Sònia Bigordà

“A partir del desè dia d'aïllament la salut mental se'n ressent”

La psicòloga sònia bigordà recomana ser conscients de l’excepcionalitat del moment, evitar la sobreinformació per reduir l’angoixa i marcar-nos una rutina tot i que estiguem a casa

“A partir del desè dia d'aïllament la salut mental se'n ressent”

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El confinament és una situació atípica i incerta difícil de gestionar. La psicòloga Sònia Bigordà dona consells sobre com passar el període d’excepcionalitat i recorda que el Col·legi de Psicòlegs ha posat un correu (copsia@copsia.ad) i un telèfon (809 031) a disposició dels ciutadans.

Vivim una situació excepcional que ens obliga a quedar-nos a casa. Quins consells pràctics dona a la població?

Seguir les recomanacions en tot moment del Govern i de fonts fiables. És important estar informat i informar els altres, si tenim gent gran a càrrec, nens. Un consell pràctic bàsic és organitzar-se el dia tant en l’àmbit laboral com a casa. Tenir una rutina. Si hem de fer teletreball podem fer un horari i crear un espai per a treballar. És important arreglar-nos, sentir que estem fent quelcom; que no és com un dia de vacances a casa. També és important estar connectat socialment, avui en dia tenim la facilitat de fer videotrucades, missatges... I no ens hem d’oblidar de distreure’ns, relaxar-nos i no sobreestimular-nos amb massa informació.

L’avorriment o l’angoixa són sentiments recurrents aquests dies. Com els treballem?

Hem d’evitar la sobreinformació. Connectar-se permanentment o escoltar informatius 24 hores no et farà estar millor informat i, per contra, augmentarà la teva angoixa innecessàriament. Evita escampar rumors i informacions falses. Hem de compartir tan sols informacions rellevants i procurar no fer-ho des de la por o l’angoixa. Hem de desconnectar i fer altres activitats per distreure’ns.

Com pot afectar la inseguretat de no saber què passarà demà o quant durarà aquesta situació?

Hem d’entendre que la incertesa provoca inquietud o angoixa. No obstant això, són reaccions normals i adaptatives davant d’una situació imprevista i global com aquesta. D’altra banda, cadascú té diferents estils d’afrontament, basats en experiències anteriors i això també influeix sobre com reaccionarà cada individu.

Hi haurà seqüeles psicològiques pel confinament?

En el context actual, les emocions que ràpidament poden sorgir són l’avorriment, la frustració i la irritabilitat. Si ens basem en alguns estudis, sabem que a partir del desè dia d’aïllament la salut mental se’n ressent. A partir del dia 11 pot sorgir estrès, nerviosisme i/o ansietat. Una de les conseqüències directes i més evidents de la Covid-19 és la por a la infecció. També pot sorgir la sensació que ens falten béns bàsics, fet que provoca la conducta del pànic. En un context de pandèmia la ment actua moltes vegades per impulsos, un d’aquests és el de les compres compulsives.

Hi ha gent que posa en dubte les mesures que s’han pres.

Una altra conseqüència psicològica de la Covid-19 és la desconfiança cap a les fonts d’informació autoritzades, institucions sanitàries, polítics, científics... També hi pot haver una tendència a desenvolupar el pensament catastròfic. Amb això, lluny d’ajudar, compliquem la nostra realitat i deixem anar el pitjor de nosaltres mateixos. En temps de crisi mantinguem la calma i creem aliances. Ajudem-nos entre tots per superar amb èxit aquesta situació, que passarà.

Quins consells dona específicament per a famílies amb fills?

Adaptar la nova rutina també als infants. Respectar horaris de son i àpats, proposar-los activitats, jocs de lleure, manualitats, que ajudin a la cuina, etcètera. És important que facin les activitats que els proporciona l’escola.

Com els hem d’explicar el que està passant?

Se’ls ha de mantenir ben informats, proporcionant explicacions entenedores i adaptades al seu nivell de comprensió. Són persones competents i hi tenen tot el dret. S’ha d’estar atent als seus dubtes i preocupacions, i respondre a les seves preguntes a mesura que vagin apareixent, seguint el seu ritme. Se’ls ha de demostrar que poden expressar-se i confiar-nos els seus dubtes.

Tampoc podem estar al costat de la gent gran. Com podem fer que se sentin acompanyats?

Hem de vetllar perquè la persona estigui ben informada del que passa i entengui el motiu de l’absència de visites. Trucar-la o posar-se en contacte amb ella de forma regular amb els mitjans que tinguis a l’abast. No sentir que l’abandonem, sinó que ens en fem càrrec de la millor manera ara possible.

tracking