Quan regular no és intervenir

A Andorra s’està parlant que cal fer una regulació del cost del lloguer i fixar un índex de preus. Hi ha veus que consideren aquesta mesura intervencionista i que cal esperar que la mà invisible que explicava Adam Smith autoreguli els mercats, però sembla que els processos que definia un dels pares del capitalisme, no es compleixen amb el mercat immobiliari. Així doncs, llocs tan diversos com Holanda, Califòrnia, Berlín, Dinamarca o Nova York han aplicat diferents fórmules d’èxit per amortir l’especulació immobiliària entorn al preu del lloguer. Està per veure què farà el Sinn Fein a Irlanda, on ha tret uns resultats històrics amb propostes molt concretes sobre l’habitatge, com la congelació dels preus i la construcció de 100.000 cases noves. L’exemple més antic deriva dels Països Baixos, i data del 1917. Allí el darrer primer ministre liberal Pieter Cort van der Linden (fins a l’actual Mark Rutte) va aprovar una regulació del preu del lloguer que perdura fins als nostres dies. És una normativa extremadament senzilla però efectiva, que consisteix a establir una forquilla de preus entorn a la qual s’han de moure els lloguers i n’evita així els increments. Una altra de les normatives més antigues és la danesa. En aquest cas, data de 1979 i tampoc és que sigui gaire complexa. El Govern va aprovar regular el preu del 80% del mercat de lloguer i que els augments de preu, entre contracte i contracte, mai puguin ser superiors al 3%. Tanmateix la novetat de la regulació danesa, radica en el fet que el ministre de l’Habitatge, Kaare Dybvad, va aprovar una normativa per la qual el propietari no podrà incrementar el preu del lloguer si no demostra deu anys de propietat de l’immoble. D’aquesta manera es pretén frenar l’arribada de fons voltor que s’havien instal·lat en un parc important d’habitatge. Nova York i Califòrnia van optar per una mesura similar a la danesa, la limitació de l’augment de preus entre contracte i contracte, i no efectiva a tot el parc immobiliari, sinó a percentatges de vora el 50%. Pel que fa a Berlín, la capital federal alemanya va optar per una de les regulacions més fortes. Va fixar un topall màxim del preu de lloguer i va aplicar una congelació dels preus de 5 anys. No obstant, el lobby immobiliari ha pressionat la mesura del govern d’esquerres i el Constitucional serà qui tindrà l’última paraula. Així doncs, la regulació de l’habitatge ha arribat per quedar-se ja siguin governs de dretes o d’esquerres els que les impulsin.