La unió homosexual es dirà també casament

La llei qualificada de la persona i la família eliminarà la diferenciació terminològica que actualment existeix entre un casament de persones del mateix sexe i entre un home i una dona. Actualment, quan dues persones homosexuals decideixen casar-se s’anomena unió civil, mentre que en el cas d’una parella heterosexual s’anomena matrimoni civil. A efectes jurídics, els drets són els mateixos i per això s’ha decidit que el text reculli la unió sota el mateix nom. Segons la proposició de llei, a la qual ha tingut accés el Diari, “a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, l’ordenament jurídic andorrà reconeixerà dues formes de matrimonis, el casament civil, al qual podran optar tant les parelles homosexuals com les parelles heterosexuals, i el matrimoni canònic”. D’aquesta manera, se suprimeix la possibilitat de celebració d’unions civils en el futur i, pel que fa a les creades fins a l’actualitat es regiran per la normativa matrimonial de la nova llei.
La modificació del nom en el cas d’unions homosexuals va ser una de les esmenes presentades pel grup parlamentari liberal la legislatura passada, quan el text va quedar pendent per falta de temps. El document legislatiu inclou altres canvis tenint en compte les esmenes dels grups parlamentaris i les aportacions del col·legi d’advocats, que en un inici va ser molt crític amb el text en considerar-lo “prehistòric”.
La nova llei també aclareix que no poden contreure matrimoni els menors de divuit anys –en l’anterior s’especificava només en el cas de matrimoni civil– i regula les unions estables de parella, que s’han de formalitzar en el Registre d’Unions Estables de Parella sempre i quan hagin conviscut de manera estable un mínim d’un any.

Gestació subrogada
D’altra banda, el text també inclou la filiació amb el cas dels infants nascuts per maternitat subrogada o ventre de lloguer. En la primera versió de la llei, només es regulava la filiació per naturalesa o per adopció, unificant els seus drets, però sense tenir en compte la maternitat subrogada malgrat que la justícia andorrana ja n’ha reconegut diversos casos, per la qual cosa s’ha optat per incloure aquesta opció. Concretament, s’afegeix que la paternitat “també pot resultar d’un títol estranger que acredita una relació de filiació constituïda a l’estranger mitjançant gestació subrogada”. En el mateix article de la llei s’afegeix que la maternitat també pot resultar del matrimoni de la mare amb una altra dona.
Pel que fa a la filiació matrimonial, es deixa clar que “són també fills matrimonials els nascuts com a conseqüència de la fecundació assistida de l’esposa durant el matrimoni o dins els vint-i-quatre mesos següents a la mort del marit”. I s’inclou que “també consta com a filiació matrimonial si la mare està casada, i no separada legalment o de fet, amb una altra dona”.
Un altre dels canvis que s’inclouen en la llei que presentaran els tres grups parlamentaris que donen suport al Govern és l’eliminació de les proclames. D’aquesta manera, no es farà públic el nom de les persones que decideixin casar-se amb l’objectiu d’evitar xafarderies. Les parelles que vulguin casar-se hauran de continuar fent l’expedient previ davant del Registre Civil a fi de poder verificar que no existeix cap impediment per celebrar el casament però aquest no es publicarà com passa actualment.
L’aprovació de la llei comportarà també d’altres modificacions que ja van ser anunciades la legislatura passada, entre les quals destaca el fet que ja no serà necessari que una parella al·legui les causes per demanar el divorci, sinó que es podrà fer directament i de forma unilateral. La principal novetat en aquest sentit és que ja no s’haurà de seguir un primer procediment de separació per posteriorment divorciar-se, sinó que es podrà obtenir de forma directa si es considera oportú.
En el cas dels drets de la persona, en el text es constata “l’obligació general dels progenitors d’escoltar la persona menor, a l’hora de prendre les decisions que l’afectin, si té el coneixement suficient i sempre i quan tinguin almenys 12 anys”.
La llei també regula la relació familiar en cas d’estrangeria, tenint en compte que una part important de la població d’Andorra està formada per gent que no té la nacionalitat. En aquest sentit, la legislació facilitarà que si els dos implicats viuen al Principat se’ls apliqui la llei del país.