Els dentistes només podran exercir si dominen el català

El Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs ha renovat els estatuts per introduir un nou requisit a la inscripció a l’ens, obligatòria si es vol exercir al Principat. L’article 7, que regula el que s’exigeix per obtenir la col·legiació, introdueix un nou apartat que estableix que “les persones hauran d’acreditar estar en possessió del nivell B2 de Llengua Catalana, emès pel Govern d’Andorra, o equivalent degudament reconegut pel Govern d’Andorra”. Es tracta d’un nivell intermedi que acredita el domini de l’ús de la llengua, tant oral com escrit, i que permet afrontar també discussions tècniques. Els estatuts, que publica el Butlletí Oficial del Principat (BOPA) amb el vistiplau del ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, inclouen, però, una excepció. Així, “en cas de necessitat de país es poden eximir de complir aquest requisit en el moment de col·legiació que passarà a ser temporal”. Per tant, els professionals que no tinguin competència en l’idioma podran exercir però tindran dos anys per acreditar que tenen els coneixements i han obtingut la titulació exigida. Si transcorregut aquest període no certifiquen el B2, “es perdrà automàticament la col·legiació”. El canvi en els estatuts es produeix un any després que s’aprovessin els anteriors, que incloïen dos requisits (que es mantenen sense cap alteració) per inscriure’s a l’ens professional: estar en plena possessió dels drets civils i polítics (en el cas dels no andorrans, la possessió d’aquests drets s’entén referida als països d’origen) i tenir la titulació acadèmica corresponent al nivell 4 del Marc Andorrà de Titulacions d’Ensenyament Superior (MATES) màster en odontologia, o d’una titulació estrangera de nivell equivalent reconeguda al Principat d’Andorra. Els tres requisits es demanen per a la inscripció com a exercitant i també com a no exercitant (una modalitat per a aquells professionals que no tinguin intenció de treballar), alhora que també es requereix no tenir antecedents penals, un certificat de bones pràctiques si ha estat inscrit en un altre col·legi professional, o obtenir l’autorització de la professió titulada per part del Govern.l

LA SOBREOFERTA

El Col·legi d’odontòlegs ha estat dels més combatius arran de l’obertura de les professions liberals als estrangers, exigint que es garanteixi que els professionals forans que demanen l’exercici al país acreditin les titulacions i el nivell professional exigit, conscients a més de la sobreoferta de dentistes. Per això mateix, també van celebrar el nou decret d’acreditacions del Govern que pot barrar l’accés a la convenció de la CASS a nous professionals si es que es detecta que en aquella especialitat ja hi ha prou oferta per a les necessitats del país.

ATENCIÓ EXCLUSIVA EN CATALÀ EN UN 46,3% DE LES CONSULTES

L’informe Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra, que el Govern va presentar fa uns dies i que n’analitza l’evolució des del 1995 fins al 2008, dedica un apartat a l’idioma en què un pacient és atès al metge de capçalera o a l’especialista. I constata que les últimes dades apunten a un major ús del bilingüisme (català, castellà) que en anteriors estudis. Així, segons indica l’informe del Servei de Política Lingüística, l’atenció exclusiva en català segueix sent predominant (es dona en el 46,3% dels casos), mentre que ho és en castellà en un 19% i en les dues llengües en un 27%. També és predominant el català quan es demana en quin idioma es dirigeix l’usuari al facultatiu: un 46,5% dels enquestats declaren que només parlen en català en l’àmbit estudiat (el de les consultes mèdiques), el 22% només ho fa en castellà i el 24% restant usa indistintament el català i el castellà. L’estudi ha canviat un xic la metodologia respecte a anteriors en què precisament es demana pels usos lingüístics al metge i al dentista. En aquesta darrera edició s’ha preguntat per l’atenció al metge generalista i a l’especialista. “Malgrat que les dades no són del tot comparables”, argumenten, “tant l’atenció com l’ús del català baixen uns 20 punts respecte de l’enquesta anterior i es constata un augment significatiu de l’ús combinat de les dues llengües”. Un fenomen, el del bilingüisme, que l’estudi constata que ha guanyat terreny en tots els àmbits socioeconòmics analitzats, no només en l’àmbit mèdic. El 2014 el català era l’idioma usat pel 65,7% dels enquestats en una consulta mèdica. L’estudi també apunta a una situació un xic diferent al generalista i a l’especialista: l’ús del català és lleugerament més elevat en les consultes dels primers.