x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA

Llibertats suspeses

La declaració del Govern dels estats d’alarma i d’emergència comportarà la limitació o supressió de drets fonamentals
Govern es prepara per decretar l'estat d'alarma

Govern es prepara per decretar l'estat d'alarma

Govern es prepara per decretar l'estat d'alarma

Fernando Galindo
Vehicles de la policia en un carrer d'Andorra la Vella.

Govern es prepara per decretar l'estat d'alarma

Vehicles de la policia en un carrer d'Andorra la Vella.

Fernando Galindo
Actualitzada 19/03/2020 a les 18:59
Les conseqüències de la pandèmia del coronavirus al país aniran més enllà dels àmbits sanitaris i econòmics, i podran afectar de ple els drets i llibertats individuals tal com els coneixem ara. El Govern té sobre la taula el projecte de llei qualificada que un cop aprovada li ha de permetre decretar l’estat d’alarma i el d’emergència, tal com estableix l’article 42 de la Constitució prèvia autorització del Consell General. En el primer dels supòsits les restriccions o suspensions de determinats drets i llibertats fonamentals són limitades, en el segon són pràcticament totals. Sota una única “autoritat competent”: el cap de Govern, que pot delegar en un o diversos ministres.
L’objecte del text, segons l’exposició de motius, és dotar el Govern dels mecanismes necessaris per respondre a situacions extremes causades per catàstrofes naturals i “supòsits d’interrupció del normal funcionament de la convivència democràtica”. En el primer cas es podrà activar l’estat d’alarma, mentre que el d’emergència està destinat a donar resposta al segon. En ambdues situacions el que es persegueix és “assegurar el restabliment de la normalitat”. En el cas de l’estat d’alarma es decreten les mesures excepcionals per un termini de quinze dies naturals, que en el d’emergència poden arribar als trenta. Tots dos supòsits són prorrogables seguint els mateixos paràmetres temporals que quan es decreten. També és necessari el vistiplau del Consell General.

Crisi sanitària
Terratrèmols, inundacions, allaus, esllavissades, incendis, però també crisis sanitàries com la que ara estem patint amb la pandèmia del coronavirus permetran al Govern decretar l’estat d’alarma. En aquest supòsit, mai en el d’emergència, pot afectar tot el territori o només en l’àmbit parroquial, i el cònsol major té la potestat de sol·licitar-ho. Les mesures que s’activen són les de prohibir o limitar la circulació de ciutadans i vehicles en llocs determinats; limitar l’entrada o sortida del país de persones o mercaderies; requisar béns de tot tipus; limitar el consum d’articles de primera necessitat i intervenir i ocupar de forma temporal locals excepte domicilis privats. Mentre dura el canvi d’ordre públic, “l’autoritat competent” pot establir protocols per combatre “malalties infeccioses” com la crisi del coronavirus que ara patim. Les mesures sempre seran “proporcionades a la gravetat de les circumstàncies”.

Sis articles de la Constitució
L’alteració de la convivència democràtica que permet activar l’estat emergència es produeix, segon el projecte de llei, quan els drets i llibertats dels ciutadans, el funcionament dels serveis públics essencials i de les institucions, i el proveïment de productes de primera necessitat es veuen afectats de forma tan greu que no es pot restablir i mantenir l’ordre a través dels mecanismes ordinaris de l’administració. El decret incideix de ple en els preceptes constitucionals des del moment que es pot “suspendre l’exercici dels drets reconeguts” en sis articles de la Carta Magna. Les detencions es poden mantenir fins a vuit dies abans de passar a disposició judicial; es poden suspendre tot tipus de publicacions, emissions de ràdio i televisió, i tancar provisionalment bars i altres locals; acordar registres a domicilis amb una ordre escrita de “l’autoritat competent”; intervenir les comunicacions postals, telefòniques i electròniques; prohibir reunions, manifestacions, vagues i el tancament de patronals. Per últim, prohibir l’entrada i sortida del país i la possibilitat de circular-hi lliurement, i els estrangers no residents que pertorbin l’ordre públic podran ser expulsats del país d’immediat.
 
COEXISTIR DE FORMA SIMULTÀNIA
El Govern podrà decretar els estats d’alarma i d’emergència de manera simultània sempre que es donin les circumstàncies que justifiquin un i l’altre. En aquest supòsit el projecte de llei preveu els mecanismes que han de compatibilitzar-ho, ja que en la suspensió i limitació de drets fonamentals no són els mateixos. Per això es preveuen unes normes comunes, com ara que els decrets s’han de publicar al BOPA i difondre pels mitjans públics, que en ambdós casos no s’interromp el normal funcionament “constitucional” de l’Estat i que “l’autoritat competent” és el cap de Govern.

LES CLAUS
1 Mecanisme article 42 de
La constitució
La Carta Magna preveu que el Govern via una llei qualificada pugui decretat els estats d’alarma i emergència, que comportarà la limitació o supressió de determinats drets fonamentals.

2. Motivació
Restablir la normalitat al país
Ha de permetre fer front a situacions greus causades per catàstrofes natural o per la interrupció “del normal funcionament de la convivència democràtica”.

3. Estructura jurídica
El text està dividit en tres capítols
El text està estructurat en tres capítols que regulen la declaració i els efectes de l’estat d’alarma, l’estat d’emergència i les normes comunes quan es donen el dos supòsits alhora.

4 Poder
Una única autoritat competent
La declaració comporta que hi ha una única “autoritat competent” que és el cap de Govern que pot delegar totalment o parcial en un o diversos ministres.

5. Control
El Consell General ho ha d’aprovar
La declaració del Govern d’ambdós estats ha de ser aprovada prèviament pel Consell General, de la mateixa manera que totes les pròrrogues que se sol·licitin tal com preveu la Constitució.

6. Durada limitada
El d’alarma, 15 dies, i 30 el d’emergència
La duració d’ambdós estats està limitada a quinze i trenta dies, respectivament, tot i que es poden anar prorrogant pel mateix termini temporal que els regula.


 
Etiquetes
Veure’n més
85
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts