Els Cachafeiro tenen quinze dies per marxar del Punt

La família Mallol, propietària del terreny on s’aixeca el Punt de Trobada, formalitzarà avui a la Batllia la demanda de l’execució de la sentència de la sala civil del Tribunal Superior que fa dos mesos els va donar la raó i va dictar que els Cachafeiro havien d’abandonar els grans magatzems lauredians. Segons ha pogut saber el Diari, instarà el desnonament i ho farà reclamant que s’apliquin els terminis fixats a la Llei d’arrendaments. Els llogaters tindran, doncs, quinze dies per abandonar l’edifici. Aquest termini ha estat un dels arguments esgrimits per la representació legal de la família Cachafeiro per denunciar que s’estava tractant aquest plet judicial de manera inadequada, sense abordar-ne la complexitat, perquè era impossible que un negoci d’aquesta magnitud i amb més de 400 treballadors es tanqués en quinze dies. Però la propietat esgrimeix que fa 30 anys que els llogaters sabien que el contracte s’esgotava el 31 de desembre del 2015 i que tampoc no van fer ús del dret preferent d’arrendament, no mostrant interès a renovar la relació contractual. El desnonament és la part més transcendent de la sentència però no l’única condemna a què han de fer front els llogaters. La resolució del 10 de desembre (que confirmava íntegrament la sentència de la Batllia) també obliga les societats dels Cachafeiro, EXECO i CORI, a indemnitzar els propietaris per l’ocupació indeguda de l’edifici a partir de l’1 de gener del 2016, quan formalment ja s’havia esgotat el contracte de lloguer. Són 1.166.669 euros pel 2016 i 141.772 euros mensuals a comptar des del gener del 2017. Ara mateix la suma ja superaria els sis milions d’euros i els Mallol, representats a la societat COSP, reclamaran la setmana que ve a través del saig el cobrament de la indemnització.

Flexibilitat amb condicions

Després que el Superior dictés sentència, fonts de l’entorn dels propietaris van assegurar que serien flexibles quant als terminis per perjudicar el mínim els treballadors. Segons fonts consultades, hi hauria predisposició a ser igualment més laxes amb els terminis sempre que l’altra part mostrés, amb fets contrastats i demostrables, que ha iniciat el procés per solucionar la situació de la plantilla, per escurçar els terminis entre que són acomiadats del Punt de Trobada i s’integren en el nou negoci del grup Pyrénées. No obstant això, també van recordar que fa pràcticament dos mesos que el Superior va fer pública la resolució i que no s’ ha fet cap moviment per instar l’execució fins ara, respectant la campanya de Nadal i donant un termini perquè el negoci pugui liquidar estocs. Ara per ara, però, el posicionament dels llogaters no apunta una voluntat de cedir per tal de facilitar la transició. Fa uns dies el lletrat que els representa va afirmar que, malgrat que hi hagués una ordre judicial, necessiten temps per liquidar la plantilla i el negoci i va assegurar que poden passar un parell d’anys abans que no tanquin l’establiment i abandonin l’edifici. Alhora es va mostrar confiat que el Constitucional accepti els seus arguments i aturi el desnonament. I és que les societats de la família Cachafeiro estan esgotant la via judicial amb l’objectiu de no haver d’abandonar les instal·lacions lauredianes o, si més no, no haver-ho de fer de forma imminent.

El llarg plet

Els Mallol van instar la via judicial després que els llogaters no mostressin cap intenció d’abandonar l’edifici de manera voluntària, malgrat que el seu contracte de lloguer ja estava extingit. La Batllia va donar la raó a la propietat en primera instància però la via civil es va aturar perquè, en paral·lel, els Cachafeiro van interposar una querella acusant els propietaris i el grup Pyrénées d’estafa, esgrimint que les condicions del contracte que havien signat per tal que el grup de la família Pérez fos el nou ocupant dels grans magatzems lauredians eren falses i tenien com a únic objectiu evitar que ells les poguessin igualar. La jurisdicció penal va tombar en tots els casos la querella, acusant inclús els Cachafeiro d’usar la demanda com a maniobra dilatòria. Esgotada la via penal es va reprendre la via civil i les dues parts van enfrontar els posicionaments davant els magistrats del Tribunal Superior, en una vista oral a final del mes de novembre. Dues setmanes i escaig després arribava la sentència de la segona instància, que confirmava íntegrament la de la Batllia i que és ara la que resta pendent d’execució.