Observatori del CRES
L'habitatge segueix al cim de les preocupacions
La meitat dels ciutadans consideren que l’alt valor de la vivenda és el principal problema a Andorra
L'habitatge segueix al cim de les preocupacions
La carestia de la vida, és a dir, el preu de l’habitatge, els baixos salaris i l’alt cost dels productes bàsics de consum, afecta un terç de la població, segons l’Observatori corresponent al segon semestre del 2019 fet públic ahir pel Centre de Recerca Sociològica (CRES). Per primer cop s’ha preguntat a la població quin dels problemes d’Andorra li afecta personalment i un 30% de les 769 persones enquestades va respondre que aspectes relacionats amb la carestia de la vida. Per a un 23,2% ho és el preu de l’habitatge, per a un 6,8% els salaris baixos i per a l’1,5% l’alt nivell de vida. L’enquesta del CRES, realitzada telefònicament entre el 9 i el 22 d’octubre passats, indica que un 47,4% dels ciutadans considera que el preu de l’habitatge és el principal problema d’Andorra, sis punts més que el semestre passat. Segons va explicar el director del CRES, Joan Micó, “quan vam demanar per què era el principal problema la resposta va ser perquè era molt car”. Els salaris, per a un 24% dels enquestats, i el transport públic, per a un 18,7%, són el segon i tercer problema d’Andorra. Mentre que el trànsit, que anys enrere era qualificat per la majoria dels ciutadans com el principal maldecap del país, és ara el quart per a un 17,3% de la població. Quant al transport públic, que ha crescut 5,5 punts respecte al primer semestre, una explicació de l’augment podria estar, segons Micó, en el fet que l’enquesta es va fer setmanes després dels canvis en el servei d’autobusos públics. Cal anar a l’any 2006 per trobar una resposta similar dels ciutadans respecte a l’alt preu de l’habitatge. Aquell any, considerat com el de l’inici de la crisi econòmica a Andorra, un 51% dels enquestats va dir que el principal problema d’Andorra era l’habitatge. “És molt interessant veure les evolucions i les situacions que es repeteixen al llarg del temps”, va indicar el director del CRES. Mentre l’alt cost de la vida s’enfila com a principal preocupació, l’atur pràcticament desapareix de la llista. Només un 2,4% considera la manca de feina un problema a Andorra. “En plena recessió, l’any 2013”, va recordar Micó, “l’atur era vist com un problema per moltes persones”. Quan s’agrupen els problemes per àrees temàtiques, els resultats posen encara més en relleu la preocupació per la carestia de la vida per part de la ciutadania. Així, el 53% dels enquestats consideren el preu de l’habitatge, els salaris baixos i l’alt nivell de vida el principal problema d’Andorra. El segon, amb el 22%, és l’agrupació de les prestacions socials, pensions i sanitat, i el tercer, amb el 18,7%, el transport públic.
SEGURS DAVANT DELS RISCOS NATURALS TOT I LA PORTALADA
L’Observatori del CRES ha enquestat els ciutadans sobre els riscos naturals a petició de Protecció Civil, una temàtica que no es tocava des del 2005. Un 45,1% dels enquestats creu que Andorra està molt o bastant afectada pels riscos naturals, mentre que un 51,9% considera que poc o gens. Els percentatges són relativament similars als del 2005. Malgrat que la pregunta es va fer dos mesos després de l’esllavissada a la Portalada, la gran majoria dels ciutadans, un 92,7%, va respondre sentir-se segur davant dels riscos naturals a Andorra. La sensació de seguretat ha crescut un 6% respecte al 2005. Malgrat sentir-se majoritàriament segures, només un 55% de les persones enquestades van respondre que sí en ser preguntades si creien que en general Andorra està ben preparada per fer front als riscos naturals. Un 21,5% considera que no ho està i el 14% que ho està només en alguns casos. També sobta que un 56,7% consideri que està poc o gens informada sobre els riscos naturals que té Andorra. Un 75% no coneix la web de Protecció Civil.
DIVISIÓ PERQUÈ ELS IMMIGRANTS TINGUIN TEMPLES PROPIS
El CRES ha demanat als ciutadans sobre la immigració i un dels aspectes en els quals la societat es mostra més dividida és en el referent a la religió. Un 51% dels enquestats és favorable que els immigrants puguin tenir temples propis on practicar la seva religió, mentre que un 41% és contrari. Malgrat aquesta divisió, preguntats per si la immigració és positiva per a Andorra, el 81% dels ciutadans consideren que sí que ho és i només un 6,3% diu que no. Hi ha un 10% que creu que ni és positiva ni tampoc negativa. Cal destacar que el 2013, l’últim cop que es va preguntar al respecte, un 14,7% considerava negativa la immigració, davant un 73,7% que la veia positiva. Els que estan a favor de la immigració ho estan perquè cobreix la necessitat de mà d’obra que hi ha a Andorra, perquè afavoreix el desenvolupament i l’economia del país i per l’intercanvi cultural. Els que són contraris ho estan perquè no hi ha feina per a tots, perquè no els agrada el perfil dels immigrants i perquè ja hi ha massa gent. D’altra banda, un 62,3% dels enquestats considera que s’ha de mantenir l’actual política d’entrada d’immigrants, un 17% creu que s’ha de facilitar més i un 10,7%, que s’ha de restringir més. Un 24,7% creu que s’hauria de donar preferència als immigrants provinents de França, Espanya, Portugal i la resta de la Unió Europea, mentre que un 23,8% considera que s’hauria de restringir l’entrada d’immigrants procedents de l’est d’Europa, dels països àrabs i d’estats on hi hagi terrorisme. Entre els enquestats, un 89% diu que els immigrants han fet possible el desenvolupament econòmic del Principat, un 88,7% que són necessaris per al funcionament de l’economia i un 66% que ocupen llocs de treball que no volen els andorrans.