatar Airways”, detallava.

Amb el temps en contra

El 27 i 28 de març sortien dos vols des de Bali a una zona de la Unió Europea sense determinar però estaven plens. “No sabies si havies d’omplir el formulari del consolat espanyol i esperar la resposta de Qatar Airways, o bé ja t’apuntaven directament a la llista de les persones europees que havien de ser repatriades. Cap informació era clara, excepte que s’estaven acabant els vols per tornar a casa i el meu germà hauria de fer front a un confinament indefinit a Indonèsia fins a nou avís”, va comentar Riberaygua, per afegir que “per cada trucada que feia al meu germà, amb set hores de diferència horària, un avió volava cap a Europa i no sabíem quina seria l’última oportunitat que tindria per volar a casa. Per acabar-ho d’adobar, el dia 25 de març era el Nyapi day –dia del silenci–, en el qual se celebra l’any nou balinès que implica estar incomunicats durant un mínim de 24 hores”.

Dins de tota l’odissea, el paper del ministeri d’Afers Exteriors d’Andorra va ser clau, i en el cas dels Riberaygua, Cristina Mota, Gemma Raduan i Laura Contreras van ser les que van lluitar perquè el Jordi pogués tornar. “Vaig fer dirigir el meu germà a l’aeroport de Denpasar, Bali, perquè havíem aconseguit que formés part de la llista de persones que serien repatriades en un dels vols de Qatar Airways, però quan faltava una hora i mitja per al vol, el meu germà em va informar que des de l’ambaixada d’Espanya a Indonèsia li havien denegat l’entrada a la llista de repatriats perquè els constava que no era ciutadà europeu [en ser andorrà] i per tant no podia agafar el vol”. No s’ho podien creure.

“Em va contactar la Laura per dir que cremarien l’últim cartutx i farien tot el possible perquè el meu germà tornés a casa.” Al final, l’ambaixador de la UE es va poder posar en contacte amb l’encarregat a Bali: “Una noia espanyola que es trobava a la fila es va atansar al meu germà i li va passar el telèfon, preguntaven per ell. Des de l’altra banda li deien que s’atansés al taulell de Qatar, que estava a la llista”. En 30 minuts estava assegut a l’avió i enviava una selfie a la família, que celebrava de valent la seva victòria personal. I és que la situació de la Covid-19 deixa històries com aquestes i moltes reflexions: “Des que estem confinats ens adonem que podem passar temps de qualitat amb els que estimem. Potser la normalitat a la qual estàvem acostumats no era tan normal. Quan això passi, caldrà reflexionar sobre els valors que tenen més pes en la nostra balança de prioritats.”