reportatge
12.500 euros d'amistat
El Tribunal de Corts va sentenciar una resident de 28 anys a vuit mesos de presó per anar al banc fent-se passar per una amiga i buidar-li el compte
12.500 euros d'amistat
Vuit mesos de presó, sis dels quals no els ha de complir per l’indult del Copríncep, i una multa de 12.500 euros en concepte de responsabilitat civil amb la qual haurà d’indemnitzar el banc que va estafar. Aquesta és la condemna que va dictar el Tribunal de Corts a la resident de 28 anys que va anar a una entitat bancària, es va fer passar per una amiga de la infància, va demanar la targeta IBAN amb les dades personals i va buidar-li el compte en un període de dues setmanes. Tot plegat, tal com va dir durant al judici, perquè “tenia por que les altres dues amigues fessin bruixeria a la meva família i al meu fill”.
Els fets van tenir lloc l’agost del 2017, quan l’estafadora, suposadament influenciada per una tercera persona, va anar a la seu social d’un banc del país fent-se passar per la seva amiga i va demanar una targeta IBAN amb les coordenades i el número de compte al·legant que l’havia perdut. L’empleat del banc li’n va lliurar una de nova amb la qual la condemnada tenia accés a qualsevol compte bancari de l’amiga. Aquell mateix dia va fer el primer reintegrament de 1.500 euros i els va ingressar al seu propi compte. Va seguir el mateix modus operandi durant les vuit retirades següents fins que el banc es va adonar que en un període curt de temps s’havia tret un acumulat de 12.500 euros, que, instants després, s’havien ingressat en un altre compte personal.
“L’empleat em donava els diners i jo només havia de signar”, va explicar la sentenciada durant el judici, en què la seva advocada va dir que tenia “una capacitat intel·lectual per sota de la mitjana i això fa que sigui una víctima fàcil d’enganyar”.
L’estafa es va acabar quan l’entitat bancària se’n va adonar i, en l’últim intent de retirada, la van enxampar i la van retenir. “No vaig pensar que la meva amiga se n’adonaria”, va explicar en el seu moment davant el Tribunal, que posava cara d’estupefacció quan la resident va reconèixer que en primera instància no va acusar les “enemigues” per por que fessin bruixeria al seu cercle familiar més proper.
Al final, tot i els esforços de la defensa de reduir la condemna i donar-li facilitats de pagament vista la seva situació econòmica precària, Corts la va sentenciar per un delicte major continuat d’estafa qualificada a vuit mesos de presó ferms, sis dels quals no els haurà de complir per l’indult del Copríncep, i el subsidi dels 12.600 euros estafats a l’entitat bancària implicada.
Tot i això, la defensa podrà presentar recurs al Superior.