Demanen crèdits per valor de 288 milions

El ministre portaveu, Eric Jover, va anunciar a la roda de premsa d’ahir que el Govern havia rebut un total de 845 sol·licituds de crèdits tous de les diferents tipologies que s’han previst, i que aquestes ascendien a un total de 288,3 milions d’euros, molt lluny dels 140 que s’havien previst en un primer moment. Aquestes demandes responen a 230,3 milions pel que fa a les despeses corrents i sous de les empreses, mentre que el refinançament de préstecs ascendeix a 58 milions.

No obstant això, Eric Jover va explicar que “estem analitzant totes les sol·licituds que hem rebut. Però, en una primera mirada, s’han apreciat alguns errors en les mateixes que faran que els imports no acabin sent els que s’han sol·licitat inicialment”. Com a exemples, el ministre portaveu va dir que “si una empresa ens demana 10.000 euros per fer front a les despeses mensuals per als propers 3 mesos, però ens presenta uns dipòsits de 35.000, no es prioritzarà la seva demanda”. Entre els altres errors, Jover va destacar que moltes demandes imputaven els lloguers, que ja són objecte d’una altra bonificació, o les contribucions de la CASS, que tampoc s’hi poden sumar. Pel que fa a les demandes de refinançament, Jover va recordar que només feien referència a les quotes mentre durin els tancaments decretats pel Govern, i no el total de préstecs. A més, Jover va rebaixar dels tres mesos inicials a dos les previsions per fer aquestes sol·licituds.

Per sectors, el que registra més peticions és el del comerç, que n’acumula el 52% a través de 119 empreses. El segueixen els altres serveis (19,62%) i la construcció, amb el 8,11%.

Una altra de les mesures que va anunciar Jover va ser la inclusió d’unes consideracions que va realitzar el Partit Socialdemòcrata amb relació al decret que regula els crèdits tous. Així doncs, i a petició del PS, Govern inclourà al decret que el Col·legi d’Economistes formi part de l’ens que decideixi l’atorgament dels préstecs, o també que els bancs puguin imputar-se els imports que destinin als crèdits tous com a part de les inversions que han de fer de caràcter obligatori, tal com els obliga la llei del 1994. També va confirmar que el volum d’operacions, i en voluntat de fer-ho amb la màxima transparència, es presentarà al Tribunal de Comptes

Més de dos milions en material

Una altra de les dades que va facilitar el ministre portaveu va ser la d’inversió en material sanitari de manera immediata. En aquest sentit, Eric Jover va confirmar que el Govern ha fet compres de productes sanitaris que ascendeixen a uns 2,3 milions d’euros.

Ahir també es va publicar el decret que fixava les regulacions dels descomptes associats pel que fa a FEDA i Andorra Telecom. En aquest sentit, cal destacar que la parapública relacionada amb la telefonia aplicarà els descomptes en les diferents quotes de la telefonia fixa i de les connexions a internet, però en queden fora qualsevol tipus de consums així com els serveis associats a la telefonia mòbil. Per acabar, Jover va explicar que les donacions entre els ingressos a comptes i amb els SMS ascendien a prop de 435.000 euros.

Pel que fa als treballadors temporers, Govern i Ski Andorra han preparat un vol que sortirà de Tolosa el proper dia 5 i que podrà repatriar un total de 400 argentins. El cost del vol serà de 600 euros i els treballadors n’hauran de pagar la meitat, ja que els altres 300 euros aniran a càrrec de les diferents empreses per les quals han treballat i que formen part d’Ski Andorra; el transport amb autobús fins a l’aeroport anirà a càrrec de l’executiu. Aquesta mesura, però, només és per als temporers que no tenen vols amb els companyies Iberia o Level, ja que a aquests se’ls oferirà una altra sortida els propers dies. Pel que fa als allotjaments, a Canillo, mossèn Ramon ha posat a disposició del comú el casal Sant Cerni i una borda a Meritxell, on es podran acollir fins a trenta persones.

La CEA demana modificacions

Per la seva part, la CEA va demanar ahir al Govern que preparés modificacions en les mesures urgents que havia adoptat l’executiu arran de la crisi per la Covid-19. Però per als empresaris l’actual assignació suposa un greuge comparatiu entre aquelles empreses que han suspès l’activitat i les que continuen funcionant, però no a ple rendiment. És a dir, empreses que faciliten productes de primera necessitat, però que no operen al 100%. En aquest sentit, els empresaris reclamen que els ajuts s’atorguin en funció de la davallada de la facturació. I recorden que malgrat ser subministradores de béns de primera necessitat “des del punt de vista del balanç resultaria menys costós romandre tancades”.