'CAS BPA'

La fiscalia reclama presó per a tres exdirectius de BPA

El ministeri fiscal aporta un informe de la UIFand per demostrar els vincles amb la màfia mexicana i el posterior blanqueig de diners

La fiscalia reclama presó per a tres exdirectius de BPAARXIU

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La fiscalia ha demanat a la batlle especialitzada que ordeni l’ingrés immediat a la presó de Santiago de Rosselló, Xavier Mayol i Isabel Camino Sarmiento, i que incorpori un nou informe de la UIFand que documenta les pràctiques presumptament il·legals de BPA a Amèrica del sud i la d’alguns dels seus directius. Rossello és ex-director financer de BPA, Mayol ex-director general i se l’acusa de rebre diners de Landstreet International (societat ideada per a pagaments opacs), mentre que Sarmiento era la responsable del compliment normatiu. La demanda del ministeri fiscal, datada el 30 de desembre passat, subratlla que de les noves diligències practicades es pot concloure que els inculpats Rosselló, Mayol i Sarmiento “haurien ocultat conscientment que alguns directius de BPA a Mèxic [Urdangaray i Díaz] estarien participant, amb l’estructura de BPA, d’una organització dedicada al narcotràfic i el blanqueig del seu producte il·lícit, a través també de la caixa de canvis mexicana ByB”. El fiscal els acusa d’amagar a les autoritats andorranes “la implicació de BPA en el narcotràfic mexicà”, de no informar d’aquesta vinculació de dos inculpats, d’amagar “la implicació de BPA serveis en la creació de l’entramat societari per blanquejar, i amagar la implicació del comissari veneçolà antidroga Norman Puerta”.

OCULTAR DADES

El fiscal qualifica d’“esperpèntica” l’actuació de Rosselló i Mayol, que van decidir mantenir la relació professional amb un dels directius de BPA que es dedicava al narcotràfic a Mèxic i al seu posterior blanqueig”. Segons la fiscalia, aquest procediment és una prova clara que no es va voler col·laborar amb la justícia i es va intentar ocultar que BPA, a través dels seus directius, estava implicada “dolosament en el narcotràfic i blanqueig”, alhora que considera que van crear “escenaris ficticis” per justificar les accions. Aquest és el motiu principal pel qual es reclama la seva detenció “per preservar el normal desenvolupament de la instrucció que requerirà prendre la declaració a certes persones que haurien tingut coneixement de la situació, i les quals podrien tractar d’influir els inculpats mencionats”. La fiscalia també demana la declaració en qualitat d’inculpats dels germans Cierco; Joan Pau Miquel; Josep Antoni Rivero; Joan Cejudo; Luis Pablo Laplana i Cristina Lozano. La petició es fa directament a la batlle especialitzada Estefania García, ja que no és competència del Tribunal de Corts, i representa un annex a la causa principal de Norman Puerta. En resum, la fiscalia intenta demostrar que aquests tres exdirectius van participar en el rentat de diners del narcotràfic mexicà i que en cap moment han mostrar la voluntat de col·laborar amb la justícia, per la qual cosa reclama que se’ls privi de la llibertat per evitar que altres persones interfereixin en les seves declaracions. L'excap de la divisió de drogues de la policia científica de Veneçuela (CICPC) Norman Puerta va ser detingut el juny del 2010 per la policia andorrana acusat de ser el presumpte autor d’un delicte de blanqueig de diners procedents del narcotràfic i va ser alliberat poc després. Puerta té bloquejats, des del 2008, 1,4 milions de dòlars. L’excomissari va ser detingut dues vegades a Andorra els anys 2010 i 2012 per les sospites respecte que els diners provenien de blanqueig del narcotràfic. Els dos cops va acabar en llibertat provisional pocs dies després i va tornar a Veneçuela. El comissari va ser arrestat el 2010 i posteriorment alliberat, però els diners van quedar bloquejats. El 2011 va tornar a Andorra per aportar documentació. Va ser detingut. Finalment, Corts va acceptar la petició d’alliberament.

L'ORIGEN DE 107 MILIONS DE L'ADVOCAT DE PEÑA NIETO

“Impossibilitat de conèixer l’origen real dels fons transferits.” La UIF­and conclou així el seu últim informe confidencial sobre els 120 milions de dòlars (uns 107.800.000 euros) que va moure a Andorra Juan Ramón Collado, advocat de l’expresident de Mèxic Enrique Peña Nieto, del Partit Revolucionari Institucional (PRI). El País ha tingut accés a aquest document inèdit datat l’octubre del 2018 que està incorporat a les indagacions per blanqueig i associació il·lícita que es desenvolupen contra Collado des del 2016 a la Batllia. L’informe sosté que el client d’un banc ha de justificar l’origen dels seus fons. I Collado no va acreditar com va aconseguir la fortuna que va col·locar a BPA entre el 2006 i el 2015 a 23 comptes, segons els agents. Andorra va romandre fins al 2017 blindat pel secret bancari. Els investigadors aprecien indicis de blanqueig en els comptes de Collado, destaquen l’“opacitat” dels seus moviments i la “nul·la” traçabilitat de diners. Després d’escrutar centenars d’ingressos i transferències, els agents rebaten en un document la tesi que va exposar Collado sobre els seus fons el 2016, quan va declarar com a investigat per un presumpte delicte de blanqueig.

tracking