El SAAS admet que els mitjans per tractar addiccions són insuficients

Hi ha un buit assistencial en el tractament dels joves amb addicions que ofereix el SAAS. Així ho va indicar Maria Giró, psiquiatra del departament de Salut Mental de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell: “Hi ha un buit perquè en l'àmbit sanitari totes les estructures que tenim muntades són fins a les 4 de la tarda, i des d'aquesta hora fins que se'n van a dormir és el temps de més risc i de més consum perquè els seus companys surten de l’escola i consumeixen. Se’ns fa molt difícil ajudar a la rehabilitació dels adolescents que venen”. “Els pares reclamen molt aquesta assistència a partir de les quatre de la tarda perquè és una hora de risc i ells treballen i no poden controlar-ho”, afegia. Pel que fa a una saturació del servei de psicologia i psiquiatria en aquests casos, va expressar que “quedem curts en les consultes, que és on hi ha més pressió assistencial”. Tot i això, Giró va indicar que, com que atenen els casos més greus, intenten adaptar-se a les famílies en la mesura del possible perquè hi ha una necessitat.

Deteriorament cognitiu

L’OMS estima que el 20% dels joves i adolescents pateixen addiccions. “L'alarma per part de l'equip del SAAS és molt greu, no només per l'elevat consum, sinó per l'afectació que té aquest consum”, alertava Giró. L’especialista comentava que els joves comencen a consumir amb 11 o 12 anys i que tenen un accés molt fàcil a la droga. De fet, va assegurar que “hem avaluat nois amb consums d’inici en aquestes edats i estem molt espantats perquè abans dels 18 anys apareix deteriorament cognitiu per l'elevat consum d'aquesta substància, aquesta és la realitat que tenim”. “És un tòxic en un cervell en creixement”, constatava i afegia que “no caldrà esperar a veure demències als 80 anys, les veurem abans”.

Així mateix, la doctora va destacar que el consum de marihuana està directament relacionat amb el fracàs escolar, i que la relació és “bidireccional”. Precisament, el perfil dels joves que consumeixen indica que el 50% tenen problemes escolars. En la mateixa línia, exposava que els trastorns de conducta són les conseqüències més visibles del consum i que es tradueixen en furts, fugues i agressivitat. Tot i això, afirmava que “va més enllà perquè el consum va lligat a altres trastorns mentals, a trastorns psicòtics, afecta la reproducció de l’home o els pulmons”.

Més potència cannàbica

Actualment el THC, principal psicoactiu del cànnabis, és molt més potent que el de fa 10, 15 o 20 anys. El fet que les plantes siguin de laboratori i estiguin modificades genèticament “fa que l’efecte sobre el trastorn mental i la resta de l’organisme sigui més accentuat”, remarcava. “No són conscients dels efectes que això té a nivell neuronal perquè el consum va vinculat a la relaxació, l’evasió dels problemes o la falsa sensació de lucidesa, però quan fa molt temps que consumeixen els notes lents en el discurs, els costa seguir les classes, presenten llacunes d’aprenentatge i són incapaços de memoritzar”. “Abans el cànnabis tenia efectes hipnosedants, però ara es posen molt agressius”, continuava.

Tot i això, els joves segueixen sostenint que consumir tabac és pitjor que fumar marihuana. La percepció de risc que tenen els menors és “pràcticament nul·la” i tenen normalitzat un consum d’uns sis porros al dia. És per això que Giró va matissar que, tot i que el 2019 només van atendre una trentena d’adolescents, hi ha més joves al país amb problemes d’addicció. “Tots els casos que tenim són molt greus i trobem a faltar els que no ho són tant. Els que comencen a tenir problemes no ens arriben a fer tractament. És molt important detectar el problema ràpid perquè l’evolució del pacient és més bona quan té 12 anys que quan en té 15 i ja hi ha un fracàs escolar o no segueix les classes”, afirmava.