Demana complir una pena de presó a casa per evitar morir

El Tribunal Constitucional ha desestimat un recurs d’empara presentat per un home condemnat a cinc anys de presó ferma per tràfic de drogues i cessió de marihuana a menors. Uns estupefaents que venia prop d’un centre escolar d’Andorra la Vella. L’home va ser detingut el maig del 2017 en el marc de l’operació Paradís en la qual es van intervenir dos quilograms de marihuana, el comís més gran de la història d’Andorra d’aquest tipus de droga. L’home porta gairebé tres anys a la presó i des del setembre del 2017 fins que va ser condemnat per Corts el juliol del 2019 havia estat complint la presó provisional en mode d’arrest domiciliari per motius de salut. Després d’ingressar a la Comella i arran del seguiment realitzat al pres per diversos facultatius, el seu advocat va demanar a Corts que permetés al seu client complir la condemna al seu domicili. El Tribunal no ho va acceptar i tampoc van tenir sort en el recurs presentat al Superior contra aquesta decisió. El lletrat, fa uns mesos, va presentar un recurs d’empara al Constitucional per una presumpta vulneració del dret a la vida i a la seva protecció, reconeguts a l’article 8 de la Carta Magna. El lletrat va demanar al TC que atorgués l’empara sol·licitada, que declarés la vulneració dels drets esmentats, “ja que en aquest cas la pena de presó pot suposar una pena de mort”, que anul·lés la resolució impugnada i que retrotragués les actuacions al moment anterior al pronunciament de l’aute impugnat per tal que la sala penal resolgui respectant els drets esmentats”. El Constitucional ha desestimat el recurs d’empara perquè es fonamenta en la vulneració del dret a la vida (article 8 de la Carta Magna), sense que es pugui considerar que aquesta eventual vulneració ha tingut lloc en el procés judicial. En efecte, diu l’aute del Constitucional, “després de la condemna ferma a presó del recurrent en empara, aquest va sol·licitar el compliment de la pena en arrest domiciliari, que va ser denegat tant pel Tribunal de Corts com, en via de recurs, per la sala penal del Superior, per no incardinar-se en cap dels supòsits previstos en la legislació penitenciària. Indica que el recurs d’empara és prematur i que la llera processal escollida és incorrecta, atès que allò que és procedent és la interposició d’un procediment urgent i preferent.